miniatura|upright=1.3|Representació iconogràfica d'Sant Hilari en un manuscrit del . miniatura|upright=1.3|El baptisteri de Sant Joan, a la paer més antiga (). miniatura|upright=1.3|L'església Notre-Dame la Grande, mencionada per primera vegada al . Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França. Al 2016 tenia 652.731 batejats sobre una població de 801.601 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Pascal Jean Marcel Wintzer.
Territori La diòcesi comprèn el departament francès de Viena i de Deux-Sèvres.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Poitiers, on es troba la catedral de Sant Pere.
El territori s'estén sobre 12.989 km², i està dividit en 600 parròquies.
Província eclesiàstica La província eclesiàstica de Poitiers, instituïda el 2002, comprèn les següents sufragànies: Angulema La Rochelle Llemotges Tulle
Història La diòcesi està certificada des de mitjans del , sufragània de l'arxidiòcesi de Bordeus, la seu metropolitana de la província romana de l'Aquitània segona.
El primer bisbe històricament documentat és sant Hilari, que ocupava la seu de Poitiers, uns anys abans del concili de Béziers (356), en el qual, per no haver-se plegat a les idees arrianes de l'emperador, va ser exiliat a Frígia. Allà va ser capaç de participar en el concili de Seleucia a Isàuria (359); a l'any següent va tornar a la Gàl·lia i va morir al voltant del 367 o 368. El 312 va establir-se una escola al costat de la catedral, en el qual va estudiar el mateix Hilari i al sant Venanci Fortunat, bisbe de Poitiers i famós autor eclesiàstic.
Originàriament, la diòcesi era molt gran i arribava a l'oceà Atlàntic. En els segles IX i , les invasions dels bretons i els atacs dels comtes d'Anjou van portar a la venda forçada de parts del seu territori a la diòcesi de Nantes i a la diòcesi d'Angers, respectivament.
Poc després de meitat del es va iniciar la construcció de la catedral actual, gràcies al suport d'Elionor d'Aquitània i el seu marit, Enric II d'Anglaterra. Va ser consagrat el 17 d'octubre de 1379.
El 13 d'agost de 1317, amb una butlla de Joan XXII, es va restar de Poitiers la part central-occidental de la diòcesi amb la qual el papa va erigir les diòcesis de Luçon i Maillezais. Aquestes decisions van prendre de la diòcesi tres arxiprestats i 7 decanats, que incloïen 456 parròquies, 16 abadies i 218 priorats.Beauchet-Filleau, op. cit., p. IX.
Carles VII va instituir la Universitat de Poitiers, en oposició a la de París, que s'havia aliat amb Enric VI. El 28 de maig de 1431, el papa Eugeni IV va aprovar la universitat mitjançant una butlla papal.
El 15 d'abril de 1583, el bisbe Geoffroy de Saint-Belin va adoptar el ritu romà al llarg de la diòcesi. Abbé du Tressay, Histoire des moines et des évêques de Luçon, vol. II, Paris, 1869, p. 147
El 29 de novembre de 1801, arran del concordat, els límits de la diòcesi van ser modificats substancialment per fer-los coincidir amb els departaments de Viena i Deux-Sèvres. Va cedir 130 parròquies a les diòcesis circumdants, però al mateix temps va incorporar 93 parròquies restants de la diòcesi de La Rochelle i 35 que havien pertangut a la diòcesi suprimida de Saintes.Beauchet-Filleau, op. cit., p. X.
L'1 de setembre de 1974, la parròquia de Puy-Saint-Bonnet, que havia format part del departament de Maine i Loira des de l'1 de setembre de 1973, va ser cedida a la diòcesi d'Angers.
El 8 de desembre de 2002, després de la reorganització de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, Poitiers va ser elevat al rang d'arxidiòcesi metropolitana.
Cronologia episcopal Hi ha diversos manuscrits que mostren el catàleg dels bisbes de Poitiers. Quatre d'elles es remunten al i, segons Duchesne, «són documents històrics importants, ja que representen la tradició reconeguda al , a l'Església de Poitiers, sobre la successió dels bisbes d'aquesta seu». A partir del , el catàleg està àmpliament confirmat per documents i proves històriques; no hi ha certesa sobre els noms abans d'aquest període, ja que a partir dels 23 bisbes esmentats, només sant Hilari està documentat històricament.L'intera lista del catalogo è riportata da Duchesne, op. cit., p. 77-79, e dal sito ufficiale della bisbat de Poitiers. La presente cronotassi, sulla scia di Gallia christiana e di Duchesne, parte da sant'Ilario. Sant'''Hilari de Poitiers † (vers 350 - 13 de gener de 367 o 368 mort) Pascenzio I †Secondo Duchesne (op. cit., p. 80), Pascenzio I non è altro che il raddoppiamento di Pascenzio II, realmente esistito nel VI secolo, frutto di un errore di interpretazione della biografia di sant'Ilario scritta da Venanzio Fortunato. Quinziano † San Gelasio † Sant'Antemio † San Massenzio †Gallia christiana exclou de la seva cronologia aquest bisbe, perquè hauria estat abat (i no bisbe); cfr. anche Duchesne p. 81-82. Perenne † Migezio † Lupicino I † Pelagio † Lupicino II † Lupicino III † Esico I † Esico II † Antonio † Adelfio † (abans del 511 - després del 533) Elapsio † Daniele † (citat el 541) San Pienzio † (abans del 544 vers - vers 561) San Pascenzio † (a l'època del rei Caribert) Maroveo † (abans del 585 - després del 590 Platone † (vers 591/593 - vers 599 mort) San Venanci Fortunat † (599 - vers 607 mort) Caregisilo † Ennoaldo † (citat el 614) Giovanni I † (citat el 627)Dopo Giovanni I, Gallia christiana inserisce Emmerano di Ratisbona, che secondo la tradizione fu vescovo di Poitiers prima di evangelizzare la Germania. Assente nel catalogo di Poitiers. Didone † (vers 628 o 629 - després del 669) Ansoaldo † (abans del 677 - després del 696 o 697) Eparchio † San Massimino † Gauberto †Gauberto, assieme ai precedenti Eparchio e Ansoaldo, sono menzionati in un documento del 794 come antichi benefattori di un monastero a Nouaillé. Godone de Rochechouart † (citat el 757)Il riferimento al 757 è contenuto in Gallia christiana e Gams, ma è absent a Duchesne. Magniberto † Bertaldo †Absent a Gallia christiana. Benedetto † Giovanni II †L'epitaffio di Giovanni II fu composto da Alcuino attorno all'800. Bertrando I † (citat el 785 aproximadament) Sigebrand † (abans del 818 - després de novembre de 830) Fridebert ? † (citat ell'834)Questo vescovo è assente nel catalogo di Poitiers. È ammesso da Gallia christiana e dagli autori che ne dipendono; secondo Duchesne, potrebbe essere stato vescovo, ma non di Poitiers. Ébroïn † (abans del 838 - 18 d'abril de dopo l'848 mort)Secondo Duchesne, il suo epitaffio indica il giorno di morte, ma non l'anno (op. cit., p. 86). L'ultima sua menzione risale all'848. Engenold † (abans del 860 – després del 871) Frotier I ? †Questo vescovo è assente nel catalogo di Poitiers. È ammesso da Gallia christiana e dagli autori che ne dipendono, in base ad una tradizione, non documentata, secondo la quale prima di occupare la sede di Bourges, Frotier è stato vescovo di Poitiers. Hecfroi † (abans del 878 - 900 mort) Frotier II † (abans del 905 - després del 936) Alboin † (937 - 962 mort) Pierre I † (vers 963 - 975 mort) Gislebert I † (975 - després del 1018) Isembert I † (1021 - vers 1047 mort) Isembert II † (1047 - 1086 mort) San Pietro II † (1087 - 4 d'abril de 1115 mort) Guillaume Gilbert † (1117 - 1123 mort) Guillaume Adelelme † (1124 - 6 d'octubre de 1140 mort) Grimoard † (1140 - d'octubre de 1140 mort) Gislebert II † (1142 - 4 de setembre de 1154 mort) Calo † (1155 - 4 de novembre de 1157 mort) Laurent † (abans del 26 de març de 1159 - 28 de març de 1161 mort) Jean aux Belles-Mains † (1162 - 1181 nomenat arquebisbe de Lió) San Guglielmo Tempier † (abans del 1184 - 29 de març de 1197 mort) Adémar du Peirat † (1197 o 1198 - 1198 mort) Maurice de Blazon † (21 de desembre de 1198 - vers 1214 mort) Guillaume Prévost † (1217 - 1224 o 1225 mort) Philippe Balleos † (1226 - després del 1234)Philippe Balleos és el darrer bisbe informat per l'antic catàleg de Poitiers. Jean de Melun † (vers 1235 - 11 de setembre de 1257 mort) Hugues de Châteauroux † (abans del 1259 - 14 d'octubre de 1271 mort) Sede vacante (1271-1279) Beato Gauthier de Bruges, O.F.M. † (4 de desembre de 1279 - 1306 renuncià) Arnaud d'Aux † (4 de novembre de 1306 - 23 de desembre de 1312 nomenat bisbe d'Albano) Fort d'Aux † (29 de març de 1314 - 8 de març de 1357 mort) Jean de Lieux † (27 de novembre de 1357 - agost de 1362 mort) Raymond † (19 de desembre de 1362 - ?) Aimery de Mons † (abans del 4 de juny de 1363 - 3 de març de 1370 mort) Guy de Malesec † (9 d'abril de 1371 - 20 de desembre de 1375 renuncià) Bertrand de Maumont † (9 de gener de 1376 - 12 d'agost de 1385 mort) Simon de Cramaud † (24 de novembre de 1385 - 17 de març de 1391 nomenat antipatriarca d'Alexandria) Louis d'Orléans † (17 de març de 1391 - 2 d'abril de 1395 nomenat bisbe de Beauvais) Ythier de Martreuil † (2 d'abril de 1395 - 1403 mort) Gérard de Montaigu † (27 de setembre de 1403 - 24 de juliol de 1409 nomenat bisbe de París) Pierre Trousseau † (11 de setembre de 1409 - 14 d'abril de 1413 nomenat arquebisbe de Reims) Simon de Cramaud † (14 d'abril de 1413 - 15 de desembre de 1422 mort) (administrador apostòlic, per segona vegada) Louis de Bar † (3 de març de 1423 - 14 de febrer de 1424 renuncià) (administrador apostòlic) Hugues de Combarel † (14 de febrer de 1424 - després del 1438) Guillaume Gouge de Charpaignes † (15 de desembre de 1441 - després del 1445) Jacques Jouvenel des Ursins † (3 de març de 1449 - 12 de març de 1457 mort) Léon Guérinet † (1457 - 15 d'abril de 1462 nomenat bisbe de Fréjus) Jean du Bellay † (15 d'abril de 1462 - 3 de setembre de 1479 mort) Guillaume de Clugny † (26 d'octubre de 1479 - 1480 mort) Pierre d'Amboise, O.S.B. † (21 de novembre de 1481 - 1 de setembre de 1505 mort) Jean-François de La Trémoïlle † (5 de desembre de 1505 - 19 de juny de 1507 mort) (administrador apostòlic) Claude de Husson † (10 de setembre de 1507 - 1521 mort) Louis de Husson † (23 d'agost de 1521 - 1532 renuncià) Gabriel de Gramont † (13 de gener de 1532 - 26 de març de 1534 mort) Claude de Longwy de Givry † (29 d'abril de 1534 - 30 de gener de 1551 renuncià) (administrador apostòlic) Jean d'Amoncourt † (30 de gener de 1551 - ?) Charles Pérusse des Cars † (13 de març de 1560 - 1569 nomenat bisbe de Langres) Jean du Fay, O.S.B. † (3 de març de 1572 - 5 de novembre de 1578 mort) Geoffroy de Saint-Belin, O.Cist. † (27 de març de 1577 - 21 de novembre de 1611 mort) Henri-Louis Chasteigner de La Roche-Posay † (19 de març de 1612 - 30 de juliol de 1651 mort) Antonio Barberini † (16 d'agost de 1653 - 27 de juny de 1657 nomenat arquebisbe de Reims) (il·legítim) Gilbert Clérembault de Palluau † (1 d'abril de 1658 - 4 de gener de 1680 mort) Hardouin Fortin de la Hoguette † (15 de juliol de 1680 - 21 de gener de 1692 nomenat arquebisbe de Sens) François-Ignace de Baglion du Saillant † (23 de novembre de 1693 - 26 de gener de 1698 mort) Antoine Girard de La Bornat (La Bournat) † (15 de setembre de 1698 - 8 de març de 1702 mort) Jean-Claude de La Poype de Vertrieu † (25 de setembre de 1702 - 3 de febrer de 1732 mort) Jérôme-Louis de Foudras de Courcenay † (3 de febrer de 1732 - 13 d'agost de 1748 mort) Jean-Louis de La Marthonie de Caussade † (21 d'abril de 1749 - 12 de març de] 1759 renuncià)Il 9 d'abril de 1759 è nomenat bisbe de Meaux. Martial-Louis de Beaupoil de Saint-Aulaire † (9 d'abril de 1759 - 1798 mort) Sede vacante (1798-1802) Luc-Jean-Baptiste Bailly † (19 d'octubre de 1802 - 8 d'abril de 1804 mort) Dominique-Georges-Frédéric Dufour de Pradt † (1 de febrer de 1805 - 27 de març de 1809 nomenat arquebisbe de Malines) Sede vacante (1809-1817) Jean-Baptiste de Bouillé † (1 d'octubre de 1817 - 14 de gener de 1842 mort) André-Joseph Guitton † (23 de maig de 1842 - 7 de maig de 1849 mort) Louis-Edouard-François-Desiré Pie † (28 de setembre de 1849 - 18 de maig de 1880 mort)