La PC Engine és una consola de joc desenvolupada per les empreses japoneses NEC Corporation i Hudson Soft i comercialitzada l'any 1987 durant la quarta generació de videoconsoles de 8 bits, i més tard a occident amb el nom de TurboGrafx-16 o Turbografx, per a competir amb la quinta generació (16 bits).

Això no obstant, NEC i Hudson concebiren la PC Engine per a competir amb la Nintendo Family Computer i la Sega Master System, les quals dominaven llavors el mercat després de la crisi del videojoc de 1983: equipada amb un processador central de 8 bits, però amb processadors gràfics i de so a 16 bits, la qualitat dels jocs era ostensiblement superior a la de les altres dos consoles, encara que no arribà a rellevar-les; la PC Engine va ser la primera consola a incorporar un lector de disc compacte com a perifèric, anterior al Mega-CD.

Els jocs, comercialitzats en targetes HuCard semblants a una targeta de crèdit, i la forma compacta de la unitat foren definitòries per al succés moderat de la PCE al Japó.

Cronologia PC Engine SuperGrafx Dos anys més tard del llançament, NEC avançà el llançament de la PC-Engine SuperGrafx, una versió superior de la màquina amb més memòria d'accés aleatori i un segon processador gràfic que li permet animar dos plànols simultanis, encara que el màxim de colors i el processador principal eren els mateixos; l'alt preu de la consola i les targetes Super HuCard, afegit les bones vendes dels models anteriors i l'aparició de la MegaDrive i la Super Nintendo, provocà que NEC la discontinuara al poc de temps, amb només cinc jocs exclusius per a la consola (que, tanmateix, era retrocompatible amb els jocs en HuCard normal): 1941: Counter Attack, Aldynes, Battle Ace, Daimakaimura, Darius Alpha, Darius Plus i Madō King Granzort.

dreta TurboGrafx-16 i Turbografx El mateix any es llançà la PC-Engine a l'Amèrica del Nord amb una carcassa diferent i el nom de TurboGrafx-16; el mateix model, rebatejat Turbografx, es comercialitzà l'any següent a Europa per Telegames, encara que en una quantitat reduïda i quasi limitada al Regne Unit; al mateix temps, SoDiPEng, un importador sense llicència, distribuí unitats del segon model japonès, CoreGrafx, amb el nom de PC-Engine a França i el Benelux, la qual cosa explica la seua popularitat al mercat francòfon.

PC Engine GT i LT Al primer de desembre de 1990 eixí una versió portàtil, la PC Engine GT (TurboExpress a Occident), compatible amb les HuCards originals i amb una pantalla de cristal líquid a color però amb un preu molt superior al de la Game Boy i la Game Gear, per la qual cosa no pogué competir amb elles; més tard aparegué un altre model, la PC Engine LT (abreviatura de laptop), amb una pantalla LCD millor, però pensada més aïna per a usar com a model de sobretaula, ja que no té compartiment per a piles sinó alimentació per cable, amb la possibilitat de connectar-li un comandament i una unitat Super CD-ROM.

PC Engine Duo, R i RX El 1991 també aparegué la PC Engine Duo, que incorpora el lector de compactes en la carcasa i la RAM extra, que en la versió perifèrica s'afig per mitjà d'una HuCard, la qual cosa deixa lliure el port per a jocs en targeta o per a l'expansió per a discs Arcade CD-ROM²; no obstant això, tant la PC Engine original com la Duo tenen entrada per a un jugador només, expandible amb l'accessori TurboTap, encara que els comandaments japonesos i occidentals no són compatibles; el 1993 NEC llançà una versió millorada amb un lector més precís, la PC Engine Duo-R, actualitzada el 1994 a PC Engine Duo-RX amb un comandament de sis botons.

Influència posterior La PC Engine i la GT apareixen amb profusió en el manga Hi Score Girl, ambientat en la dècada del 1990, durant els anys en què la consola de NEC tenia molta popularitat al Japó. L'any 2020 Konami en comercialitzà tres versions en miniatura per a cada mercat: PC Engine Mini (Japó), TurboGrafx-16 Mini (Amèrica del Nord) i PC Engine CoreGrafx Mini (Europa), cada una amb una sèrie de jocs inclosos: entre la cinquantena de títols, l'edició americana en conté vint-i-sis inèdits a occident, entre els quals Castlevania: Rondo Of Blood, Daimakaimura o Snatcher.

Llista de jocs

Referències

Enllaços externs The PC Engine Software Bible

Categoria:Consoles de joc