El Delta IV Heavy (Delta 9250H) és un coet espacial d'un sol ús per a l'enlairament de càrregues pesants, el model més gran de la família Delta IV i el segon en capacitat operatiu actualment. El fabrica la United Launch Aliance i va ser emprat per primer cop el 2004."Boeing Delta IV Heavy Achieves Major Test Objectives in First Flight" , Boeing, 2004, accessed March 22, 2012.
El Delta IV Heavy fa servir dos Nuclis Comuns de Propulsió addicionals com a coets de propulsió líquida en comptes dels motors sòlids GEM-60 emprats a les versions Mitjanes+ del Delta IV. Durant l'enlairament, els tres mòduls operen a plena potència, i 44 segons després el mòdul central redueix la potència al 55%, per conservar combustible fins després del despreniment dels mòduls laterals. Els propulsors funcionen durant els primers 242 segons del llançament, i se separen a la vegada que el propulsor central accelera fins a plena potència. El mòdul manté la propulsió durant els següents 86 segons, i més tard la segona etapa completa l'ascens a l'òrbita.
Història esquerra|miniatura|Delta IV Heavy per al EFT-1, 2014 La família de coets Delta va ser desenvolupada per McDonnell Douglas, més tard United Launch Aliance, de la qual el Delta IV Heavy n'és la versió amb més elevada capacitat de càrrega, comprat amb coets més petits com el Delta IV Medium. El Delta IV Heavy pot enlairar 28.370 kg a una òrbita terrestre baixa i 13.810 kg a una órbita de transferència geoestacionària. És un coet que consta d'un total de dues etapes, amb dos propulsors laterals, cadascú amb combustible líquid.
El primer llançament del Delta IV Heavy, el 2004, portava com a càrrega un model aeroespacial i no va aconseguir arribar a l'òrbita desitjada. La cavitació en les línies de l'oxigen líquid que es fa servir com un dels propel·lents sembla que va ser la causa de la desconnexió dels dos propulsors laterals 8 segons abans de temps, i del motor central 9 segons abans, produint com a resultat una velocitat d'etapa menor, que la segona etapa no va ser capaç de compensar. La càrrega es va deixar llavors en una òrbita més baixa que la planejada.
El mes de desembre de 2014, el Delta IV Heavy es va fer servir per enlairar un vol de prova no tripulat del vehicle Orion multiusos, designat EFT-1. Després d'alguns intents el dia anterior, finalment es va llançar amb èxit el dia 5 de desembre.
Quan va ser presentat, el Delta IV Heavy era el coet operatiu amb més capacitat de càrrega del moment. El febrer de 2018 va ser superat amb els llançament inaugural del Falcon Heavy d'SpaceX.
Capacitat Capacitat del Delta IV Heavy: Òrbita terrestre baixa (OTB), 200 km × 28.7°: 28.790 kg Òrbita terrestre baixa (ISS), 407 km × 51.6°: 25.980 kg Òrbita de transferència geoestacionària (GTO): 14.220 kg Òrbita geoestacionària (GEO): 6.750 kg Òrbita de transferència lunar (LTO): 10.000 kg Òrbita de transferència a Mart: 8.000 kg
La massa total del Delta IV Heavy en el moment del llançament és d'aproximadament 733.000 kg. Comparativament, la massa total en el llançament del Saturn V que es va fer servir en el programa Apollo va ser de 2.970.000 kg.
Històric de llançaments Data Càrrega Massa Lloc de llançament Resultat 21 Des, 2004 DemoSat, Sparkie / 3CS-1 i Ralphie / 3CS-2 ~6.000 kg Cap Canaveral 11 Nov, 2007 DSP-23 Programa de Suport a la Defensa 5.250 kg Cap Canaveral 18 Gen, 2009 Orion 6 / Mentor 4 (USA-202 / NROL-26) Classificat Cap Canaveral 21 Nov, 2010 Orion 7 / Mentor 5 (USA-223 / NROL-32) Classificat Cap Canaveral 20 Gen, 2011 KH-11 Kennen 15 (USA-224 / NROL-49) <17.000 kg Vandenberg 29 Juny, 2012 Orion 8 / Mentor 6 (USA-237 / NROL-15) Classificat Cap Canaveral 28 Ago, 2013 KH-11 Kennen 16 (USA-245 / NROL-65) <17.000 kg Vandenberg 05 Des, 2014 Càpsula Orion - Test 1 d'exploració de vol (EFT-1) 25.848 kg Cap Canaveral 11 Juny, 2016 Orion 9 / Mentor 7 (USA-268 / NROL-37) Classificat Cap Canaveral 12 Ago, 2018 Sonda solar Parker 685 kg Cap Canaveral 19 Gen, 2019 NROL-71 Classificat Vandenberg 11 Des, 2020 Orion 10 / Mentor 8 (USA-268/ NROL-44) Classificat Cap Canaveral 26 Abr, 2021 KH-11 Kennen 17 (NROL-82) 18.960 kg Vandenberg 24 Set., 2022KH-11 Kennen 18 (NROL-91)ClassificatVandenberg22 Jun, 2023Orion 11 / Mentor 9 (NROL-68)ClassificatCap Canaveral Llançat des de Cap Canaveral, SLC-37B Llançat des de la Base Aèria de Vandenberg, SLC-6 Els Nuclis de propulsió comuns no van rendir al màxim, i s'assolí una òrbita més baixa Etapa superior de la Star 48BV
Propers llançaments El darrer llançament anunciat per la NASA i la National Reconnaissance Office, abans de la retirada del coet: DataCClientLloc de llançamentFebrer 2024NROL-70NROCap Canaveral SLC-37B
Vehicles comparables Ariane 5 (en funcionament) Long March 5 (en funcionament) Proton-M (en funcionament) Geosynchronous Satellite Launch Vehicle Mark III (en funcionament) Angara A5 (en desenvolupament) Falcon Heavy (en funcionament) New Glenn (en desenvolupament) Atlas V Heavy (cancel·lat) Saturn IB (retirat) Titan III (retirat) Titan IV (retirat)
Referències
Categoria:Coets Categoria:Vehicles de llançament d'un sol ús Categoria:Vehicles de llançament espacials estatunidencs