upright=1.3|miniatura|La cocatedral de Frejús. upright=1.3|miniatura|L'abadia de Lerino, fundada a finals del , avui al territori de la diòcesi de Frejús-Toló.

El bisbat de Frejús-Toló (francès: Diocèse de Fréjus-Toulon, llatí: Dioecesis Foroiuliensis-Tolonsis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella. Al 2006 tenia 660.000 batejats sobre una població de 1.100.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Dominique Marie Jean Rey, Comm. l'Emm.

Territori La diòcesi comprèn el departament francès del Var, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava i les illes de Lerins al departament dels Alps Marítims.

La seu episcopal és la ciutat de Toló, on es troba la catedral de Santa Maria Major.

El territori s'estén sobre 6.244 km², i està dividit en 197 parròquies.

Catedrals i basíliques Catedral: Santa Maria Major (Sainte-Marie-Majeure ou de-la-Sède), Toló Cocatedral: Sant Lleonci (Saint-Léonce), Frejús Ex catedral: Saint-Aiguif, Frejús Basílica menor: Nostra Senyora de la Victòria (Notre Dame de la Victoire), Saint-Raphaël

Història La data de la fundació de la diòcesi de Frejús és incerta. Ha estat testificada per primera vegada en el Concili de Valence del 374: en aquest any va ser triat bisbe Acceptus, que, per evitar aquesta càrrega, s'acusà de crims imaginaris i per aquesta raó el Concili va jutjar inadequat seu nomenament. El primer bisbe històricament documentat és sant Lleonci, esmentat en una carta del papa Bonifaci I de 419. A partir del , la diòcesi va ser sufragània de l'arxidiòcesi d'Ais.

La diòcesi de Toló es testificà per primera vegada al , quan el bisbe Augustale va participar en el concili d'Orange de 441. A partir del 450 va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi d'Arle.

El bisbe Armand-Louis Bonin de Chalucet va erigir el seminari diocesà de Toló entre els segles  i .

Després del concordat del 29 de novembre de 1801 amb la butlla Qui Christi Domini del papa Pius VII, les dues diòcesis van ser suprimides i fusionades l'arxidiòcesi d'Ais.

Al juny de 1817 entre la Santa Seu i el Govern francès va ser estipulat un nou concordat, que va ser seguit el 27 de juliol la butlla Commissa divinitus, amb la qual el papa restaurava la seu de Frejús. No obstant això, ja que el concordat no va entrar en vigor perquè no ratificat pel Parlament de París, aquesta erecció hi va haver cap efecte.

La diòcesi de Frejús es va restablir definitivament el 6 d'octubre de 1822 amb la butlla Paternae charitatis del mateix papa Pius VII. Incorporava pràcticament tota l'antiga seu de Toló; va ser novament sotmesa a la metròpoli d'Ais.

Un decret concistorial del 28 de setembre de 1852, concedí als bisbes de Frejús el dret afegir al seu títol el de la seu suprimida de Toló.

El 1886 la diòcesi va cedir el districte de Grasse, excepte les illes de Lerins, en benefici de la diòcesi de Niça.Denis Ghiraldi, Le rattachement ecclésiastique de l'arrondissement de Grasse au diocèse de Nice en 1886, in Recherches Régionales, 1986 octobre-décembre, n° 4.

El 28 d'abril de 1957 en virtut de la butlla Qui arcana Dei del papa Pius XII, la catedral va ser transferit de Frejús a Toló, l'antiga catedral de Frejús va convertir en co-catedral i la diòcesi va assumir el seu nom actual.

El 8 de desembre de 2002, amb la reorganització de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, es va convertir en un sufragània de l'arxidiòcesi de Marsella.

Cronologia episcopal Bisbes de Toló Augustale † (abans del 441 - després del 450)El Vetus Martyrologium Romanum, a la data del 7 de setembre de, recorda in Gallia sancti Augustalis, episcopi et confessoris; segons Duchesne podria tractar-se del bisbe de Toló. Gallia christiana ignora el bisbe Augustale, mentre que informa com a primer bisbe de Toló els successius Onorato i Graziano: Duchesne exclou el preme, en quant fruit de les tasques d'un falsificador d'inicis del , Polycarpe de la Rivière; el qual no tindria, segons el mateix autor, una base sòlida històrica i documental. Onorato ? † (citat el 451 aproximadament) San Graziano ? † (? - vers 472 mort) San Cipriano † (abans del 524 - 549 mort)Documentat per darrera vegada al concili d'Orleans del 541. Palladio † (549El 549 és la data en què Palladio està documentat per primera vegadta, al concili d'Orléans. - després del 554) Desiderio I † (abans del 573 - després del 585) Menna † (citat el 601) Iltigiso ? † (citat el 614)Ignorat per Gallia christiana i Duchesne, i admès per Gams com bisbe de Tholosa. Mario † (citat el 636)Documentat per Duchesne, però absent a Gallia christiana i Gams. Anonimo † (citat el 680)Segons Gallia christiana i Duchesne, al concili dieRoma del 679/680 era present el diaca Taurino en rappresentanció del seu bisbe, el nom del qual s'ignora. Gallia christiana insereix després un tal Leone, però sense cap referiment cronològic o bibliogràfic; absent a Gams i Duchesne. Eustorgio † (citat el 879) Armodo † (citat el 899) Jandal † (abans del 1021 - vers 1030) Théodad † (abans del 1031 - 1056)De Mas-Latrie, al seu Trésor de chronologie, d'histoire et de géographie (col. 1498), sulla scia degli studi di Joseph Albanès, ritiene che Jandal e Théodad, riportati da Gallia christiana, siano in realtà il medesimo bisbe, Théodad de Jandal. Guillaume I † (25 de gener de 1056 - després del 1079) Arimino † (abans del 1096 - després del 1110) Guillaume II † (abans del 1117 - després de setembre de 1165) Pierre Isnard † (vers 1168 - 1183 nomenat arquebisbe d'Arle) Desiderio II, O.Cart. † (1183 - abans del 1201 renuncià) Ponce Rausianus, C.R.S.A. † (1201 - ? renuncià) Guillaume de Soliers † (? renuncià) Etienne † (1212 - vers 1223 renuncià) Jean Baussan † (abans d'agost de 1223 - 23 de gener de 1234 nomenat arquebisbe de Arle) Raymond de Saint-Jal (o Rostaing) † (1234 - 1255 mort) B. (Bertrand ?) † (citat el 1257) Gauthier Gaufredi † (abans del 1266 - 1277 mort) Jean † (abans del 17 de maig de 1279 - després del 1303) Raymond de Rostaing † (1305 - 1311 mort) Ponce † (citat el 1314) Elzéar de Glandèves † (abans del 2 d'octubre de 1317 - després del 4 de setembre de 1323) Hugues I † (citat el de juny de 1324) Pierre de Guillaume † (1325 - 6 de setembre de 1328 nomenat bisbe d'Orange) Foulques Chatelmi, O.P. † (6 de setembre de 1328 - 1329 mort) Jacques de Corvo, O.P. † (31 d'agost de 1330 - 1341 mort) Hugues Le Baille, O.E.S.A. † (9 de desembre de 1345 - ? mort) Pierre Gaufredi, O.E.S.A. † (23 de març de 1355 - 1358 mort) Raymond de Daron, O.E.S.A † (18 de juny de 1361 - de novembre de 1364) Guillaume de la Voute, O.S.B. † (13 de novembre de 1364 - 9 de desembre de 1368 nomenat bisbe de Marsella) Jean Stephani de Girbioto † (27 de setembre de 1368 - 1380 mort) Pierre de Marville, O.P. † (1 de febrer de 1395 - 4 o 5 de setembre de 1402 mort) Jean de Gimbrosio † (2 d'abril de 1403 - 1409 mort) Vitale Valentini, O.F.M. † (23 d'octubre de 1409 - després del 25 de maig de 1425 mort)El 25 de maig de 1425 Vitale era nomenat bisbe de Salmastro, però, segons Eubel, no acceptà el nomenament a aquesta seu. Nicolas Draconich † (després del 25 de juliol de 1427El nomenament de Nicolas és del 25 de maig de 1425, però la seu continuà sent ocupada per Vitale, que renuncià a traslladar-se a Salmastro; Vitale també està documentat a Toló el 25 de juliol de 1427; Nicolas no va poder ocupar la seu de Toló fins després de la mort de Vitale. - 1434 mort) Jean Gombard † (25 d'octubre de 1434 - ? renuncià) Pierre de Clapiers † (19 de setembre de 1440 - ? renuncià) Jean Huet † (16 de desembre de 1453 - 1483) Niccolò Fieschi † (12 de setembre de 1484 - 15 de març de 1485 nomenat bisbe de Frejús) (bisbe electe) Jean Albriga (o de Mixon) † (27 de novembre de 1487 - 1496 renuncià) Guillaume Briçonnet † (20 de desembre de 1497 - 1501 renuncià) (administrador apostòlic) Denis Briçonnet † (1501 - 13 de febrer de 1512 deposat) Niccolò Fieschi † (8 de gener de 1514 - 30 de juliol de 1515 renuncià) (per segona vegada, administrador apostòlic) Filos Roverella † (30 de juliol de 1515 - 3 de setembre de 1518 nomenat bisbe d'Ascoli Piceno) (bisbe electe) Niccolò Fieschi † (3 de setembre de 1518 - 15 de juny de 1524 mort) (per tercer cop, administrador apostòlic) Agostino Trivulzio † (22 de juny de 1524 - 7 de juny de 1535 renuncià) (administrador apostòlic) Antonio Trivulzio el jove † (7 de juny de 1535 - 25 de juny de 1559 mort) Girolamo Della Rovere † (26 de gener de 1560 - 12 de maig de 1564 nomenat arquebisbe de Torí) Thomas Jacomel, O.P. † (23 de febrer de 1565 - 1571 mort) Guillaume du Blanc † (30 de juliol de 1571 - de febrer de 1588 mort) Sede vacante (1588-1599) Aegidius de Septres † (19 de juliol de 1599 - 2 de maig de 1626 mort) Auguste de Forbin † (21 de febrer de 1628 - 1638 mort) Jacques Danes de Marly † (9 de gener de 1640 - 1656 renuncià) Pierre Pingré † (17 de juny de 1658 - 5 de desembre de 1662 mort) Louis de Forbin d'Opède † (23 de juny de 1664 - 29 d'abril de 1675 mort) Jean de Vintimille du Luc † (27 d'abril de 1676 - 15 de novembre de 1682 mort) Armand-Louis Bonin de Chalucet † (4 de febrer de 1692 - 10 de juliol de 1712 mort) Louis de La Tour du Pin de Montauban † (26 de setembre de 1712 - 12 de setembre de 1737 mort) Louis-Albert Joly de Chouin † (5 de maig de 1738 - 16 d'abril de 1759 mort) Alessandro Lascaris di Ventimiglia † (13 de juliol de 1759 - 1785 mort) Elléon de Castellane-Mazangues † (24 de juliol de 1786 - 1806 mort)Contravenint les disposicions del papa Pius VII, contingudes a la butlla Qui Christi Domini, monsenyor Castellane-Mazangues no presentà la dimissió a la seu de Toló i morí a París el 1806. Seu suprimida

Bisbes de Frejús Accetto † (374) (no confirmat) San Lleonci † (vers 400 - després del 431) Teodoro † (433 - després del 455 aproximadament) Asterio ? † (citat el 465)Aquesto bisbe, que participa a un concili a Roma, és admès per Albanès, però exclòs per Duchesne, segons el qual Asteri fou bisbe de Forum Claudii; Lanzoni coincideix amb l'opinió de Duchesne (cfr. Le diocesi d'Italia dalle origini al principio del secolo VII (an. 604), vol. I, Faenza 1927, p. 530). Sant'''Ausilio ? †Aquest bisbe, admès per Albanès, i exclòs per Duchesne, segons el qual es tracta d'un sant local, no pas bisbe. Vittorino † (citat el 506) Giovanni I † (citat el 524) Luperciano † (abans del 527 - després del 529)Mencionat a Gallia christiana i per Albanès; segons Duchesne no existeixen proves que hagi estat bisbe di Frejús. Desiderio † (citat el 541) Aspettato † (abans del 549 - després del 554) Epifanio ? † (? - 582 mort)El bisbe Aspettato es va fer representar al concili d'Orleans del 549 per un prevere de nom Epifanio. Un bisbe de nom Epifanio, però del que s'ignora la seu, és citat per Gregori de Tours, qui morí en presó el 582. Per Albanès, el prevere Epifanio correspon al bisbe Epifanio, qui succeí a Aspettato a la seu de Frejús. Segons Duchesne aquestes hipòtesis non són admissibiles. Martino † (citat el 636) Anonimo † (citat el 788) Benedetto † (abans del 909 - després del 911) Gonterio † (abans del 949 - després del 952) Riculfo † (abans del 973 – finals del ) Gaucelme † (abans del 1009/1012Citat per primera vega en una carta del papa Sergi IV, el pontificat del qual s'estengué del 1009 al 1012. - després del 1 de desembre de 1044) Bertrand I † (1044 - després del 1085) Bérenger † (abans del 22 d'agost de 1091 - 5 de juliol de 1131 mort) Bertrand II † (1131 - després del 1145) Pierre de Montlaur † (abans del 1154 - després del 1157) Frédol d'Anduze † (1165/1166 - vers 1197) Guillaume du Pont † (abans del 30 d'octubre de 1198 - després de juliol de 1202 renuncià) Raimond de Capella † (abans del 20 de novembre de 1203 - 7 de març de 1206 mort) Bermond Cornut † (després del 23 de setembre de 1206 - després del 12 de març de 1212 nomenat arquebisbe d'Ais) Raimond de Puyricard † (citat el 1215)