Barcelona en tranvía és un reportatge realitzat conjuntament pels germans Ricard i Ramon de Baños l'any 1909. La cinta era el primer d'un conjunt de tres documentals (la mateixa Barcelona en tranvía, Valencia en tranvía i De Málaga a Vélez-Málaga) encarregats per Domènec Comamala amb l'objectiu de projectar-los al Metropolitan Cinemaway. Barcelona en tranvía forma part de la llista dels bàsics de cinema català.
Argument Mitjançant la mostra de la vista de la Barcelona de principis del , el film recorre un tram d'una de les cinc línies de tramvia que tenia la ciutat catalana a principis del segle passat; concretament, els trajectes tramviaris "Circumval·lació" i "Drassanes-Bonanova" de la línia regentada per la Companyia Anònima del Tramvia. Des de la part davantera d'un dels tramvies, el reportatge fílmic mostra el recorregut que avança pel Passeig de Gràcia i segueix pel carrer Salmerón, actualment anomenat carrer Gran de Gràcia. Seguidament, la trajectòria s'estén per la plaça Lesseps, l'Avinguda de la República Argentina i, per finalitzar, el carrer Craywinckel. El metratge de millor qualitat, però, es troba comprès entre el carrer Gran de Gràcia fins a arribar a la plaça Lesseps.
Història El context dels germans Baños i el cinema català miniatura|Retrat de Ramon de Baños. Ricardo de Baños (1882-1939) i Ramon de Baños (1890-1986), els dos nascuts a Barcelona, ja havien mostrat un interès especial en la fotografia des de petits; mentre un Ricard de nou anys entrava a treballar com a aprenent a la secció de fotografia dels Grandes Almacenes El Siglo (de la Rambla), un Ramon influenciat per la passió del seu germà es convertiria en un dels fotògrafs més acreditats de Barcelona.
Els germans Baños, tot i que van fundar conjuntament la productora Royal Films el 1915, van iniciar-se en la producció de films documentals i d'actualitats, mostrant els fets més rellevants del territori i totes les accions atzaroses del seu voltant. En la representació d'actualitats, els germans Baños s'havien adaptat amb fermesa. És per aquesta raó que, juntament amb el director i productor cinematogràfic Albert Marro, havien creat visions sobre la Setmana Tràgica de 1909 i altres esdeveniments que es van retratar en produccions com Homenatge a Guimerà a la plaça de Catalunya (1909), o Enterrament del cardenal Casañas (1908).
La incorporació de Ricard de Baños a la productora Hispano Films el 1906 havia coincidit amb una profunda vitalitat en el territori català. Aquell any havia estat l'escenari de la constitució de la Solidaritat Catalana, la celebració del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, o la publicació de Prat de la Riba, La nacionalitat catalana. Però, en l'univers cinematogràfic, aquest any seria significant a causa de la creació de Barcelona Films de Gelabert, i d'Hispano Films d'Albert Marro. A aquesta darrera productora cinematogràfica s'incorporaria Ricard de Baños després d'haver estat considerat una gran figura per Marro, el qual necessitava operadors excel·lents que fossin coneixedors de la càmera de presa de vistes.
És així com la feina de Baños com a operador s'inauguraria amb la filmació de les inundacions de Lleida, promoguda per l'empresari (anomenat Valls) del teatre Bosque de Barcelona. Quan Marro, el qual no havia estat present en el rodatge, va poder visionar el producte de Baños, el seu grau d'entusiasme va provocar que Ricard passés a formar part de la productora. Mesos després, però, seria anomenat soci, en el lloc de Joan Baptista Turull. Tot i això, abans de les inundacions, Baños ja havia filmat un reportatge d'actualitats titulat Desfile de coches, on es mostraven la preparació i l'ornamentació dels automòbils abans de la desfilada anual que se celebrava des del carrer Ferran fins al Parc de la Ciutadella.
Barcelona en tranvía pertany a la primera etapa de col·laboració entre Ricard de Baños i la productora d'Albert Marro Hispano Films, durant el període comprés entre els anys 1906-07 i 1910. Aquells anys van estar marcats al panorama cinematogràfic català per l'interès pels reportatges i documentals, que eren entesos per les autoritats de l'època com peses divulgatives i, com a tals, respectades i aplaudides. Després de 1910 De Baños va dedicar-se, en major mesura, als films argumentals, tot i que mai va deixar el documental.
Barcelona en tranvía i la Hispano Films: la creació L'inici de la llarga i rica col·laboració de Ricard Baños amb la Hispano Films inauguraria la tradició de la seva primera etapa basada en reportatges, documentals o vistes naturals. Aquesta tradició, així, va manifestar-se de diverses maneres, executant-se produccions documentals i d'actualitat gairebé d'interès turístic, vistes rurals o urbanes, reportatges científics, fets actuals amb rellevància social o política, fets històrics, o festes populars i costums. Les imatges de Barcelona i els seus voltants van ser les primeres, i van seguir-les altres indrets protagonistes d'obres com La Costa Brava (1906), Indústria del corcho en Palafrugell (1907), Montserrat (1907), Entierro del cardenal Casañas (1908), Granja avícola de Arenys de Mar (1908)'', o Barcelona en globo (1909), d'entre d'altres.
És, precisament, en aquesta etapa quan el Metropolitan Cinemaway encarrega a la Hispano la producció de Barcelona en tranvía, juntament amb Valencia en tranvía i De Málaga a Vélez-Málaga. En alguns dels films, a part, és complicat diferenciar si es tracta d'un treball conjunt entre Baños i Marro, o si, en canvi, és una obra de Ricard. A més, la participació del seu germà, Ramon de Baños, en alguna peça de la seva filmografia intensifica les complicades atribucions. I és que, segons unes notes de Ricard i les afirmacions del seu germà, una part de la cinta de Barcelona en tranvía havia estat filmada per Ramon.
Tot i que a l'inici del film el títol es presenta com a "Barcelona en 1908. Vista tomada desde un tranvía", la data del rodatge i producció realment correspon a l'abril de 1909. I és que la peça pertanyia al conjunt de les tres produccions esmentades anteriorment, i, a més, podria haver format part de films que oferien una visió de la ciutat de Barcelona, com Los parques de Barcelona (1907), El puerto de Barcelona (1907), o Barcelona y su puerto a vista de pájaro (1909).
A més, d'entre les raons que justifiquen el 1909 com la data de realització, existeix una publicació a La Vanguardia del 23 d'abril d'aquest any que anuncia el seu rodatge: "Estación Central, calle Cortes (entre paseo de Gracia y Rambla de Cataluña). – Esta Compañía tiene el honor de hacer saber al público, que habiendo encargado al Hispano Films el sacar una vista de Barcelona en tranvía, para luego reproducirla en el Metropolitan Cinemaway, se le hacen saber el día, la hora y el recorrido, para que todos los que quieran aparecer en dicha película puedan elegir el sitio en cualquiera de los puntos que a continuación citamos: El tranvía en el cual irá la máquina, llevará una vagoneta delante y saldrá el domingo, 25 de abril, a las once de la mañana, del cruce del paseo de Gracia a la Granvía, plaza Tetuán, Arco Triunfo, paseo Industria, paseo Aduana, paseo Colón, Ramblas, plaza Cataluña, paseo de Gracia, calle Mayor, Josepets, Cray-Winckel, paseo Bonanova y avenida Tibidabo."D'aquesta manera, l'anunci de La Vanguardia confirma la seva data real, juntament amb altres fets que donen suport al 1909 com a l'any de rodatge. I és que el Metropolitan Cinemaway havia estat inaugurat l'any 1909, i, precisament, seria aquest el que encarregaria el film de Baños. A més, la data es torna a confirmar amb l'aparició d'un cartell publicitari entre les imatges de la pel·lícula, anunciant una cursa ciclista que se celebraria aquell precís any.
Metropolitan Cinemaway Barcelona en tranvía va ser la primera pel·lícula d'un grup de tres que va encarregar Domingo Comamala a Hispano Films. Aquestes pel·lícules estaven concebudes per al Metropolitan Cinemaway, un cinema ubicat al número 605 de la Gran Via de Barcelona que havia adoptat la forma d'un vagó de tren, concebut amb la intenció que s'assimilés a la vivència d'un viatge. En aquest cinema barceloní, es projectaven de manera exclusiva les phantom rides, un tipus de films que es rodaven mitjançant la instal·lació d'una càmera en un vehicle (normalment un tren o tranvía), filmant els recorreguts que aquest efectuava. Era, en definitiva, una imitació de les atraccions de fira nord-americanes anomenades Hale's Tours.El Metropolitan Cinemaway havia estat creat el 1909 (i tancaria el 1911), impulsat per l'esmentat Domingo Comamala, fabricant tèxtil, i Canudas, enginyer. Aquest darrer, de fet, havia estat l'encarregat de dissenyar un sistema mecànic que fes sacsejar la sala que recreava el vagó, i ho havia complementat amb la incorporació d'efectes sonors que generessin la sensació d'un autèntic viatge en tren. L'escenografia creada en el cinema, a més, s'estenia fins a l'entrada, la qual s'havia concebut com la guixeta d'una estació, venent entrades que semblaven bitllets de tren; així com els acomodadors, els quals marcaven les entrades-bitllets vestits amb els uniformes dels revisors. Fins i tot, tres dies a la setmana, l'espai es convertia en un tren de primera classe, assistint-hi els ciutadans més elevats socialment; mentre que la resta de dies, els obrers i els treballadors s'endinsaven a la sala-vagó de tercera classe.Barcelona en tranvía (o Paseo en tranvía por Barcelona, tal com s'havia anunciat a La Vanguardia el dia de l'estrena) es va presentar l'1 de maig de 1909 a la Metropolitan Cinemaway. Estrenat en dues parts, va ser una de les projeccions més exitoses que es van dur a terme en aquell espai, a causa del seu caràcter com a retrat de la població barcelonina que havia esperat l'arribada de la càmera sobre el tramvia.
Anàlisi Recursos formals El film mostra en diversos plans el recorregut del tramvia mitjançant l'ús del tràveling. Aquest desplaçament permet l'observació dels carrers de Barcelona omplerts de ciutadans que es desplacen a peu, en carro o en bicicleta. Els diversos plans s'uneixen a través d'intertítols que, com a recurs per al cinema mut, aporten a l'espectador els noms dels carrers i espais de la ciutat visibles en les imatges. Aquests texts, però, semblen estar inserits en un moment posterior a l'edició de la pel·lícula.
D'altra banda, el film consisteix en un únic tipus de pla general que permet la visualització constant de la via del tramvia, flanquejada i creuada per diversos vianants, bicicletes, carros i escassos vehicles. A més, des d'un punt de vista frontal (condicionat per la posició de la càmera a la part frontal del tramvia), la pel·lícula presenta les oscil·lacions pròpies del moviment del vehicle.
Des del punt de vista de l'acció i del moviment dins del pla, i tal com s'ha explicat anteriorment, el relat es construeix com una descripció visual de la Barcelona de principis del . Malgrat això, algunes de les imatges mostren poca espontaneïtat en la presència dels seus protagonistes anònims, els quals esperaven expressament l'arribada del tramvia, gairebé impedint la visió de les veritables escenes quotidianes que es desenvolupaven a la ciutat catalana.