Pierre Castan (nascut el 17 d'agost de 1899 a Berna, † 12 de setembre de 1985 a Ginebra) fou un químic suís, que va ser un dels pioners de les resines epoxi juntament amb Paul Schlack
Va estudiar a la Universitat de Ginebra i inicialment va streballar en la indústria química de colorants i en l'Institut Federal Suís de Viticultura de Lausana. A partir de 1928 va desenvolupar resines sintètiques per a pròtesis dentals a De Trey AG brothers de Zuric. Al mateix temps, va desenvolupar resines epoxi, per la reacció entre epiclorhidrina amb diphenols -adequades com a vernís i com adhesiu-, per les que va sol·licitar la patent a Suïssa el 1938 (concedida el 1940) (sense conèixer el desenvolupament simultani de Schlack a Alemanya). Castan va desenvolupar encara altres patents posteriors en la dècada de 1940 per a diferents aplicacions i en diferents variants. El 1943, Ciba es va fer càrrec de les patents i va produir un adhesiu metàl·lic (Araldit 1946). El 1950 va passar a la fàbrica de vernissos Stella AS a Ginebra, on es va convertir en director tècnic. Després de la jubilació, va ser director del Congrés FATIPEC el 1970 i va ser membre honorari de la Societat suïssa de Pintures i Tints Químics. El 1982 va rebre el Premi Jaubert de la Universitat de Ginebra. Va morir el 1985 després d'una llarga malaltia.
Obra Process for the manufacture of thermosetting synthetic resins by the polymerization of alkylene oxide derivatives (US 2444333 A) Winfried Pötsch u.a. Lexikon bedeutender Chemiker, Harri Deutsch 1989 Sur la glucosane Sur le chlorure d'α‐glucosyle et sur un nouveau disaccharide (α‐glucosido‐glucose)
Referències
Enllaços externs Plastics Historical Society Historisches Lexikon der Schweiz Ronny Marc Konrad, Brasilianische Webseite über die Ursprünge von Epoxidharz, Portal Pisos Industriais (Screenshot from 26. August 2014 in Web Archive Website archive.is)
Categoria:Químics suïssos Categoria:Científics bernesos Categoria:Morts a Ginebra Categoria:Nascuts el 1899