Rwanda-Rundi (Ruanda-Rundi) és un grup de llengües bantus, específicament un continu dialectal, que es parla a l'Àfrica central. Els dialectes veïns són mútuament intel·ligibles, però no poden ser més llunyans. Dos dialectes, kirundi i kinyarwanda, s'han normalitzat com llengües oficials de Burundi i Ruanda, respectivament. Els altres dialectes es parlen a Tanzània; el kiza, amb un milió de parlants, és el més parlat.
Comparació entre kinyarwanda i kirundi Kinyarwanda i kirundi són molt similars en molts aspectes, però també difereixen de diverses maneres.
Marcatge tonal Ambdues llengües són llengües tonals. Els tons alt i baix (o H i L) són els tons essencials i, tenint una distinció fonèmica sobre la longitud de la vocal, quan una vocal llarga canvia d'un to baix a un to alt, es marca com un to ascendent i quan una vocal llarga canvia d'un to alt fins a un to baix, es marca com un to caigut. Això es mostra sovint al kirundi en la regla de Meeussen. També s'han proposat que els tons es puguin canviar per una estructura mètrica o rítmica.
Símbol¹ Explicació Kinyarwanda Kirundi categoria gramatical Definicióvocal plana(a, e, i, o, u)Vocal curtaTo baix(gu)sabaVerbPreguntaumugeziNomRiu, corrent(gu)shyika(gu)shikaVerbarribarikiraroNomPontgusaIncomparable adjectiuNomés, solVocal aguda(á, é, í, ó, ú)Vocal curtaTo altinkáNomvacaintébecadiraigitíArbre, pal, fustaurugócamp, corralurutúguespatllaVocal circumflexa(Kinyarwanda)(â, ê, î, ô, û)Vocal curtaTo altinkâinkáNomvacaintêbeintébecadiraigitîigitíarbre, pal. fustaurugôurugócamp, corralurutûguurutúguespatllaVocal Circumflexa(Kirundi)(â, ê, î, ô, û)Vocal curtaTo alt (en l'accent vocàlic en Kinyarwanda)amáaziamâziNomaigua(gu)téeka(gu)têkaVerbcuinarizíikoizîkoNomcor(ku)ryóoha(ku)ryôhaVerbbon sabor(gu)kúunda(gu)kûndaestimar, agradarVocal màcron(només Kirundi)(ā, ē, ī, ō, ū)Vocal llargaTo vaix (ambdues lletres en to baix en kinyarwanda)igisaaboigisāboNomcarabassaicyeegeeraicēgēraplanta(ku)giisha(ku)gīshaVerbanaringoonaingōnaNouncocodril uruuhourūhocarabassa (utensili)Vocal anticircumflexa(només kirundi)(ǎ, ě, ǐ, ǒ, ǔ)Vocal llargaTo alt (en l'accent vocal en kinyarwanda)ububaáshaububǎshaNounabilityAbeégaAběgaNom PluralTutsis, clan tutsi umuhiígiumuhǐgiNomcaçadorumukoóbwaumukǒbwanoiaumuúnsiumǔsidia, dataVocal dièresi(només kirundi)(ä, ë, ï, ö, ü)Vocal llargato altNo patró tonal equivalent bäkozeVerbElls van fermwëseNomTots vosaltresnarï nziVerbJo pensava, jo sabiaböseNomtotswarüziVerbVosaltres penseu, vosaltres sabeu¹ Aquests símbols només s'utilitzen en la transcripció fonètica, per exemple en un diccionari, però en altres formes d'escriptura, s'utilitzen vocals simples i les lletres no es doblen (llevat que la paraula en sí s'escrigui d'aquesta manera).
Pronunciació Formació Kinyarwanda Kirundi Categoria gramatical Definicióc+ycyanecaneAdverbverycyanjyecanjePronom possessiu, adjectiu possessiumine, myicyubahiroicubahiroNomrespectentacyontacoPronom indefinitres j+y -jya -jaPrefix, verbanarnjyewenjewePronom objectemeuyanjyeyanjePronom possessiu, adjectiu possessiuel meush+y -shyira -shiraPrefix, verbposar, llocindeshyoindeshoNomPesnshyanshaAdjectiunoub+yv+yumubyeyiumuvyeyiNomparent -gorobye -gorovyePrefix, verbfer-se de nit -ibye -ivyePrefix, pronom possessiu, verbel seu (objectes múltiples), robar Formació de paraules Hi ha moltes instàncies en què les dues varietats de parla d'ambdós idiomes tenen paraules que són lleugerament diferents. No obstant això, aquestes diferències no es repeteixen contínuament. Hom ha de memoritzar diferències com "-anga" en kinyarwanda a diferència d'"-anka" en kirundi (que significa desagradar o odiar), perquè el canvi de "g" a "k" és extremadament estrany, amb la prova de paraules com "inka" (vaca), "inkono" (olla) i moltes altres paraules on "nk" és comú en tots dos dialectes. Aquestes variacions menors inclouen diferents consonants, vocals o longituds vocals, tons o afixos.
Resum Rwanda Rundi Categoria gramatical DefinicióConsonantsimpyisiimfyisiSubstantiu Pluralhiena, xacal(kw)anga(kw)ankaVerbanimadversió, odiamagamboamajamboSubstantiu plural paraulesumunsiumusiNomdia, dataijosiizosicollVocalsibiyobeibiyobaSubstantiu plural cacauets(ku)yogoza(ku)yogezaVerbanihilat(ku)reba(ku)rabaveureVocal llarga/-riinganira//-ringanira/Prefix, verbSer d'igual llargada/-pima//-piima/mesura /-sáagura//-sáaguura/ser en excésTo/umukonó//umukóno/Nomsignatura/mugufí//mugúfi/Adjectiucurt/ikiguzí//ikigúzi/Nompreu, valorFormaciónyirabukweinabukweNommother-in-lawnyirakuru<small>inakuruàvia¹MixtumugatiumukateNomPa¹ Tant en Kinyarwanda com en Kirundi, nyogokuru és usat més habitualment com a "àvia".
Referències
Font
Categoria:Llengües bantus