El Quintet per a piano en fa menor, 0p. 34, és una composició de Johannes Brahms completada durant l'estiu de 1864, i publicada el 1865. http://hz.imslp.net/files/imglnks/usimg/6/69/IMSLP05505-Brahms_Piano_Quintet_in_F_Minor_Op34_Full_Score.pdf La va dedicar a la princesa Anne de Hesse-Darmstadt. Està instrumentat per a piano i quartet de corda (dos violins, viola i violoncel). Sovint se l'ha considerat com la corona, el cim de la seva música de cambra.Jan Swafford, Johannes Brahms: A Biography (Nova York: Vintage, 1997), p. 324.
L'obra va començar sent instrumentada per a quintet de corda (acabada el 1862 i era per a dos violins, viola i dos violoncels). Brahms va transcriure el quintet com una Sonata per a dos pianos,Va arribar a ser interpretada per Brahms i Carl Tausig. abans de transformar-la en la seva versió definitiva. Brahms va destruir la versió original per a quintet de cordes, però va ser publicada com a sonata Op. 34 bis. Tant el piano com les cordes exerceixen un paper igualment important en tota l'obra.
Anàlisi musical
L'obra consta de quatre moviments:
Non troppo Allegro Andante, un pco adagio Scherzo: Allegro Finale: Poco sostenuto - non troppo Allegro - Presto, non troppo
Els moviments externs, harmònicament parlant, són més agosarats del que és habitual i resulten inestables. La preparació del final, amb la seva creixent figura en semitons, és especialment notable. El piano i els instruments de corda tenen un paper igualment important al llarg de tota l'obra; Swafford ho destaca per la seva "unitat d'expressió" i un estat d'ànim constantment fosc: "de vegades angoixat, de vegades (en el scherzo) demoníac, de vegades tràgic".Swafford, Johannes Brahms, p. 325, 326.
El primer moviment comença amb un tema que interpreten a l'uníson tots els instruments. S'estructura en la forma sonata amb l'exposició que conclou en re♭ major, la qual presenta un segon tema en la seva tonalitat menor enharmònica paral·lel (do♯). En la recapitulació, el pont i la primera meitat del segon tema es transposen un interval de quinta. Una coda pacífica després de la recapitulació en fa major condueix a un retorn del tempestuós primer tema.
El segon moviment, molt tranquil, està en la♭ major, i el segon tema en mi major, que enharmònicament és una tercera major inferior, com ja apareix en el primer moviment.
El tercer moviment està en forma ternària (ABA) amb la secció A que és un scherzo en do menor (amb un tema secundari en do major i mi♭ major) i la secció B és un trio en do major. El moviment mostra la influència del Quintet de corda de Franz Schubert. Igual que l'obra mestra de Schubert, aquest moviment també està en do menor/major, i acaba de la mateixa manera que el final del quintet de Schubert, amb un gran èmfasi en la supertònica re♭, abans de concloure en la tònica final, do.James Webster, "Schubert's sonata form and Brahms's first maturity (II)", 19th-Century Music 3(1), 1979, p. 52–71.
L'últim moviment "comença lentament i com temptejant", amb "els moments més melancòlics de tota l'obra".Conrad Wilson: Notes on Brahms: 20 Crucial Works (Edinburgh, Saint Andrew Press: 2005) p. 32 La introducció amb la que comença el movement, recorda harmònicament els Darrers quartets de Beethoven.
Enregistraments Dels enregistraments es pot destacar el d'Arthur Rubinstein amb el Quartet Guarneri.
Referències
Enllaços externs Interpretació del Quintet per a piano per The Chamber Music Society of Lincoln Center al Museu Isabella Stewart Gardner (en format MP3).
Categoria:Música de cambra de Johannes Brahms Brahms Categoria:Composicions per a piano de la dècada del 1860 Categoria:Composicions en fa menor Categoria:Composicions musicals del 1864