Can Camp era una masia de l'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), de la que se'n conserva la capella annexa, dedicada a la Mare de Déu del Roser i adscrita a la parròquia de Sant Genís de l'Ametlla (arxiprestat de Montbui-Puiggraciós, bisbat de Terrassa). Era al sud del nucli principal, entre la carretera BP-1432 de la Garriga a Sant Feliu de Codines, i el barri de Can Diví. Al seu entorn, va néixer als anys 1960 el barri del mateix nom.

Descripció El conjunt s'estructurava a partir de dos grans patis o barris. Les edificacions principals es situaven a la banda nord i els cossos destinats a quadres i magatzems, envoltaven els patis.

miniatura|esquerra|Les ruïnes de la masia vistes per Josep Comes i Busquets miniatura|esquerra|Capella de la Mare de Déu del Roser

La casa principal, del i situada al costat nord-oest del conjunt, era de planta rectangular amb soterrani, planta baixa i pis. La coberta era a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Era formava per cinc crugies de mur de paredat en paral·lel a la façana principal, amb una torre de vigilància a la cantonada nord-oest.

A principis del , es van construir les quadres, que dividien l'espai interior en dos patis, amb una planta baixa de voltes de maó rebaixades i un cos enretirat a l'extrem nord. Al pati del costat de llevant s'hi situava la capella i els cossos annexos destinats a usos agrícoles. Era tancat amb un mur baix i pilars de totxo amb baranes de ferro. L'entrada de l'extrem sud-oest era emmarcada per pilastres de secció circular i rematades per un capitell de peces de motllo i un barret revestit de trencadís de ceràmica, coronat amb una esfera ceràmica rematada amb punta de llança.

Història Les primeres referències del Mas Camp són del 1225, si bé és sabut que el 1375 va ser abandonat a causa de l'epidèmia de pesta.

A començaments del , la masia era en mans de Sebastià Torres i Planas, un terratinent amb propietats a la Guinea Equatorial i membre de la candidatura dels quatre presidents. Si bé durant la Guerra Civil va ser col·lectivitzada i serví de casa de refugiats, un cop acabat el conflicte retornà als seus antics propietaris. La seva filla única i soltera, Maria Teresa Torres i Rius, la va mantenir com a explotació agricola fins al 1955, quan la va vendre a Joan d'Orlandis i d'Habsburg-Lorena, baró de Pinopar, i la seva esposa Hildegarda Elisa Bragagnolo i Daiqui-Chevalier, coneguda popularment com «la baronessa».

Els nous propietaris varen continuar amb l'explotació fins al 1958, quan començaren a vendre diferents porcions de terreny i acabaren urbanitzant totalment la finca el 1961. Amb tot, la mala gestió dels seus negocis i la mort de Joan d'Orlandis el 1977, generaren fortes tensions amb els parcel·listes. Pressionada per les càrregues tributàries, la baronessa abandonà la casa pairal a començaments dels anys 1980, i aquesta restà deshabitada fins al 2004, quan fou comprada per l'Ajuntament per tal de dedicar-la a equipaments. Finalment, davant de la dificultat i cost de la seva rehabilitació, va ser enderrocada el 2008, restant dempeus només la capella. El primer dels equipaments previstos en aquest emplaçament és una llar d'infants.

Referències

Bibliografia

Categoria:Masies del Vallès Oriental desaparegudes Camp Categoria:Esglésies del Vallès Oriental