miniatura|Cavalls alats de Tarquínia, art etrusc, exposats al Museu Nacional de Tarquínia Un cavall alat és un cavall amb un parell d'ales, generalment amb plomes i inspirat en els ocells. Aquesta forma fantàstica i imaginària del cavall, ha estat present des de l'Antiguitat en l'art i els relats de mites i llegendes, de diferents religions, i en les tradicions del folklore popular. Originari de l'antic Pròxim Orient, el cavall alat arriba a Europa amb el Pégàs de la mitologia grega. Està molt present a la mitologia àrab, i a l'Índia, tant en les tradicions hindús com en el budisme. Es constata l'existència a la Xina, en els Étruscs, a França en el folklore del Jura, a Corea amb Chollima, a Àfrica i a Amèrica del Nord.
Estudiat per Spinoza, i diferents psicoanalistes, el cavall alat combina el simbolisme del cavall clàssic, el de l'animal ctònic i psicopomp, amb el de l'ocell, animal de lleugeresa i elevació espiritual. L'origen de la iconografia i les tradicions que l'esmenten són, sens dubte, lligades a la imatge cosmogònica de l'animal-llampec fecundant la Terra, recolzada per la difusió del cavall domèstic. Es troba lligat al somni i a la imaginació, les pràctiques xamàniques, on el xaman cavalca un animal alat per passar a través de diferents estats de consciència, on podria també igualment tenir un paper en la difusió del seu mite.
El cavall alat més conegut, Pegàs, ha vist el seu nom estendre's per designar per extensió tot tipus de cavall alat al món occidental. També es una figura heràldica imaginària bastant freqüent, i un tema que s'ha generalitzat en totes les manifestacions artístiques. Diferents obres modernes de gènere fantàstic, els còmics i els jocs de rol compten amb cavalls alats. Luno the White Stallion és un personatge d'una sèrie de dibuixos animats. La saga de Harry Potter en presenta diversos, sobretot els sombrals. Els cavalls alats s'han popularitzat amb les nenes a la fi del , en particular gràcies a les llicències de joguines com les de My Little Pony i la Bella Sara.
Creació i descripció alt=gravure de cheval avec deux ailes à plumes levées attachées à ses flancs.|miniatura|Landwirtschaft & Nutztierhaltung & Biologia & Pferd, gravat d'un manuscrit alemany de 1680 realitzat per Georg Simon Winter, mostrant un cavall alat des d'un punt de vista biològic. El cavall alat és un animal fantàstic i quimèric, com l'esfinx, el centaure o el griu. Es compon d'elements que ja existeixen a la realitat, un cavall i les ales d'un ocell. La seva figura imaginària es crea a partir de la combinació d'elements existents. Encara que no hi ha cap cavall alat en el món físic, té una forma de realitat en el terreny dels somnis, el món sobrenatural i la mitologia: la realitat física és constitutiva de la realitat interna. A l'Ètica, del filòsof Spinoza pren l'exemple que, en l'estat de somnis, no hi ha cap raó per dir que no existeix davant un cavall sense ales. També exposa com un nen que, havent vist un cavall, però no necessàriament la idea que un cavall amb ales no pugui existir, creurà la seva realitat. Finalment, distingeix la percepció de l'enteniment (per percebre un cavall alat) de la voluntat (per jutjar que existeix un cavall alat), dient que un nen que només té la comprensió d'un cavall alat, creurà a la seva existència.
El cavall alat és habitualment blanc. Particularment, des del , algunes representacions de cavalls alats en la cultura popular els han atribuït ales membranoses, com les dels ratpenats, i un color negre. És el cas dels Sombrals de la saga Harry Potter, del Hellhorse de Dreadknight i de Valinor, muntura del Cavaller negre en els còmics americans.
Testimonis mitològics, llegendaris i religiosos alt=formation de nuages dont la forme rappelle un cheval portant des ailes.|esquerra|miniatura|La figura del cavall alat s'associa naturalment al cel i als mites cosmogònics. El cavall alat s'associa amb el cel, i per tant, amb els relats cosmogònics que expliquen la creació i l'organització del món i els elements. Entre els temes recurrents de les cosmogonies, es troba la llet produïda per una vaca celestial, i la divinitat que, en baixar la pluja, fertilitza la Terra. Aquesta deïtat fertilitzant té l'aparença d'un moltó, d'un toro, d'un ocell o d'un cavall alat, simbolitzant un llamp tant brillant com una fletxa. La majoria dels fenòmens climàtics més canviants prenien formes animals en les creences antigues. L'observació de les forces naturals, l'aigua, el llamp o els ocells es citen com a possible origen del mite de Pegàs.
Segons el germanista Marc-André Wagner, el cavall alat va aparèixer per primer cop amb els protohitites, sent originari de l'Antic Orient Pròxim. Els animals portadors de llampecs, provenen d'aquesta regió on el cavall va substituir a poc a poc al toro en aquest paper. Pegàs, seria doncs la recuperació grega d'un mite asiàtic del cavall-llampec. El cavall alat va esdevenir molt freqüent en les mitologies, i més encara a les obres d'art antigues. Ludolf Malten creu que el mite del cavall-llampec es va concretar cap el II i el III mil·lenni aC a Àsia Menor, paral·lelament a la difusió del cavall domèstic. Ludolf Malten, « Bellerophontes » dans Jahrbuch des deutschen Archaologischen Instituts, 40, 1925, p. 121-160. Pegàs seria, amb diferència, el mite més conegut dels cavalls alats. Tant es així que el seu propi nom s'ha designat per defecte a aquest tipus e criatures mítiques, en l'heràldica, o en universos de fantasia i els jocs de rol. Tot i que no és l'únic cavall alat de la història, els escrits i els mites han retingut el seu nom.
Grecoromans alt=Petite figurine en bronze en forme de cheval, vue de profil, avec deux grandes ailes sur les côtés|miniatura|Cavall alat en bronze fabricat a un taller del Nord-oest de l'antiga Grècia al tercer quart del Pegàs va ser, de lluny, el més representatiu dels cavalls alats grecoromans, provinent d'un antic déu de les tempestes de la mitologia hitita, que portaria l'epítet de Pihassassa. Una part del seu mite hauria passat dels pobles luvitòfons als antics Grecs.Novella Vismara et Éric Raimond, « Dieux et héros de Lycie », dans Les Dossiers d'archéologie, Faton, -32, 2002, p. 32-37 Jacques Desautels hi veu una conseqüència de la domesticació del cavall pels Grecs. El seu mite va conèixer una ampla difusió al món antic, reprès pels Romans, es va cristianitzar parcialment al , segons l'historiador de les religions Marcel Simon.
Els textos de la mitologia grega esmenten que l'heroi Pélops rep de Posidó un carro enganxat de dos cavalls alats, i són dues Nereides en un carro tirat per cavalls amb ales d'or, que disposen de l'armament de Pàtrocle a Tetis. Quan Plató descrit el temple de Posidó sobre l'illa mítica de la Atlàntida, l'estàtua del déu es troba en una posició d'un carro tirat per sis cavalls alats.Plató, Críties, 115-116 Lire en ligne. Ales equus, podria ser una metàfora del déu del vent Zèfir:Angelo Colombo, Les anciens au miroir de la modernité: traductions et adaptations littéraires en Italie au début du XIX siècle, Presses Univ. Franche-Comté, 2005, , p. 60-61. « Recentment separat de mi, els altres rínxols, les meves germanes, van lamentar el meu destí quan, al meu parer, es va oferir l'aire del moviment de les seves ales, el germà de Memnon, l'etíop, el cavall alat de Locrienne Arcinoe; em pren, vola en la foscor del firmament i em posa sobre el pit cast de Venus. Va ser ella, la mestressa de Zéphyrion, que havia confiat el seu servent amb aquesta missió […] ». Càtul, Poesies, traducció de G.Lafaye
Hippalectryon esquerra|miniatura|Noi cavalcant un hippalectryon, kylix àtic a figures negres, 540-530 aV., Altes Museum (Berlín) L'hyppalectryon és una criatura híbrida fantàstica de l'antiga Grècia, amb la part davantera d'un cavall i la part posterior d'un gall, ales, cua i cames incloses. Portaria un plomatge groc o vermell, segons les traduccions. Els mites i llegendes que poguessin estar relacionats amb ell segueixen sent desconeguts. Aquesta criatura, poc freqüent, apareix en 85 objectes d'art antic grecs, el més antic datat al . Es pot trobat amb mes freqüència al , en pintura sobre gerro, i mes rarament en escultura, muntat per un jove cavaller desarmat. Probablement, va adornar algunes monedes antigues del . Es mencionat per Èsquil, i sobretot per Aristòfanes, que el converteix en un dels seus insults preferits. La seva funció segueix tenint un alè de misteri. Com a bèstia apotropaica i profilàctica, podria haver estar dedicat a Posidó, i s'encarregaria de protegir els vaixells. Altres estudis hi veuen una bèstia grotesca que diverteix els nens, o una simple decoració fantàstica sense una funció particular.
Pegàs miniatura|Bel·lerofont combatent a Quimera sobre Pegàs. Escena pintada sobre l'extremitat d'un epínétro àtic del [. Pegàs fou una de les criatures fantàstiques més famoses de la mitologia grega. De naturalesa divina, generalment es representa de color blanc. Neix amb el seu germà Crisàor, de la sang de la gorgona Medusa, decapitada per l'heroi Perseu. Segons els poetes grecoromans, pujà al cel després del seu naixement i es posà al servei de Zeus, rei dels déus, que li encarregarien dirigir els llamps i trons sobre l'Olimp. Amic de les Muses, Pegàs és el creador de la Font Hipocrene que la fa brollar amb el seu casc. Capturat per l'heroi Bel·lerofont, prop de la font de Pirene, gràcies a l'ajuda de la deessa Atena i del déu Posidó, permet a aquest heroi muntar-lo amb la finalitat de vèncer el monstre, Quimera, i de realitzar moltes altres gestes. No obstant això, el seu genet es víctima del seu orgull, i cau de la seva esquena, intentant arribar al mont Olimp. Pegàs troba a Zeus que acabarà per transformar-ho en constel·lació, i situar-lo en el firmament.
Pegàs etíop esquerra|miniatura|Pegàs etíop sobre un manuscrit del 1350, Biblioteca Nacional dels Països-Baixos. Els pegasos etíops els va esmentar Plini el Vell com una tribu de cavalls alats i banyuts que viurien a Etiòpia, a l'Àfrica subsahariana. La seva figura es va recuperar en els bestiaris medievals.Plini el Vell, Histoire naturelle, VIII, 72 : AETHIOPIA produit… De nombreuses monstruosités — [y compris] les chevaux ailés armés de cornes, appelés Pegasi.
Mitologia germano-escandinàvica El cavall alat és rar, si no absent, en la mitologia nòrdica i en les tradicions germàniques, encara que la funció xamànica del cavall, que implica un vol màgic, estarà present. Els cavalls capaços de volar, com Árvakr i Alsviðr, Skinfaxi i Hrímfaxi o el mateix Sleipnir, no tenen ales. A diferència de les imatges modernes, especialment sota la influència dels còmics i de certs llocs web, les valquíries de la mitologia nòrdica no muntaven cavalls alats ni cignes malgrat la seva estreta relació amb aquest ocell. Les fonts originals parlen de « muntures de núvol » que sacsegen les seves crineres fent caure la rosada i la pedra.Helgakvida hjördvardssonar, strophe 28, cité par
Hófvarpnir, el cavall de la deessa Gná, és capaç de desplaçar-se tant a l'aire com sobre el mar :
No volo Tot i que penso Travessar els cels Sobre Hofvarpnir El que tenia Hamskerpir Amb Garðrofa — Gylfaginning p. 44
Jacob Grimm, assenyala que Gná no es considera una deessa alada, però que la seva muntura podria haver estat un cavall alat, una aproximació rebutjada pels estudis més recents. El seu germà Wilhelm Grimm assenyalà en el seu moment que Falke, muntura a Thidrek (Teodoric de Verona) en una llegenda germànica, porta el significat de « falcó », el que suggereix que posseeix ales. Louis Charbonneau-Lassay (trad. D. M. Dooling), The bestiary of Christ, Parabola Books, 1991, p. 376. Aquesta aproximació també ha desaparegut dels treballs més recents.
Mitologia hebrea i mitriànica