El carrer entra a casa (La Strada Entra Nella Casa) és una pintura a l'oli de l'artista italià Umberto Boccioni. Pintada en estil futurista, l'obra mostra una dona en un balcó d'un carrer molt transitat, amb els sons de l'activitat a sota representats amb una barreja de formes i colors. L'obra es va exposar per primer cop el 1912 a París en una exposició futurista. Actualment, es troba al Museu Sprengel a Hannover.
Context Boccioni era un dels membres fundadors del moviment futurista.Clough, Rosa Trillo; Futurism: The Story of a Modern Art Movement, Greenwood Press (1961). p. 22-23. Fins al 1910, el grup es va concentrar principalment a capturar "l'emoció i els diversos estats d'ànim" fent servir tècniques derivades de l'estil neoimpressionista (per exemple, El gat negre o La ballarina obsessiva de Gino Severini).Clough, p. 68-70. Després de conèixer de segona mà les innovacions de Pablo Picasso i Georges Braque, Boccioni i els seus compatriotes van adaptar la seva tècnica per assemblar-s'hi, incorporant línies angulars i plans intersecants com a manera de capturar els diversos punts de vista en una imatge de dues dimensions.Glueck, Grace; "On a Trip Back to Futurism, Women and Settings Merge", The New York Times, 3 July 1998. Retrieved 12 October 2010. Mentre això s'esdevenia, també hi havia un canvi en què volia capturar el grup. Van començar a centrar-se especialment en el físic i exterior més que en l'emocional i interior.Rye, Jane; Futurism, Studio Vista (1972). p. 46-48.
El 1910, Boccioni va començar una sèrie d'obres basades en l'urbanisme modern. La primera, La ciutat s'aixeca, descrivia la construcció d'una nova ciutat i les vistes i sons dels ciutadans i cavalls treballant-hi. Boccioni la descrivia com una "gran síntesi de treball, llum i moviment."Lista, Giovanni; Futurism, Terrail (2001). p. 50. Les seves obres posteriors, com Les forces del carrer, El carrer entra a casa, Simultaneïtat de visió, Els pavimentadors i Un estudi d'una dona entre edificis, eren elaboracions de la mateixa temàtica.
Composició i interpretació La figura central de l'obra és una dona vestida de blau i blanc, vista de dalt i del darrere. Des del seu balcó, mira el carrer transitat, una barreja de colors, línies i angles. Al carrer de davant seu hi ha treballadors alçant pals per formar les parets d'un nou edifici, envoltats de maons. A cada costat d'aquesta construcció, cases blaves i blanques s'inclinen cap al carrer. Dos dels balcons són ocupats per altres figures observant la zona. Una fila de cavalls passa en primer terme.
La identitat de la dona a El carrer entra a casa és subjecte de debat. Mentre que alguns experts postulen que era un personatge completament fictici, Boccioni havia contractat dones de la seva família com a models. Això ha portat altres a concloure que la figura és la mare de Boccioni, i fan servir la representació a El carrer entra a casa com a prova del canvi d'opinió de Boccioni sobre les dones en general i les mares en particular.Poggi, Christine; Inventing futurism: the art and politics of artificial optimism, Princeton University Press (2009). p. 165-169 Antliff, Mark; "The Fourth Dimension and Futurism: A Politicized Space", The Art Bulletin, Vol. 82, No. 4 (Dec., 2000), p. 730-731.
La pintura mostra l'evolució de Boccioni des d'un estil neoimpressionista a un de més alineat amb els ideals del cubisme, i la descripció de catàleg de la peça demostra la seva fascinació creixent per la terminologia científica. Inclou frases com "els principis dels rajos Roentgen s'apliquen a l'obra, permetent als personatges ser estudiats des de totes les bandes, objectes tant al davant com al darrere són a la memòria del pintor."Tisdall, Caroline; Bozzolla, Angelo; Futurism, Thames and Hudson (1977). p. 42-43. Boccioni experimenta amb tècniques cubistes com a mètode per mantenir els elements en primer pla i al fons "entrar per la finestra alhora". També inclou referències a obres seves anteriors; per exemple, el joc visual del cavall a la natja de la dona es pot comparar amb una cita del seu manifest anterior: "com de sovint hem vist a la natja de la persona amb qui parlem el cavall que passa al final del carrer."
Origen Boccioni va acabar El carrer entra a casa després de retornar de París el novembre de 1911. La seva primera exposició pública va ser a la galeria Bernheim-Jeune de París en marc de la primera exposició futurista. Incloïa obres de Boccioni, Carrà i Severini, entre d'altres. Va romandre a Bernheim-Jeune entre el 5 i el 24 de febrer de 1912, fins que fou traslladada a la Galeria Sturm de Herwarth Walden a Berlín, i finalment a la Galeria Sackville a Londres. La pintura, juntament amb altres, fou comprada per Albert Borchardt el 1913, i més endavant la va donar al Museu Sprengel a Hannover.(German) Hanno Ehrlicher: Die Kunst der Zerstörung: Gewaltphantasien und Manifestationspraktiken europäischer Avantgarden. Akademie Verlag (2001), p. 118–119. Actualment segueix en exposició allà.
Referències
Enllaços externs Umberto Boccioni, catàleg del Metropolitan Museum of Art, amb material sobre aquesta obra
Categoria:Obres pictòriques del 1911 Categoria:Futurisme