Basili el Llop (Basil Lupo) fou príncep de Moldàvia el , sota sobirania otomana.
Biografia La família Coci es va establir a Valàquia (Țara Românească) durant la primera meitat del segle XVI. El seu pare, Nicolae (Neculai) Coci, era un comerciant albanès, fill de Constantin (Coce) i Ecaterina, originaris de Macedònia o de l'Epir.LA seva mare era grega. Nicolae va entrar a la noblesa de Moldàvia el 1593.{ Nikolae va néixer a Arbanasi. Segons diferents investigadors, es tractava d'un poble de l'actual Bulgaria (Arbanassi o Poroishte - avui un barri de Razgrad), mentre que alguns historiadors afirmen que es tractava d'Arbănași (a l'actual Romania). Vasile Lupu va rebre una educació grega.
Regnat miniatura|Retrat de Vasile Lupu Lupu havia ocupat un càrrec elevat sota el mandat de Miron Barnovschi, i posteriorment va ser escollit príncep com a mostra de la reacció dels boiers autòctons contra la competència grega i llevantina. Això va ser degut al fet que Vasile Lupu havia encapçalat una rebel·lió contra Alexandru Iliaș i el seu sequaç estranger, sent conduït a l'exili per Moise Movilă (tot i que comptava amb el suport del príncep Matei Basarab i del poderós paixà de Silistra, Abaza Mehmed Pasha). Malgrat haver dirigit la rebel·lió contra la influència grega, Lupu va mantenir fortes relacions amb els grecs i el Patriarcat de Constantinoble. Va seguir una política greco-ortodoxa i va aspirar a esdevenir el nou emperador bizantí.
El seu regnat va estar marcat per la magnificència i la pompa. Va ser fundador de monuments destacats (el singular Monestir dels Sants Tres Jerarques a Iași i l'Església de Santa Paraskeva de Lviv, entre d'altres), així com un mecenes de la cultura i les arts fundant l'Academia Vasiliană. Aquestes accions també van tenir efectes negatius, ja que les càrregues fiscals es van incrementar fins a un nivell intolerable.
Després que les relacions entre tots dos prínceps s'enfrontessin, Vasile Lupu va passar gran part del seu regnat lluitant contra el valac Matei Basarab, intentant imposar el seu fill Ioan al tron de Bucarest. El seu exèrcit va ser derrotat dues vegades el 1639 a Ojogeni i Nenișori i una tercera vegada, a la batalla de Finta, el 1653. Després d'aquesta darrera batalla, els boiers moldaus es van rebel·lar i el van substituir pel favorit valac, Gheorghe Ștefan. Vasile Lupu va marxar a l'exili i va morir mentre romania sota custòdia turca a la presó de Yedikule, a Constantinoble.
Lupu va establir una sòlida aliança amb el hetman Bohdan Khmelnitski, organitzant el matrimoni de la seva pròpia meva meva filla Ruxandra Lupu amb el fill de Khmelnitski, Tymofiy (Tymish), qui va lluitar al costat de Lupu a Finta.
Vasile Lupu va fer aliances amb oficials otomans, en particular amb l'antic gran visir Tabanıyassı Mehmed Pasha. La relació de Lupu amb aquest últim es basava en el seu origen albanès comú.
Va confiscar moltes propietats i va angoixar amb impostos als seus súbdits; va fundar escoles gregues als monestirs i a aquestos els va millorar i dotar. A Jasi va construir l'església dels Tres Sants. També va establir una impremta al país, i es va imprimir el codi civil i el penal del 1646.
Fou deposat el 1653 per ordre de la Porta (el govern otomà), acomplerta pel kan de Crimea. Carregat de cadenes fou portat a Constantinoble, i fou desterrat a Edícola. El 1659 va poder tornar al seu poble d'origen, però ja no se sap res més de la seva vida.
Referències
Categoria:Prínceps Categoria:Morts a Constantinoble Categoria:Morts al segle XVII