La frontera entre Hongria i Eslovàquia es la frontera internacional que s'estén d'oest a est i separa el sud d'Eslovàquia del nord d'Hongria, ambdós estats membres de la Unió Europea, i signataris dels acords de Schengen.
Traçat L'extrem occidental és el trifini amb Àustria.Coordenades del trifini amb Àustria: De Bratislava a Štúrovo, el Danubi forma la frontera sobre un 150 kilòmetres. A l'est el Tisza forma la frontera sobre 5 kilòmetres fins a trifini amb Ucraïna.Coordenades del trifini amb Ucraïna: Separa les regions eslovaques ("krai") de Bratislava, Trnava, Nitra, Banská Bystrica, Košice dels comtats hongaresos ("megye") de Győr-Moson-Sopron, Komárom-Esztergom, Pest, Nógrád i Borsod-Abaúj-Zemplén. miniatura|Pont de Maria Valèria entre Štúrovo (Esl.) i Esztergom (Hon.) La muntanya Veľký Milič (895 m) en eslovac o Nagy-Milic en hongarès és el punt culminant de la frontera entre ambdós eats. El punt més baix d'Eslovàquia està situat sobre la frontera al nivell de la vila de Klin nad Bodrogom (94 m).
Història miniatura|Mapa lingüístic de 1910 amb la superposició de les fronteres modernes després de la Primera Guerra Mundial que no estan basades en les fronteres lingüístiques. La frontera entre Eslovàquia i Hongria data de la independència de Txecoslovàquia en 1918. Va ser traçada per una comissió internacional de la que en formava part el geògraf francès Emmanuel de Martonne i en la que hi va tenir un paper essencial, però llavors era un segment de la frontera hongaresa-txecoslovaca, confirmada pel tractat de Trianon de 1920.The Boundaries of Čecho-Slovakia per A. R. H. a The Geographical Journal Vol. 54, No. 3 (Sep., 1919), p. 185-188 Va ser modificada pel Primer Arbitratge de Viena el 2 de novembre de 1938 a favor d'Hongria. El 14 de març de 1939 Eslovàquia va prendre el lloc de Txecoslovàquia en declarar la seva independència.The New Boundaries of Hungary A: Geographical Review Vol. 10, No. 6 (Dec., 1920), p. 408-412 miniatura|esquerra|Modificació de la frontera d'Eslovàquia durant la Segona Guerra Mundial1 i 4 territoris cedits a Alemanya, 2 Territoris cedits a Hongria després del primer arbitratge de Viena, 3 Territoris cedits a Hongria després de la guerra de març de 1939
Com a conseqüència d'una guerra curta entre els dos països entre el 23 de mars i el 31 de març de 1939 que es va saldar amb una victòria tàctica de les tropes hongareses, la frontera va ser modificada de nou el 4 d'abril de 1939. Eslovàquia perd 1.697 km², habitants i 78 ciutats a l'est del territori a les rodalies de Stakčín i Sobrance.Aliaksandr Piahanau.Slovak-Hungarian relations in the mirror of the Soviet-German conflictive alliance (1939-1941). In: Prague Papers on the History of International Relations, No 2/2012, p. 144 – 163.https://halshs.archives-ouvertes.fr/halshs-01261457/document
En 1945, els aliats victoriosos retornaren a Txecoslovàquia els territoris annexats per Hongria en 1938 i 1939.Greg Englefield The International Boundary Between Hungary And Slovakia: TheNagymaros-Gabcikovo Dispute
En 2001 fou obert a la circulació Pont Maria Valèria sobre el Danubi entre Štúrovo i Esztergom, que havia estat destruït pels alemanys en retirada a la fi de la Segona Guerra Mundial.
Passos ferroviaris Hi ha onze passos ferroviaris, d'ells dos tancats actualment, entre Hongria i Eslovàquia. Codi UIC Línia hongaresa Estació hongaresa Operador Línia eslovaca Estació eslovaca Operador Remarques 880 80 Sátoraljaújhely MÁV 190 Slovenské Nové Mesto ŽSR Via única no electrificada 881 90 Hidasnémeti MÁV 169 Čaňa ŽSR Via única electrificada 25 kV 50 Hz costat hongarès 3 kV CC costat eslovac 882 94 Tornanádaska MÁV 160 Turňa nad Bodvou ŽSR Línia tancadaVia única no electrificada 883 92 Bánréve MÁV 191 Lenartovce ŽSR Via única no electrificada 884 81 Somoskőújfalu MÁV 164 Fiľakovo ŽSR Via única no electrificada 78 Ipolytarnóc MÁV 161 Kalonda ŽSR Via única no electrificada 74 Nógrádszakál MÁV 161 Bušince ŽSR Via única no electrificada 75 Drégelypalánk MÁV 153 Šahy ŽSR Línia deposadaVia única no electrificada 887 70 Szob MÁV 130 Štúrovo ŽSR Doble via electrificada 25 kV 50 Hz 888 3 Komárom MÁV 135 Komárno ŽSR Via única electrificada 25 kV 50 Hz 889 1d Rajka GySEV 132 Rusovce ŽSR Via única electrificada 25 kV 50 Hz
Referències