miniatura|Cavaller traci amb els elements iconogràfics habituals: una llança a la mà dreta apuntant un seglar atacat per un gos de caça. miniatura|Fragment d'un relleu de marbre que conté un cavaller traci: el gos de caça ataca el senglar
El cavaller traci és el nom donat al motiu recurrent de genets representats en relleus dels períodes hel·lenístic i romà als Balcans (Tràcia, Macedònia,Dimitrios C. Samsaris, Le culte du Cavalier thrace dans la vallée du Bas-Strymon à l' époque romaine (Recherches sur la localisation de ses sanctuaires), "Dritter Internationaler Thrakologischer Kongress (Wien, 2-6 juni 1980)", Bd. II, Sofia 1984, p. 284 sqq. - Dimitrios C. Samsaris, Le culte du Cavalier thrace dans la colonie romaine de Philippes et dans son territoire, "Ponto-Baltica" 2-3(1982-83)89-100 Mèsia entre els segles aC i III dC). Aquesta representació forma part de la tradició de les esteles funeràries de cavallers romans, amb altres elements sincrètics de la tradició religiosa o mitològica hel·lenística i paleo-balcànica. El cavaller traci és representat com un caçador muntat a cavall. Entre les peülles dels cavalls hi ha un gos de caça o un senglar. En alguns casos, un lleó reemplaça el gos.
Inscripcions trobades a Romania identifiquen el genet com a Heros (també Eros, Eron, Herros, Herron), aparentment el mot heros com a nom propi.Nubar Hampartumian, Moesia Inferior (Romanian Section) and Dacia, Volume 74, Part 4 (1979), El culte del cavaller traci era especialment important a Filipos, on l'Heros tenia els epítets de soter (salvador) i epekoos «contestador de pregàries». Les esteles funeràries on es representen els genets pertanyen a les classes mitjanes o baixes, mentre que les classes altes preferien representacions d'escenes de banquet.Richard S. Ascough, Paul's Macedonian Associations: The Social Context of Philippians and 1 Thessalonians (2003), p. 159. El motiu probablement representa una figura composta, un heroi traci possiblement basat en Resos, el rei traci mencionat a la Ilíada, a partir del qual s'hi van afegir elements escites i hel·lenístics, entre d'altres.R. F. Hoddinott, Early Byzantine Churches in Macedonia & Southern Serbia, 1963, 58–62
A l'època romana, la iconografia del cavaller traci és encara més sincrètica. El genet de vegades s'apropava a una deessa o a un arbre amb una serp. Aquests motius són d'origen parcialment grecoromà i parcialment escita, probablement. El motiu del genet amb el seu braç dret alçat cavalcant cap a una figura femenina asseguda es relaciona amb la tradició iconogràfica escita. Es troba freqüentment a Bulgària, associat amb Asclepi i Higiea.Hoddinott (1963:58) El motiu d'una deessa dempeus flanquejada per dos genets, identificada com a Àrtemis al costat dels Dioscurs, i un arbre amb una serp al costat dels Dioscurs muntats a cavall es transforma en el motiu d'un únic genet apropant-se a la deessa o a l'arbre.Hoddinott (1963:59) El motiu del cavaller danubià està relacionat amb el motiu dels Dioscurs; s'hi mostren dos cavallers al costat d'una deessa dreta.
Sota l'emperador romà Gordià III el déu a cavall apareix en monedes encunyades a Tlos, a Lícia, i Istros, a la Mèsia ifnerior, entre Tràcia i el Danubi.Sabazios on coins, illustrated in the M. Halkam collection. El motiu del cavaller traci va continuar de forma cristianitzada a la iconografia eqüestre de Sant Jordi i sant Demetri.Hoddinott (1963:61).
c.f. the badly damaged wall painting of St George in the ruins of Đurđevi stupovi, Serbia (c. 1168), see Hoddinott (1963:61).
Referències
Categoria:Cavalls en l'art Categoria:Antics tracis