LEvangeli grec dels Egipcis és un evangeli gnòstic escrit entre la segona meitat del segle I i la primera meitat del en llengua grega. No es coneix el text original però s'ha conservat fragmentàriament per les citacions que en van fer diversos Pares de l'Església, sobretot Climent d'Alexandria, Hipòlit de Roma i Epifani de Constància. El títol deriva d'una citació de Climent al seu llibre Stromata.Stromata. III, 13, 92 De fet lEvangeli grec dels Egipcis utilitza la paraula Logos per designar al Salvador, cosa que denota la influència de lEvangeli segons Joan, i suggereix que la data de la composició de lEvangeli grec devia ser entre l'any 120 i el 150.
Contingut Es va estendre per Egipte durant els segles i . LEvangeli grec va ser utilitzat pels encratits per reforçar les seves opinions sobre temes com ara el rebuig del matrimoni. lEvangeli es caracteritza, de fet, per un notable ascetisme sexual i per la necessitat que expressa d'eliminar les diferències a causa del sexe entre els fidels. Aquesta característica la comparteix amb alguns capítols de lEvangeli de Tomàs.
El text té la forma d'un diàleg entre Maria Salomé, deixeble de Jesús, i el Salvador. La seva lectura és confosa i hi ha discussions sobre la interpretació. Alguns hi veuen una invocació al celibat: "cada persona suporta l'ascetisme sexual com a mitjà de trencar el cicle mortal dels naixements i de superar les suposades diferències pecaminoses entre homes i dones, permetent que tothom pugui retornat al seu estat primordial i androgin". Hi ha qui pensa que tots aquests conceptes tenen un significat només simbòlic. Teòdot de Bizanci, una de les fonts del text, diu:
Reconstrucció a partir de Climent d'Alexandria Cites de Climent d'Alexandria:
[Salomé]- «¿Durant quant de temps estarà en vigor la mort?» [El Senyor]- «Mentre vosaltres les dones, seguiu engendrant». [El Senyor]«He vingut a destruir les obres de la dona de la concupiscència; les obres d'ella, la generació i la corrupció». [Salomé] «He fet bé al no engendrar» [Salomé]«¿Quan passaran aquestes coses?» [El Senyor]«Quan trepitgeu les vestidures del rubor i quan els dos vinguin a ser una sola cosa, i l'home, juntament amb la femella, no sigui ni home ni femella.»
Hipòlit de Roma critica els dogmes continguts en aquest evangeli sobre una ànima mutant difícil de trobar. I Epifani qualifica d'error la teoria de què el Pare, el Fill i l'Esperit Sant siguin una mateixa persona.
L'obra fa una reinterpretació de la història de la creació i la caiguda de l'ésser humà tal com ho explica el Gènesi: segons lEvangeli grec dels Egipcis, la creació de les dones, amb la consegüent diferenciació dels sexes, va provocar la ruptura de la unitat de la humanitat, que només es podrà recompondre amb la supressió dels cossos i la unió dels sexes.
Epifani de Constància diu a Panarium, escrit al , que els Sabel·lians feien ús d'aquest evangeli. Segurament Epifani no tenia una informació gaire fiable sobre Sabel·li, que va ensenyar a Roma al i aquesta opinió podria ser un error.
Referències
Categoria:Evangelis apòcrifs Categoria:Gnosticisme