Lolivicultura és el conjunt de tècniques i coneixements aplicats al cultiu de l'olivera. Contempla aspectes com la plantació, la poda i els empelts. Podríem dir que és tot allò que té a veure amb el cultiu i la millora de l'olivera.Jurado, Augusto (2003). «Vocabulario». ''Las voces y refranes del olivo y el aceite''. Madrid: C&G Comunicación Gráfica, S.L.

La varietat d'oliva és un factor intrínsec que influeix en el gust de l'oli que s'obté, mentre que aquestes tècniques culturals són factors extrínsecs que influeixen en la qualitat de l'oliva. La poda i la fertilització no afecten directament la qualitat de l'oli obtingut, però segons les hores de llum que rep el fruit tindrà certes característiques organolèptiques. El reg sí que hi influeix, fent variar la quantitat de polifenols. El control de plagues i malalties també influeix directament en la qualitat del fruit.

L'olivicultura a les terres valencianes Època medieval Segons els estudis realitzats, l'olivicultura al món rural valencià ja té una certa importància en l'època medieval, considerant-se un fenomen amb continuïtat al llarg del temps. El conreu de l'olivera s'assentarà i la seua producció i comercialització tindrà unes dimensions i consistències importants.

En l'època baixmedieval, la producció d'oli, el procés del bancal al setrill, suposava una gran capacitat d'organització i gestió, perquè requeria una certa quantitat de treballadors i una inversió amb la que financiar les despeses inicials. A més l'olivera i l'oli van adquirir un paper incentivador, ja que altres oficis començaren a veure aquest sector com una via segura de negoci, és el cas dels drapers, paraires, saboners, mercaders...

A més, l'especialització oleícola de certes zones donà lloc a una certa especulació i al desenvolupament d'n considerable negoci, essent l'oli molt depenent de les relacions entre la producció i la participació de diversos sectors implicats, com eren el senyor, l'artesà, el mercader, l'almasserer...

L'especialització i l'organització complexa de les zones de cultiu de la l'olivera, es va beneficiar de un bon component tècnic, ja que el coneixement adequat de les heines de treball, utillatge, instruments, màquines, energia... determinaren directament la inversió requerida i per tant el resuktats i la comercialització.

A més, la olivicultura presentà una vesant agroalimentària i una presència més intensa a la llar, que també impulsà, en els últims segles medievals, el desenvolupament d'altres activitats manufactureres, entre elles el sabó, la llana o el cuir.

És per tot açó que pot afirmar-se que des del segle XIV i fonamentalment del XV, l'oli es convertí en un producte de gran valor tant des d'un de vista social com econòmic, i no només pel seu preu, sinó pels seus usos industrials i inclús també cal resaltar la importància de caràcter religiós, mental i alimentària que anà afagant en els llars de les terres valencianes.

Referències

Categoria:Agricultura Categoria:Oli d'oliva