Àlcim () fou un historiador de l'antiga Grècia natural de Sicília. Es fa difícil dir l'època en què va viure, però sembla que cal situar-lo al .Alcimus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 102
És conegut principalment per les referències que en fa Ateneu de Nàucratis,, El sopar dels erudits, VII 118, X 56b, XII 14. que esmenta dues obres seves, intiulades Itàliques () i Sicíliques (), que, en realitat, probablement feien part d'una mateixa obra. També l'esmenta el gramàtic Pompeu Fest, a propòsit d'una versió alternativa de la fundació de Roma (que és una de les versions més antigues que es coneixen) per la qual Ròmul fou un fill d'Enees i Tirrènia, i que va ser el seu net, de nom Rodi, que va fundar Roma., De Verborum Significatione, 362 (s.v. «Roma»).
Generalment, hom considera que Àlcim és el mateix personatge que esmenta Diògenes Laerci, Vides i opinions de filòsofs eminents, III, 9-17. com a alumne de Plató i autor d'una obra en quatre llibres, intitulada A Amintes (), en la qual demostrava que Epicarm havia estat una gran influència per Plató. Jacoby connecta una referència i l'altra per concloure que Àlcim va ser un representant del moviment cultural que pretenia acostar la cultura grega occidental (Sicília i la Magna Grècia) a la mare terra, a banda i banda de l'Egeu, com ho serien més tard Licos de Règion i Timeu. En aquesta direcció caldria interpretar la seva voluntat d'exalçar la figura d'Epicarm, siracusà, i el fet que tots els fragments de la seva obra històrica són referits a personatges, pobles o mites de la Mediterrània Occidental.
Referències
Categoria:Historiadors de l'antiga Grècia Categoria:Historiadors sicilians Categoria:Escriptors sicilians de l'antiguitat Categoria:Escriptors antics en grec de tradició indirecta Categoria:Biografies del segle IV aC