Erving Goffman (Mannville, Alberta, 11 de juny de 1922 - Filadèlfia, 19 de novembre de 1982) fou un sociòleg canadenc.
Goffman va ser el 73è president de l'Associació americana de sociologia (American Sociological Association). L'aportació més gran de Goffman a la teoria social és en el camp de la interacció simbòlica en la seua forma de la perspectiva dramatúrgica. Goffman la va enunciar l'any 1959 amb el llibre The Presentation of Self in Everyday Life i la va anar desenvolupant al llarg de tota la seua vida, al costat del concepte d'institució total. Les altres obres importants de Goffman inclouen Asylums (1961), Stigma (1963), Interaction Ritual (1967), Frame Analysis (1974) i Forms of Talk (1981).
També va publicar obres de ficció, fortament influïdes pel pensament de Sartre.
El 2007, The Times Higher Education Guide el va classificar com el sisè autor més citat de llibres d'humanitats i ciències socials, darrere de Michel Foucault, Pierre Bourdieu i Anthony Giddens, i per davant de Jürgen Habermas.
Les seves principals àrees d'estudi inclouen la sociologia de la vida quotidiana, la interacció social, la construcció social del jo, l'organització social (framing) de l'experiència i elements particulars de la vida social com les institucions totals i els estigmes.
Biografia Goffman va néixer l'11 de juny de 1922 a Mannville, Alberta, Canadà, fill de Max Goffman i Anne Goffman, de soltera Averbach. Era d'una família de jueus ucraïnesos que havien emigrat al Canadà a principis de segle. Tenia una germana gran, Frances Bay, que es va convertir en actriu. La família es va traslladar a Dauphin, Manitoba, on el seu pare tenia un negoci de sastreria amb èxit.
Des de 1937 Goffman va anar a l'escola tècnica de St. John's a Winnipeg, on la seva família s'havia traslladat aquell any. El 1939 es va matricular a la Universitat de Manitoba, especialitzant-se en química.
Va interrompre els seus estudis i es va traslladar a Ottawa per treballar a la indústria cinematogràfica per al National Film Board of Canada, establert per John Grierson. Més tard va desenvolupar un interès per la sociologia. També durant aquest temps, va conèixer el sociòleg nord-americà Dennis Wrong. La seva trobada va motivar a Goffman deixar la Universitat de Manitoba i a matricular-se a la Universitat de Toronto, on va estudiar amb CWM Hart i Ray Birdwhistell, i es va graduar el 1945 amb una llicenciatura en sociologia i antropologia. Més tard es va traslladar a la Universitat de Chicago, on va obtenir un màster (1949) i un doctorat (1953) en sociologia. Per a la seva tesi doctoral, del desembre de 1949 al maig de 1951 va viure i recollir dades etnogràfiques a l'illa d'Unst a les illes Shetland. La tesi de Goffman, titulada Communication Conduct in an Island Community (1953), es va completar sota la supervisió de W. Lloyd Warner, Donald Horton i Anselm Strauss.
El 1952 Goffman es va casar amb Angelica Schuyler Choate (anomenada Sky); el 1953, va néixer el seu fill Thomas. Angelica va patir una malaltia mental i es va suïcidar el 1964. Fora de la seva carrera acadèmica, Goffman era conegut pel seu interès i èxit relatiu en la borsa i les apostes. En un moment donat, a la recerca de les seves aficions i estudis etnogràfics, es va convertir en un cap en un casino de Las Vegas.
El 1981 Goffman es va casar amb la sociolingüista Gillian Sankoff. L'any següent va néixer la seva filla Alice. El 1982 Goffman va morir a Filadèlfia, Pennsilvània, el 19 de novembre, d'un càncer d'estómac. La seva filla també és sociòloga.
Carrera La investigació que va fer Goffman sobre Unst el va inspirar a escriure la seva primera obra important, The Presentation of Self in Everyday Life (1956). Després de graduar-se a la Universitat de Chicago, el 1954–57 va ser assistent del director esportiu de l'Institut Nacional de Salut Mental a Bethesda, Maryland. L'observació participant feta allà va donar lloc als seus assaigs sobre la malaltia mental i les institucions totals que van formar el seu segon llibre, Asils: Assajos sobre la situació social dels pacients mentals i altres reclusos (1961).
El 1958 Goffman es va convertir en membre de la facultat del departament de sociologia de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, primer com a professor visitant, després a partir de 1962 com a professor titular. El 1968 es va traslladar a la Universitat de Pennsilvània, rebent la Càtedra Benjamin Franklin de Sociologia i Antropologia, en gran part gràcies als esforços de Dell Hymes, un antic col·lega de Berkeley.Winkin, Y., & Leeds-Hurwitz, W. (2013). Erving Goffman: A critical introduction to media and communication theory. New York: Peter Lang. El 1969 es va convertir en membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències. El 1970 Goffman es va convertir en cofundador de l'Associació Americana per a l'Abolició de l'Hospitalització Mental Involuntària i va ser coautor de la seva Declaració de Plataforma. El 1971 va publicar Relacions en públic, on va lligar moltes de les seves idees sobre la vida quotidiana, vista des d'una perspectiva sociològica. Un altre llibre seu, Frame Analysis, va sortir el 1974. Va rebre una beca Guggenheim per a 1977–78. El 1979, Goffman va rebre el Cooley-Mead Award for Distinguished Scholarship, de la Secció de Psicologia Social de l'Associació Americana de Sociologia.Section on Social Psychology Award Recipients, American Sociological Association. consulta: 14 agost 2013. Va ser escollit el 73è president de l'Associació Americana de Sociologia, que va servir entre 1981 i 1982, però no va poder pronunciar el discurs presidencial en persona a causa de la progressió de la malaltia.
Pòstumament, l'any 1983, Goffman va rebre el premi Mead de la Society for the Study of Symbolic Interaction.
Influència i llegat Goffman va estar influenciat per Herbert Blumer, Émile Durkheim, Sigmund Freud, Everett Hughes, Alfred Radcliffe-Brown, Talcott Parsons, Alfred Schütz, Georg Simmel i W. Lloyd Warner. Hughes va ser el "més influent dels seus professors" segons Tom Burns. Gary Alan Fine i Philip Manning han dit que Goffman mai no es va comprometre en un diàleg seriós amb altres teòrics, però el seu treball ha influït i ha estat discutit per nombrosos sociòlegs contemporanis, entre ells Anthony Giddens, Jürgen Habermas i Pierre Bourdieu.
Tot i que Goffman s'associa sovint amb l'escola d'interacció simbòlica del pensament sociològic, no es veia a si mateix com un representant d'aquesta, per la qual cosa Fine i Manning conclouen que "no encaixa fàcilment dins d'una escola específica de pensament sociològic". Les seves idees també són "difícils de reduir a una sèrie de temes clau"; el seu treball es pot descriure a grans trets com el desenvolupament "d'una sociologia comparada i qualitativa que pretenia produir generalitzacions sobre el comportament humà".
Goffman va fer avenços substancials en l'estudi de la interacció cara a cara, va elaborar l'"enfocament dramatúrgic" de la interacció humana i va desenvolupar nombrosos conceptes que han tingut una influència massiva, especialment en el camp de la microsociologia de la vida quotidiana. Gran part del seu treball tractava sobre l'organització del comportament quotidià, un concepte que va anomenar "ordre d'interacció".
Va contribuir al concepte sociològic d'enquadrament (anàlisi de marcs), a la teoria de jocs (el concepte d'interacció estratègica) i a l'estudi de les interaccions i la lingüística. Pel que fa a aquesta última, va defensar que l'activitat de parlar s'ha de veure com una construcció social més que no pas lingüística. Des d'una perspectiva metodològica, Goffman va utilitzar sovint enfocaments qualitatius, concretament l'etnografia, el més famós en el seu estudi dels aspectes socials de la malaltia mental, en particular el funcionament de les institucions totals. En general, les seves contribucions es valoren com un intent de crear una teoria que superi la divisió entre agència i estructura: per popularitzar el construccionisme social, la interacció simbòlica, l'anàlisi de la conversa, els estudis etnogràfics i l'estudi i la importància de les interaccions individuals. La seva influència es va estendre molt més enllà de la sociologia: per exemple, el seu treball va proporcionar els supòsits de moltes investigacions actuals sobre llenguatge i interacció social dins de la disciplina de la comunicació.Leeds-Hurwitz, W. (2008). Goffman, Erving. In W. Donsbach (Ed.), The international encyclopedia of communication (vol. 5, p. 2001−2003). Oxford: Wiley-Blackwell.
Goffman va definir la "gestió de les impressions" com els intents d'una persona de presentar una imatge acceptable als qui l'envolten, verbalment o no verbalment. Aquesta definició es basa en la idea de Goffman que les persones es veuen a si mateixes com els altres les veuen, de manera que intenten veure's com si estiguessin fora mirant cap a dins. Goffman també es va dedicar a descobrir les maneres subtils en què els humans presenten imatges acceptables ocultant informació que pot entrar en conflicte amb les imatges per a una situació particular, com ara ocultar tatuatges quan sol·liciteu una feina en què els tatuatges serien inadequats o amagant una obsessió estranya com ara col·leccionar/interactuar amb nines, que la societat pot veure com a anormal.
Goffman va trencar amb George Herbert Mead i Herbert Blumer perquè, tot i que no rebutjava la manera com la gent es percep a si mateixa, estava més interessat en la proximitat física real o l'"ordre d'interacció" que modela el jo. En altres paraules, Goffman creia que la gestió d'impressions només es pot aconseguir si l'audiència està en sincronia amb l'autopercepció d'una persona. Si l'audiència no està d'acord amb la imatge que algú està presentant, la seva autopresentació s'interromp. Les persones presenten imatges d'elles mateixes en funció de com la societat creu que haurien d'actuar en una situació concreta. Aquesta decisió de com actuar es basa en el concepte de definició de la situació. Totes les definicions estan predeterminades i la gent tria com actuarà escollint el comportament adequat per a la situació en què es troba. Goffman també es basa en William Thomas per a aquest concepte. Thomas creia que les persones neixen en una classe social determinada i que les definicions de les situacions que es trobaran ja s'han definit per a ells.
L'any 2007 per The Times Higher Education Guide va classificar Goffman com el sisè autor més citat en humanitats i ciències socials, darrere d'Anthony Giddens i per davant de Habermas. La seva popularitat entre el públic en general s'ha atribuït al seu estil d'escriptura, descrit com a "sardònic, satíric, bromista", i com a "irònic i conscientment literari", i al fet que és més accessible que el de la majoria dels acadèmics. El seu estil també ha tingut influència en l'àmbit acadèmic, i se li atribueix la popularització d'un estil menys formal a les publicacions acadèmiques. Curiosament, si se li atribueix amb raó, pot haver contribuït per aquest mitjà a una remodelació de les normes de comportament acadèmic, particularment de l'acció comunicativa, alliberant, possiblement, els intel·lectuals de restriccions socials poc naturals per a alguns d'ells.
Entre els seus estudiants hi havia Carol Brooks Gardner, Charles Goodwin, Marjorie Goodwin, John Lofland, Gary Marx, Harvey Sacks, Emanuel Schegloff, David Sudnow i Eviatar Zerubavel.