Denmark Street (Carrer de Dinamarca) és un carrer a la vora del West End de Londres que discorre des de Charing Cross Road fins St Giles Street. És prop de l'església de St Giles en in the Fields i l'estació Tottenham Court Road. El carrer es va desenvolupar a finals del i es va anomenar en honor del príncep Jordi de Dinamarca. Des dels anys 1950 s'ha associat amb la música popular britànica, primer via editors i més tard per estudis d'enregistrament i botigues de música. Des de 2014, una placa hi commemora la importància del carrer a la indústria de la música.
El carrer era en principi residencial, però va passar a utilitzar-se amb fins comercials en el . Al principi, el treball i comerç en metall era l'activitat popular al carrer però esdevingué més famós en convertir-se en el Tin Pan Alley de Gran Bretanya, albergant les oficines de nombrosos editors de música. Aquest mercat declinà en els 1960s per ser reemplaçat per botigues de música i estudis d'enregistrament independents. Els Rolling Stones van enregistrar al Regent Sound Studio en el número 4, i músics populars, incloent David Bowie i els Small Faces, sovint s'ajuntaven en el bar-cafeteria Gioconda en el número 9. Elton John i Bernie Taupin van escriure cançons en oficines d'aquest carrer en els 1960s, mentre que els membres de Sex Pistols van viure per al pis superior del n. 6, i van enregistrar-hi les seves primeres demos. La botiga de llibre del còmic Forbidden Planet i la llibreria sobre música Helter Skelter també han estat establertes en el carrer Denmark. A començament de la dècada de 2010, l'àrea circumdant fou re-urbanitzada. Trams del Carrer de Dinamarca foren catalogats per protegir-los, però altres parts, no pertanyents al propi carrer, se'n planificà el seu enderrocament.
Ubicació miniatura|Denmark Street en 2010, vist des del seu encreuament amb Charing Cross Road El Carrer de Dinamarca es troba a la cantonada sud del Burg de Londres de Camden, proper a la seva frontera amb el Burg de Londres de Westminster. És a l'est de Soho Square, al sud de St Giles Circus i proper a l'església de Saint Giles in The Fields.
El carrer té 108 metres de llargada i connecta la Carretera de Charing Cross amb St Giles High Street. El trànsit rodat de vehicles és ara només permès per viatjar en sentit oest. L'estació de Metro de Londres més propera és Tottenham Court Road, entre dos i tres minuts caminant.
Història Història primerenca Les parcel·les de terra en les quals s'ubica el carrer i els edificis formaren part antigament de les propietats de l'Hospital de Saint Giles, fundat com a Casa per leprosos a començament de per la muller d'Enric I, Matilda (Maud). En 1612, va ser enregistrat com a possessió d'en Tristram Gibbs. Les terres van ser posades en explotació durant el regnat de Jaume II i urbanitzades per Samuel Fortrey i Jacques Wiseman en el tardà 1680s. L'evidència històrica suggereix que el carrer es va formar entre 1682 i 1687, ja que no era mostrat en el Mapa de Morden i Lea de 1682. Va ser anomenat com Príncep George de Dinamarca, que s'havia casat amb la Princesa Anne de la Gran Bretanya el 1683. Cap a 1691, 20 cases havien estat completades, de les quals vuit resten dempeus.
John Purcell, un metge londinenc que va publicar A Treatise on Vapours or Hysteric Fits, va viure al número 10 en 1730, mentre el Doctor Reverend John James Majendie – qui esdevingué Cànon de Windsor – hi va viure de 1758 a 1771. El pintor Johann Zoffany visqué al número. 9. A les acaballes del , Sir John Murray, jacobita, va viure-hi fins al dia que se'l va "endur un escamot d'homes estranys". miniatura|Una placa blava circular de commemoració de l'antiga casa d'Augustus Siebe, qui va ser pioner en la construcció del casc de busseig. L'àrea al voltant del carrer va ser coneguda com el rookery de St Giles, el qual es va poblar en el com un improvisat conjunt de tuguris a l'oest de la Ciutat, i va ser descrit com a "la caixa de Pandora de contaminació, plagues i pudor". Encara que molta part de l'àrea va ser sanejada cap al final del , el Carrer de Dinamarca és l'únic de Londres que conserva "Terraced Houses" amb façana comú a ambdós costats, del . En 2010, un estudi efectuat pel Consell de Veinat de Londres de Camden va suggerir que només sis altres carrers pertanyents a Londres tenen un patrimoni comparable al Carrer de Dinamarca. Un carreró petit connectat per passatges (al principi conegut com a Dudley Court, més tard Denmark Court i ara conegut com a Denmark Place) discorre per les façanes posteriors dels habitatges de la cara nord del carrer, tot connectant amb ell a través d'un passadís en el número 27.
El carrer va començar a ser utilitzat per propòsits comercials a principis del i les cases van ser convertits per aquest ús. Les plantes baixes van esdevenir botigues, mentre els pisos superiors i les habitacions posteriors van ser utilitzats com tallers, particularment per metal·listeria. Augustus Siebe, el pioner del casc de busseig, visqué i treballà en aquest carrer, i avui hi ha una Placa Blava d'informació de Patrimoni anglès a la façana de la casa on va viure.
En la dècada del 1930, diversos negocis japonesos van ser establerts en el carrer, el qual va ser anomenat "Little Tokyo". Azakami And Co. en el número 6 va vendre llibres, diaris, televisions i ràdios. El restaurant i l'hotel Tokiwa van ser muntats als números 8 i 22 respectivament, traslladats des de la Carretera de Charing Cross en 1927. Altres negocis van incloure una perruqueria, joiers, sastre i botiga de regals.
Indústria de la música Dècades de 1920 a 1950 Lawrence Wright fou el primer editor de música a instal·lar la seva seu social en el Carrer de Dinamarca l'any 1911. S'hi establí inicialment basat al vuitè edifici i més tard es traslladà a l'onzè en acabant la Primera Guerra Mundial. Subsegüentment va fundar la publicació periòdica musical Melody Maker en 1926. El mateix any, un altre editor de música, Campbell Connelly, va traslladar les seves oficines originals de la Carretera de Tottenham Court al Carrer de Dinamarca. El New Musical Express va ser fundat en el número 5 el 1952 i hi romangué fins 1964. Pel final dels cinquanta del , el carrer s'hi havia convertit en el "Tin Pan Alley" de Gran Bretanya i albergà nombrosos editors de música i altres locals relacionats amb el negoci musical.
Larry Parnes esdevenia un director reeixit i promotor de cantants de pop durant els mitjans 1950, i regularment va agafar material dels compositors i els editors basats en el Carrer de Dinamarca. Lionel Bart, escriptor del musical Oliver!, va començar la seva carrera d'escriptura per editors i va acabar sent conegut com "the king of Denmark Street", amb possible al·legoria al nom original del carrer: Prince George of Denmark.
Dècada de 1960 esquerra|miniatura|Botigues de música van créixer en popularitat al Carrer de Dinamarca després de la decadència d'editors de música en els 1960s. El comerç de publicació de música en el Carrer de Dinamarca va començar per declinar durant els 1960s, en tant que els productors tradicionals van perdre influència per causa dels canvis de gusts dels compradors. Grups com els Rolling Stones demostraren que era possible escriure amb èxit el seu propi material. Per exemple, Paul Simon estava instal·lat a Londres en aquesta època però Mills Music, en el número 20, li va dir que les seves cançons "Homeward Bound" i "The Sound of Silence" eren no comercials.
Els estudis d'enregistrament van començar a operar en el carrer. Regent Sound Studio en el número 4 va ser fundat en juliol de 1961 per servir com a unitat perquè els editors pogueren enregistrar les seves cançons. L'estudi va tenir la base per sobre de les oficines d'Essex Music i fou freqüentment utilitzat pel llavors director dels Stones Andrew Loog Oldham. La banda va enregistrar el seu primer àlbum als locals del Regent en 1964 i el senzill "Not Fade Away" esdevingué el seu primer impacte important en ser enregistrat allà. A Oldham li agradava l'atmosfera en l'estudi, ja que podia "perllongar una mica la jornada, experimentar i aprendre de les nostres equivocacions". Els estudis finalment s'expandiren i mudaren a nous locals en la Carretera de Tottenham Court, mentre els locals del Carrer de Dinamarca esdevingueren oficina de vendes. Finalment foren comprades per Eddie Kassner al final dels 1960s. Box and Cox (Editors) va tenir les seves oficines al n. 7. Llur impacte més gran fou "I've Got a Lovely Bunch of Coconuts". Southern Music al n. 8, també va tenir un estudi en el la planta baixa, el qual va servir per enregistrar l'èxit de Donovan, "Catch The Wind".
La societat de creació musical Carter & Lewis acabà creant-se quan John Carter i Ken Lewis van arribar a Londres el 1959 i decidiren "si vols ser en el negoci de música, aquest [Carrer de Dinamarca] era el lloc per ser-hi, aquesta era la regla". Músics de Sessió com Jimmy Page i John Paul Jones regularment tocaven en estudis del Carrer Denmark. En 1964, The Kinks enregistraren "You Really Got Me" en un dels estudis del carrer.
Els músics sovint alternaven en el Gioconda café situat al número 9. David Bowie reclutà la seva primera banda que li donés suport (The Lower Third), en el bar, mentre els Small Faces es van formar després que llurs membres originals contactaren en la Gioconda. D'Altres habituals eren David Bowie i Jimi Hendrix. Top Gear Music fou la primera botiga de guitarres en el carrer, obrint durant 1969 i esdevenia un lloc de trobada per guitarristes més importants d'aquells dies. L'abril de 2014, un grapat de figures de la indústria de la música, incloent el disc-jockey Mike Read, van descobrir una placa blava sobre els locals emblemàtics, que inclogueren un Codi QR per accedir una presentació multimèdia sobre la història de la música en aquell indret.
Dècada de 1970 En 1970 Bernie Taupin i Elton John van escriure "Your Song", el primer impacte de John en format de vinil senzill, en el número 20 del Carrer de Dinamarca. John hi havia començat una feina d'editor de música en el carrer durant 1963, i Taupin va escriure les lletres mentre seia en la teulada ("vaig seure en la teulada i donar cop de peu a la molsa") mentre esperava John un matí. Van esmentar el carrer en la seva cançó de 1974 "Bitter Fingers", en l'àlbum conceptual semi-autobiogràfic Captain Fantastic and the Brown Dirt Cowboy. També en 1970, una cançó va anomenar el "Denmark Street" apareguda en l'àlbum dels Kinks Lola versus Powerman and the Moneygoround, Part One.
El mànager Malcolm McLaren va encomanar l'arquitecte Ben Kelly que renovés una sala d'assaig subterrània que havia comprat al grup Badfinger. Els Sex Pistols assajaren en aquesta cambra, van viure al damunt d'aquesta sala del n. 6, i van enregistrar-hi les seves primeres demos. Johnny Rotten va dibuixar caricatures dels membres del grup com graffiti que més tard es va revelar en un estudi arqueològic del lloc. Scott Gorham va comprar la seva primera guitarra com a membre de Thin Lizzy en el Carrer de Dinamarca. Havia aparegut fent audicions amb una còpia japonesa de Les Paul. Quan aconseguí la feina, Phil Lynott el va portar a comprar al Carrer de Dinamarca. Després de ser-li mostrades diverses guitarres que li eren massa cares, va triar una Sunburst Gibson Les Paul Deluxe. Andy's Guitars va ser establerta en 1978 al número 27 i havia sobreviscut durant molts anys abans de tancar durant 2007 a causa de l'augment dels impostos a les vendes.
La llibreria de ciència-ficció i còmics Forbidden Planet va ser establerta al 23 durant 1978 abans de traslladar-se al carrer New Oxford Street i esdevenint una cadena internacional. Quan Douglas Adams va intentar fer un acte de signatures del seu primer llibre The Hitch-Hiker's Guide to the Galaxy en octubre de 1979, la cua per entrar a la botiga era tan llarga que Adams va pensar que era una manifestació que se celebrava en qualsevol altre lloc.
Dècades del 1980 fins al present