Tudor Arghezi (AFI [ˈtudor arˈɡezi]), pseudònim de Ion Theodorescu Nae (21 de maig de 1880, Bucarest-. ídem 14 de juliol de 1967) fou un escriptor romanès, conegut per la seva contribució al desenvolupament de la poesia romanesa sota la influència de Baudelaire. La seva obra poètica, d'una originalitat exemplar, representa una altra època notable de la literatura romanesa. Va escriure, entre d'altres, teatre, prosa (en particular les novel·les Cimitirul Buna Vestire i Ochii Maicii Domnului), pamflets, així com literatura infantil. Fou un dels autors més controvertits de tota la literatura romanesa.
El pseudònim d'Arghezi, explica l'escriptor, prové dArgesis - l'antic nom del riu Argeş. Ovid S. Crohmălniceanu proposa, en un estudi consagrat a l'obra del poeta, dins dIstoria literaturii române între cele două războaie mondiale una altra explicació, segons la qual el pseudònim vindria de la fusió dels noms de dos famosos heretges, Arei i Geza. Segons una altra hipòtesi, el nom podria venir del nom de la mainadera (Ergézi Rozália) que en realitat seria la veritable mare. Descoperire uimitoare a lumii literare: Tudor Arghezi, copilul din flori al bonei unguroaice, Ergézi Rozália. Rezultatul unei cercetări extrem de controversate - Adevărul, 4 d'agost de 2015.
Biografia Primers anys Ion Nicolae Theodorescu nasqué el 21 de maig de 1880 a Bucarest, del matrimoni entre Rozalia Arghesi i Nicolae Theodorescu sènior. En considerar el seu patronímic massa banal, va prendre el pseudònim de Tudor Arghezi.Petre Răileanu, Gherasim Luca, Oxus Éditions, col·lecció Les Roumains de Paris, París, 2004,
Es va graduar al Col·legi Nacional Sant Savà, a l'octubre de 1891, va començar a treballar per pagar-se els seus estudis,Kuiper, p.67; Willhardt et al., pàg.15 i va debutar el 1896, publicant versos a la revista Liga Ortodoxa d'Alexandru Macedonski sota el nom d'"Ion Theo". Poc després, Macedonski, l'herald del moviment simbolista a Romania, va publicar els seus elogis per al jove poeta:
Va començar a manifestar la seva admiració pel simbolisme i altres tendències pròpies d'aquest moviment (com ara la secessió de Viena) en els seus articles de l'època, tot i polemitzar amb George Panu de Junimea sobre l'actitud crítica d'aquest últim envers la literatura modernista.Arghezi, Vers și poezie, 1904, in Din presa... (1900–1918), pàg. 125–139 El 1904, ell i Vasile Demetrius van publicar la seva pròpia revista, Linia Dreaptă, que va deixar d'aparèixer després de només cinc números.Vianu, p.478; Zalis, pàg. VII Arghezi, Gala Galaction i Demetrius van mantenir una estreta amistat, com ho demostra el testimoni de la seva filla, l'actriu i novel·lista Lucia Demetrius.Zalis, p.VII
Després d'un període de quatre anys com a monjo ortodox al monestir de Cernica, va viatjar a l'estranger el 1905. Va visitar París i després es va traslladar a Friburg, on va escriure poesia i va assistir a cursos a la universitat local; insatisfet amb l'enfocament catòlic romà encoratjat per aquesta última, es va traslladar a Ginebra, on va treballar en un taller de joieria.Willhardt et al., pàg. 15
Durant la revolta dels camperols romanesos de 1907, el poeta, conegut pel seu discurs d'esquerres i crític amb la violenta repressió del moviment camperol, va ser vigilat per les autoritats suïsses; un diari local va afirmar que el correu d'Arghezi havia estat manipulat, fet que va causar un escàndol que va comportar la renúncia de diversos funcionaris.Arghezi, Acum patruzeci și nouă de ani, 1956, a Scrieri, pàg. 772 Les notícies que va recollir de la revolta van deixar una impressió duradora a Arghezi: molt més tard, dedicà un volum sencer als esdeveniments (la seva obra 1907-Peizaje, "Paisatges de 1907", que va descriure com a "tractar amb […] el contrast entre la nació i una abusiva, solitària classe").Arghezi, Acum patruzeci și nouă de ani, 1956, a Scrieri, p.773
Durant la dècada del 1910 Va tornar a Romania el 1910 i va publicar obres a Viața Românească, Teatru, Rampa, i a les revistes de Nicolae Cocea Facla i Viața Socială, a més d'editar la revista Cronica en col·laboració amb Galaction; fou en un moment en què va tenir una prolífica activitat literària, escrivint lletres, fullets polítics i articles polèmics amb els quals va guanyar notorietat en els cercles teatrals, polítics i literaris de l'època.Vianu, p.479–482 Cocea va contribuir a l'èxit d'Arghezi publicant un dels primers poemes del poeta, Rugă de seară ("Pregària de vespre").Vianu, p.479–480
Durant aquest període, Arghezi es va convertir en un prominent crític d'art i va defensar Ștefan Luchian, un pintor que patia d'esclerosi múltiple i va ser acusat de frau (a causa de la sospita que no podia pintar, però permetia que altres signessin llurs pròpies obres amb el seu nom).Arghezi, Din zilele lui Luchian, in Scrieri, p. 617, 620–621
Va estar present amb regularitat al Kübler Cafè de Bucarest, on es va formar un cercle d'artistes i intel·lectuals bohemis, que incloïa els escriptors Ion Minulescu, Liviu Rebreanu, Eugen Lovinescu, Victor Eftimiu, Mihail Sorbul i Corneliu Moldovanu, així com els pintors Iosif Iser, Alexandru Satmari, Jean Alexandru Steriadi, the composer Alfons Castaldi, i el col·leccionista d'art Krikor Zambaccian.Zambaccian, capítol VII Segons Zambaccian, Arghezi era molt rarament vist a l'altre gran espai literari de Bucarest, la Casa Capșa. eEn aquella època, era també un associat del controvertit polític i patró de les arts Alexandru Bogdan-Pitești, i assistia regularment, junt amb Galaction, Cocea, Minulescu, Adrian Maniu i diversos artistes visuals, en el cercle creat per Maniu a Știrbey-Vodă, prop del parc Cișmigiu.Zambaccian, capítol VIII També va escriure un poema dedicat a Bogdan-Pitesti.
Després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Arghezi va escriure contra el camp polític liderat pel Partit Liberal Nacional i el grup al voltant de Take Ionescu; ambdós tenien com a objectiu que Romania entrés al conflicte del costat de l'Entesa (com a intent de conquistar Trasnssilvània d'Àustria-Hongria); en canvi, era partidari de la unió de Bessaràbia amb el Vell Regne de Romania i detestava l'aliança implícita amb la Rússia Imperial.Zbuchea El 1915, va escriure:
"Una guerra bàrbara. Un cop, havíem compromès el nostre deure de lluitar contra la cursa armamentista dels estats civilitzats. Amb cada nounat, també es va crear la quantitat de matèria explosiva destinada a suprimir-lo. Com que els avenços i "perspectives racionals" eren considerats com a calamitats, les fàbriques d'armes i municions augmentaven els dipòsits d'obussos, fabricaven l'artilleria utilitzada en l'extermini."Arghezi, "Barbarie", 1915, a Scrieri, pàg. 110
Ocupació alemanya i presó de Văcărești Va col·laborar amb les autoritats alemanyes que havien ocupat la major part de Romania a finals de 1916 (vegeu Front de Romania), i va escriure articles per al diari proalemany Gazeta Bucureștilor;Hâncu fou un dels intel·lectuals que ho van fer; entre aquests s'inclouen Bogdan-Pitești, Galaction, Constantin Stere, Dimitrie D. Pătrășcanu, Alexandru Marghiloman, Ioan Slavici, Grigore Antipa, i Simion Mehedinți.Boia, p.256
Arrestada juntament amb onze periodistes i escriptors, entre ells Slavici, va ser acusat de "col·laboració amb l'enemic" per les seves activitats anti-Entesa.Hâncu; Willhardt et al., pàg.15 Segons el propi Arghezi, el comissionat reial encarregat de la investigació havia mantingut inicialment el grup aïllat en un hotel de Bucarest, amb l'argument que eren un perill constant per a les forces aliades a Bucarest.
Sentenciat i empresonat a la presó de Văcărești, Arghezi va advocar per la seva causa en cartes i peticions adreçades a un "senyor general", que s'ha identificat provisionalment amb primer ministre Artur Văitoianu, on demanava que el posessin en llibertat condicional després que el seu fill il·legítim, Eli Lotar, nascut de la relació amb Constanța Zissu, que havia nascut el 1905, marxés de casa i desaparegués. Tot i llur rivalitat política, Nicolae Iorga, que havia donat el seu ple suport a l'Entesa durant la guerra, va demanar repetidament a les autoritats que perdonessin Arghezi sense condicions; Finalment, es va accedir a la seva petició, i Arghezi va ser alliberat a les darreries de 1919. Tot i expressar el seu agraïment a Iorga per la seva intervenció, va continuar oposant-s'hi sobre diversos temes, i la polèmica, convertida en sarcàstica, va perllongar-se durant les dues dècades següents.
Literatura d'entreguerres El 1927 va publicar el seu primer recull de poemes, titulat Cuvinte Potrivite ("Paraules apropiades"), que feu que el diari poporanista Viața Românească de Mihai Ralea lloés Arghezi com "el nostre poeta més gran des d'Eminescu"Ralea, T. Arghezi, 1927, a Din presa... (1918–1944), pàg. 58 (tot comparant la seva "barreja del sublim i l'incòmode"Ralea, T. Arghezi, 1927, a Din presa... (1918–1944), p. 46 al "nihilisme").Ralea, T. Arghezi, 1927, a Din presa... (1918–1944), p. 48 La revista d'avantguarda Integral va exaltar Arghezi amb una tirada especial el 1925 - en ella, Benjamin Fondane va escriure: "Arghezi s'oposa a totes les coses: en la seva poesia, contra l'eloqüència, a favor de restablir la modèstia, la decència […] en la seva prosa, contra la covardia en l'expressió, a favor de la violència i la indecència".Fondane, Omagiu lui Tudor Arghezi, a Din presa... (1918–1944), 1927, pàg. 131
Arghezi estava al càrrec del diari satíric Bilete de Papagal i va publicar el seu primer llibre de prosa, Icoane de Lemn ("Icones de fusta"), el 1928. El 1932, va publicar Flori de Mucigai ("Flors de míldiu") i Poarta Neagră ("La porta negra") - col·leccions de poesia inspirades en els anys que va passar a la presó (en si mateix, un tema mai abans utilitzat en la poesia romanesa)Willhardt et al., pàg. 16 i influenciat per les obres de Charles Baudelaire i alters simbolistes. També va començar a escriure les obres que el feren més familiar per al públic, els seus poemes i les seves històries curtes per a nens. Entre les més famoses es poden esmentar Cartea cu Jucării ("El llibre de joguines"), Cântec de Adormit Mitzura ("Cançó per a adormir Mitzura"), Buruieni ("Males herbes") i, la més popular de totes, Zdreanță ("Drap"), sobre un adorable gos mesclat.
En 1933-1934, va completar dues peces satíriques, la novel·la distòpica Tablete din Țara de Kuty, povestiri swiftiene ("Tauletes de la Terra de Kuty, històries swiftianes") i Cimitirul Buna-Vestire ("Cementiri Buna-Vestire" -un fulletó a gran escala descrit com una "novel·la aparent" per George Călinescu),Călinescu, pàg. 324 així com una llarga novel·la sobre el tema de l'amor matern i la devoció filial, Ochii Maicii Domnului ("Els ulls de la Mare de Déu").
Va visitar rutinàriament mostres d'art al llarg dels anys vint (acompanyat de Vasile i Lucia Demetrius), i va ajudanr establir la reputació artística de pintors com Oscar Han, Nicolae Dărăscu, Camil Ressu, Francisc Șirato, i Nicolae Vermont. És també l'autor del prefaci al primer catàleg artístic de Nicolae Tonitza, i va acollir Arta Română, el grup modernista establert per Tonitza i Gheorghe Petrașcu el 1920.Zambaccian, capítol II, capítol XII A mitjans dels anys trenta, Arghezi va aportar la crònica d'art al diari Mișcarea - portaveu del Partit Liberal Nacional-Brătianu.Simuț
Polèmica d'entreguerres