miniatura|"Pirates of the Caribbean" entrant al port de Goteborg al final de la darrera etapa de la Volvo Ocean Race 2005/2006. La Volvo Ocean Race (antigament coneguda com a Whitbread Round the World Race) és una cursa de vela al voltant del món, que es disputa cada quatre anys. El seu nom és deu al seu patrocinador, l'empresa de cotxes Volvo. La cursa s'inicia, tradicionalment, a Anglaterra al mes de setembre.
Història El 1972, la companyia anglesa Whitbread i la British Royal Naval Sailing Association arribaren a un acord per crear una regata global al voltant del món, que rebé el nom de Whitbread Round the World Race. Les edicions disputades han estat:
Whitbread 1973-1974 La primera cursa s'inicià a Portsmouth, Anglaterra el 8 de setembre de 1973. Disset vaixells de diverses mides hi van prendre part. Durant la cursa, tres mariners caigueren al mar i moriren: Paul Waterhouse, Dominique Guillet i Bernie Hosking.
EtapaIniciArribadaVencedor etapaPatró1 Portsmouth, Anglaterra Ciutat del Cap, Sud-àfrica Great Britain II Chay Blyth2 Ciutat del Cap, Sud-àfrica Sydney, Austràlia Pen Duick VI Éric Tabarly3 Sydney, Austràlia Rio de Janeiro, Brasil Great Britain II Chay Blyth4 Rio de Janeiro, Brasil Portsmouth, Anglaterra Great Britain II Chay Blyth
El més petit vaixell mexicà Sayula II, capitanejat per Ramon Carlin, fou el vencedor final de la competició amb un temps compensat de 133 dies 13 hores; temps real 152 dies . En temps compensat també hauria guanyat la segona etapa.
Whitbread 1977-1978 El 27 d'agost de 1977, 15 iots salparen de Southampton sota un fort vent i pluja en l'inici de la segona edició de la competició.
EtapaIniciArribadaVencedor temps realVencedor temps compensat1 Southampton, Anglaterra Ciutat del Cap, Sud-àfrica Flyer Flyer2 Ciutat del Cap, Sud-àfrica Auckland, Nova Zelanda Heath's Condor 33 Export3 Auckland, Nova Zelanda Rio de Janeiro, Brasil Great Britain II Gauloise II4 Rio de Janeiro, Brasil Southampton, Anglaterra Heath's Condor Gauloise II
El Flyer, dissenyat per Sparkman & Stephens i capitanejat per Cornelius van Rietschoten fou el vencedor de la cursa. Tots 15 iots acabaren la cursa de 26.780 milles nàutiques (50.000 km) de recorregut.
Whitbread 1981-1982 El 8 d'agost de 1981 29 iots sortiren de Southampton en la nova edició d'aquesta prova.
EtapaIniciArribadaVencedor temps realVencedor temps compensat1 Southampton, Anglaterra Ciutat del Cap, Sud-àfrica Flyer Kriter IX2 Ciutat del Cap, Sud-àfrica Auckland, Nova Zelanda Flyer Ceramco NZ3 Auckland, Nova Zelanda Mar del Plata, Argentina Flyer Mor Bihan4 Mar del Plata, Argentina Portsmouth, Anglaterra Flyer Ceramco NZ
El Flyer, dissenyat per German Frers i capitanejat per Cornelius van Rietschoten, vencedor del 1977-1978, guanyà la cursa tant en temps real com compensat. Només 20 vaixells arribaren a la meta.
Whitbread 1985-1986 El 28 de setembre de 1985 15 iots sortiren de Southampton en la nova edició d'aquesta prova.
EtapaIniciArribadaVencedor temps realVencedor temps compensat1 Southampton, Anglaterra Ciutat del Cap, Sud-àfrica UBS Switzerland L'Esprit d'Equipe2 Ciutat del Cap, Sud-àfrica Auckland, Nova Zelanda Atlantic Privateer Philips Innovator3 Auckland, Nova Zelanda Punta del Este, Uruguai UBS Switzerland L'Esprit d'Equipe4 Punta del Este, Uruguai Portsmouth, Anglaterra UBS Switzerland L'Esprit d'Equipe
L'Esprit d'Equipe, capitanejat per Lionel Péan vencé la prova en temps compensat, amb 111 dies 23 hores. Phillips Innovator fou segon i Fazer Finland tercer. L'UBS Switzerland havia estat el primer en temps real, seguit del Lion New Zealand.
Whitbread 1989-1990 Com és habitual, la cursa es disputà en diverses categories. Per primer cop, un vaixell format íntegrament per dones, el Maiden, capitanejat per Tracy Edwards participà en la prova, realitzant una bona prova. Un altre vaixell, el Creighton's Naturally sofrí greus problemes i dos dels seus tripulants van caure al mar, morint un d'ells. .
EtapaIniciArribadaVencedor Patró1 Southampton, Anglaterra Punta del Este, Uruguai Steinlager 2 Peter Blake (NZ)2 Punta del Este, Uruguai Fremantle, Austràlia Steinlager 2 Peter Blake (NZ)3 Fremantle, Austràlia Auckland, Nova Zelanda Steinlager 2 Peter Blake (NZ)4 Auckland, Nova Zelanda Punta del Este, Uruguai Steinlager 2 Peter Blake (NZ)5 Punta del Este, Uruguai Fort Lauderdale, Estats Units Steinlager 2 Peter Blake (NZ)6 Fort Lauderdale, Florida Southampton, Anglaterra Steinlager 2 Peter Blake (NZ)
L'Steinlager 2 de Peter Blake guanyà la cursa fàcilment, vencedor, també, a totes les etapes. La classificació final fou: PosicióVaixellPaísPatróTemps1 Steinlager 2 Nova Zelanda Peter Blake (NZ) 128 d 9 h2 Fisher & Paykel Nova Zelanda Grant Dalton (NZ) 129 d 21 h3 Merit Suïssa Pierre Fehlmann (FR) 130 d 10 h4 Rothmans Regne Unit Lawrie Smith (GB) 131 d 4 h5 The Card Suècia Roger Nillson/Ann Lippens (SW) 135 d 7 h18 Maiden Regne Unit Tracy Edwards (GB) 167 d 3 h21 La Poste França Daniel Mallé (FR) 181 d 22 h
Whitbread 1993-1994 Per la cursa de l'edició 93-94 foren incloses noves categories, com la W60 o la Maxi i com és habitual s'aplicaren temps de correcció pels diferents handicaps. EtapaIniciArribadaVencedor Patró1 Southampton, Anglaterra Punta del Este, Uruguai NZ Endeavour Grant Dalton (NZ)2 Punta del Este, Uruguai Fremantle, Austràlia Intrum Justitia Lawrie Smith (GB)3 Fremantle, Austràlia Auckland, Nova Zelanda NZ Endeavour Grant Dalton (NZ)4 Auckland, Nova Zelanda Punta del Este, Uruguai NZ Endeavour Grant Dalton (NZ)5 Punta del Este, Uruguai Fort Lauderdale, Estats Units Yamaha Ross Field (NZ)6 Fort Lauderdale, Estats Units Southampton, Anglaterra Tokio Chris Dickson (NZ)
La classificació final fou: PosicióVaixellPaísPatróClasseTemps1 NZ Endeavour Nova Zelanda Grant Dalton (NZ) Maxi 120 d 5 h2 Yamaha Japó/Nova Zelanda Ross Field (NZ) W60 120 d 14 h3 Merit Cup Gran Bretanya Pierre Fehlmann (FR) Maxi 121 d 2 h4 Intrum Justitia Europa Roger Nillson (SW) / Lawrie Smith (GB) W60 121 d 5 h5 Galicia 93 Pescanova Espanya Javier de la Gandara (ES) W60 122 d 6 h6 Winston Estats Units Dennis Conner (US) /Brad Butterworth (NZ) W60 122 d 9 h7 La Poste França Éric Tabarly (FR) Maxi 123 d 22 h8 Tokio Japó Chris Dickson (NZ) W60 128 d 16 h9 Brooksfield Itàlia Guido Maisto (I) W60 130 d 4 h10 Hetman Sahaidachny Ucraïna Eugene Platon (UK) W60 135 d 23 h11 Reebok/Dolphin Youth Gran Bretanya Mathew Humphries (GB) W60 137 d 21 h12 Heineken Estats Units Dawn Riley (US) W60 138 d 16 h13 Odessa Ucraïna Anatoly Verba (UK) W60 158 d 4 hdnf Fortuna Espanya Lawrie Smith (GB) Maxi no finalitzà
Whitbread 1997-1998 En aquesta edició tots els iots pertanyien a la classe W60 i s'adoptà una classificació per punts en lloc de l'antiga per temps. A més, s'augmentaren el nombre d'etapes fins a 9. Volvo patrocinà per primer cop la prova, la qual adoptà el nom Whitbread 'round the world race for the Volvo Trophy. Només hi prengueren part deu embarcacions. EtapaIniciArribadaVencedor Patró1 Southampton, Anglaterra Ciutat del Cap, Sud-àfrica EF Language Paul Cayard (USA)2 Ciutat del Cap, Sud-àfrica Fremantle, Austràlia Swedish Match Gunnar Krantz3 Fremantle, Austràlia Sydney, Austràlia EF Language Paul Cayard (USA)4 Sydney, Austràlia Auckland, Nova Zelanda Merit Cup Grant Dalton (NZ)5 Auckland, Nova Zelanda São Sebasitão, Brasil EF Language Paul Cayard (USA)6 São Sebasitão, Brasil Fort Lauderdale, Estats Units Silk Cut Lawrie Smith (GB)7 Fort Lauderdale, Estats Units Baltimore, Estats Units Brunel Sunergy Roy Heiner (NL)8 Baltimore, Estats Units La Rochelle, França Toshiba Paul Standbridge (NZ)9 La Rochelle, França Southampton, Anglaterra Merit Cup Grant Dalton (NZ)
La classificació final fou: PosicióVaixellPaísPatróPunts1 EF Language Suècia Paul Cayard (USA) 8362 Merit Cup Mònaco Grant Dalton (NZ) 6983 Swedish Match Suècia Gunnar Krantz (S) 6894 Innovation Kvaerner Noruega Knut Frostad (N) 6335 Silk Cut Anglaterra Lawrie Smith (GBR) 6306 Chessie Racing Estats Units George Collins / John Kostecki (USA) 6137 Toshiba Estats Units Dennis Conner (USA) / Paul Standbridge (NZ) * 5288 Brunel Sunergy Països Baixos Hans Bouscholte / Roy Heiner (NL) 4159 EF Education Suècia Christine Guillou (F) 275dnf America's Challenge * Estats Units Ross Field (NZ) 58
* Toshiba fou patronejat originalment per Chris Dickson, essent acomiadat després de la primera etapa. Hans Bouscholte també fou reemplaçat per Roy Heiner. L'America's Challenge abandonà abans de començar la segona etapa per motius financers.
Volvo Ocean Race 2001-2002 miniatura|El iot illbruck al port de Kiel miniatura|El vencedor illbruck al port de Kiel miniatura|Iots SEB, Tyco i News Corp al port de Kiel La temporada 2001-2002, el nom de la prova adoptà per primer cop el nom del patrocinador, Volvo, adoptant Volvo Ocean Race. Nous finals d'etapa van ser inclosos a Alemanya, França i Suècia, els principals mercats de l'empresa a Europa. També es modificà el sistema de puntuació per fer la prova més competitiva fins a la darrera etapa. EtapaIniciArribadaVencedor 1 Southampton, Anglaterra Ciutat del Cap, Sud-àfrica Illbruck2 Ciutat del Cap, Sud-àfrica Sydney, Austràlia Illbruck3 Sydney, Austràlia Hobart, Austràlia Assa Abloy4 Hobart, Austràlia Auckland, Nova Zelanda Assa Abloy5 Auckland, Nova Zelanda Rio de Janeiro, Brasil Illbruck6 Rio de Janeiro, Brasil Miami, Estats Units Assa Abloy7 Miami, Estats Units Baltimore, Estats Units Team News Corp8 Baltimore, Estats Units La Rochelle, França Illbruck9 La Rochelle, França Goteborg, Suècia Assa Abloy10 Goteborg, Suècia Kiel, Alemanya Djuice Dragons
A l'etapa tercera, els iots s'uniren a la clàssica Regata Sydney Hobart que s'inicia el dia de Sant Esteve.
La classificació final fou: PosicióVaixellPaísPatróPunts1 Illbruck Challenge Alemanya John Kostecki (USA) 612 ASSA ABLOY Suècia Neal Mcdonald (GB) 553 Amer Sports One Estats Units Grant Dalton (NZ) 444 Team Tyco Bermuda Kevin Shoebridge (NZ) 425 News Corp Austràlia Jez Fanstone (Aus) 416 Djuice Dragons Noruega Knut Frostad (N) 337 Team SEB Suècia Gunnar Krantz (S) 328 Amer Sports Too Estats Units Lisa McDonald (US) 16
miniatura|Pirates of the Caribbean a l'arribada al pont d'Älvsborg a Goteborg.
Volvo Ocean Race 2005-2006 El 2005-2006, la cursa s'inicià per primer cop fora del Regne Unit. També s'usà un nou tipus de vaixell, el Volvo Open 70.
La cursa, de 31.000 milles nàutiques (57.000 km) de distància i vuit mesos de durada, fou dividida en nou etapes. El primer classificat de cada etapa obtenia 7 punts, el segon 6, etc. A més, la competició tenia petites curses d'un dia als voltants dels ports d'arribada. El primer d'aquestes curses obtenia 3.5 punts, el segon 3, etc. També es puntuaren uns passos intermedis en algunes etapes, anomenats gates, amb 3.5 punts, etc. Aquestes competicions suposaven el 20 per cent de la puntuació total de la cursa. A la setena etapa hi va morir Hans Horrevoets, neerlandès del vaixell ABN AMRO TWO. Un accident en el vaixell espanyol Movistar provocà que la tripulació abandonés el iot el 20 de maig de 2006.
EtapaIniciArribadamilles nàutiquesVencedor1Vigo, Galícia, Espanya - 12-11-2005 Ciutat del Cap, Sud-àfrica - 2-12-2005 6,400 ABN AMRO ONE2Ciutat del Cap, Sud-àfrica - 2-1-2006 Melbourne, Austràlia - 16-1-2006 6,100 ABN AMRO ONE3Melbourne, Austràlia - 12-2-2006 Wellington, Nova Zelanda - 16-2-2006 1,450 movistar4Wellington, Nova Zelanda - 19-2-2006 Rio de Janeiro, Brasil - 7-3-2006 6,700 ABN AMRO ONE5Rio de Janeiro, Brasil - 2-4-2006 Baltimore/Annapolis, EUA - 17-4-2006 5,000 ABN AMRO ONE6Baltimore/Annapolis, EUA - 2-5-2006 Nova York, EUA - 8-5-2006 400 ABN AMRO ONE7Nova York, EUA - 11-5-2006 Portsmouth, Anglaterra - 19-5-2006 3,200 ABN AMRO ONE8Portsmouth, Anglaterra - 2-6-2006 Rotterdam, Països Baixos - 7-6-2006 1,500 Brasil 19Rotterdam, Països Baixos - 15-6-2006 Goteborg, Suècia - 17-6-2006 500 Pirates of the Caribbean