Arnau Roger de Pallars (1408 -16 d'agost de 1461) fou un eclesiàstic català, cardenal, bisbe de la Seu d'Urgell, tretzè copríncep d'Andorra ex officio entre 1436 i 1461, patriarca d'Alexandria (1457), destacat polític i canceller del rei Alfons el Magnànim.
Era fill d'Hug Roger II i Blanca de Foix, i pertanyia a l'antiga nissaga dels comtes del Pallars una de les darreres grans cases nobiliàries catalanes.
Des de la seva infància fou destinat a fer carrera eclesiàstica pel seu pare, tot pensant algun dia en assolir la mitra d'Urgell. Com, a clergue, el 1415 sent un infant ja obtingué de Benet XIII prebendes de l'ardiaconat de l'Empordà i una canongia de Girona. Posteriorment, el papa Martí V, el nomenà canonge de la catedral de Lleida i de la de València, a l'edat de dotze anys. Probablement cursà estudis de batxiller a la Universitat de Lleida que continuà a la Universitat de Tolosa. Després es doctorà en teologia i lleis, títols que units a la seva nissaga familiar facilitaren que es situés a la cort d'Alfons el Magnànim a Nàpols. La qual esdevindria l'àmbit principal de la seva vida i de la seva activitat. Va compartir presó amb el rei i altres nobles després del desastre de la batalla naval de Ponça davant dels genovesos el 1435. Mig any després, el 1436, ja era conseller reial i canceller. Alhora obtenia rellevància eclesiàstica i esdevenia bisbe electe d'Urgell, càrrec a què també aspirava el cardenal de Foix.
Arribà a la Seu d'Urgell a finals del novembre de 1432 com a nou bisbe i fou una de les escasses estades d'Arnau Roger de Pallars al seu bisbat, ja que, poc temps després, retornà a la cancelleria al costat del rei. Aquest absentisme de la seva diòcesi comportà despeses als seus vassalls, car a més dels tributs calia trametre legacions a Nàpols per resoldre els afers municipals o eclesiàstics amb una càrrega important per a sufragar un llarg viatge i l'estada.
Els viatges del bisbe Arnau a Catalunya foren escassos i motivats per algun servei al monarca. Així el maig de 1440 assistí en representació del rei a les Corts de Lleida on tingué una destacada participació. Un viatge que també li serví per cercar una solució als seus plets amb el comte de Cardona Joan Ramon Folc. També les Corts lleidatanes l'anomenaren el seu ambaixador davant la corona. A inicis de novembre ja era a la cort reial en terres napolitanes. D'aquests anys són algunes mesures empreses pel bisbe-canceller davant del rei per impulsar la vida econòmica de la vila de la Seu.
De nou retornà a Catalunya per assistir, com a representant del monarca, a Barcelona on es reuniren les Corts catalanes entre 1446 i 1448 i amb l'encàrrec d'aconseguir per al rei una important aportació monetària dels tres braços que les conformaven. Participà activament a les reunions i formà part d'una comissió de nou membres encarregada dels assumptes més complicats. També per solucionar una de les qüestions delicades com eren els greuges que s'havien presentat davant les corts. Arnau Roger aprofità l'avinentesa per reprendre la lluita contra els comtes de Cardona amb qui havia arribat a les armes sense que se sàpiguen les causes.
El juny de 1448 hi ha constància de l'estada del bisbe Arnau de Pallars a la Seu d'Urgell on entre altres afers tractà d'una iniciativa seva amb els cònsols: la construcció d'un molí nou amb un rec prop del portal d'Andorra També d'altres obres. Retornant a Nàpols on la seva condició de canceller el reclamava, ja que la cort napolitana que era el centre de la gran activitat política del rei Alfons però, també, un dels nuclis més destacat del moviment cultural del Renaixement.
El 1455 anà a Roma presidint una legació formada per nobles i prelats per assistir a la coronació del nou papa Calixt III, el valencià Alfons de Borja. En una època amb la cristiandat convulsionada per la caiguda de Constantinoble, el papa Borja encarregà al bisbe de la Seu el procés de canonització del també valencià Vicent Ferrer. En culminar els treballs, el pontífex concedí el cardenalat al de Pallars. Cal no oblidar que durant el llarg temps d'Arnau de Pallars com a canceller del Magnànim i la seva intervenció directa a les Corts catalanes ja començaven a aflorar els símptomes d'una situació que cristal·litzaria en la Guerra Civil Catalana. Plasmada clarament en ser coronat rei Joan II El Sense Fe en la lluita pel poder entre els grups polítics de la Biga i la Busca, les tensions entre la monarquia i la Generalitat i el malestar de la pagesia pels mals usos del feudalisme.
Després de la mort d'Alfons el Magnànim, el juny de 1458, Arnau de Pallars tornà definitivament a Catalunya. On s'involucrà activament en la vida política en els temps complexos que portaren a la Guerra Civil. A inicis de 1461 fou reclamat a Barcelona pels diputats del General (o Generalitat), ja que havia estat elegit per formar part d'una comissió de les Corts que havia de visitar a Joan II per demanar-li la llibertat del seu fill el Príncep de Viana. El bisbe d'Urgell ja havia intervingut anteriorment en el pacte de concòrdia entre pare i fill el 26 de gener de 1460. Morí el 16 d'agost de 1461 temps abans d'iniciar-se aquella guerra que s'estengué de 1462 a 1472.
Referències
Categoria:Bisbes d'Urgell Categoria:Coprínceps episcopals d'Andorra Categoria:Patriarques d'Alexandria Categoria:Abats benedictins catalans Categoria:Nascuts el 1408