La pedagogia cibernètica és un mètode pel qual es transmet i s'adquireix el coneixement a partir de comportaments cognoscitius, ordenant l'aprenentatge mitjançant algoritmes, finalment sent l'alumnat l'encarregat de controlar aquest procés.Francis, A. (1974). Cibernética y enseñanza. Madrid: Narcea Ediciones.
Aquesta pedagogia està dins dels mètodes coactius, és a dir, un mètode en el que es busca l'estructuració del coneixement on l'alumnat efectua l'acció que el/la professor/a dirigeix. En aquest cas, el/la mestre/a només estructura les condicions externes per tal que l'estudiant pugui aprendre participant del procés d'aprenentatge. No només es vol transmetre coneixement sinó que també hàbits adequats per al desenvolupament d'activitats com l'escriptura, els càlculs aritmètics, problemes pràctics, etc. Les accions que realitza l'alumnat són les respostes adequades a estímuls apropiats, que generalment es presenten en forma de pregunta.Soto, W. H. (2011). Cibernética y Pedagogía. Ingenium Revista de la facultad de ingeniería, 12(24), 94-114
Segons L. Couffignal, Vicepresident de l'Associació Internacional de Cibernètica i President de l'Associació Francesa de Pedagogia Cibernètica, aquest concepte el podem desglossar en dues paraules:
Pedagogia: Mecanisme mitjançant el qual un ésser humà ajunta informacions amb la finalitat de fixar-les a la seva memòria; en primer lloc, es tracta de mètodes de pensament, després de coneixements. Cibernètica: Art d'assegurar l'eficàcia de l'acció. miniatura|Cyber Pedagogy|vora|220x220px Cibernètica i Pedagogia Entendre l'educació com una cosa lineal és el gran problema d'avui, no obstant això passar-la a entendre-la com una cosa circular, a una concepció sistemàtica no pot ampliar la visió. Aquesta forma d'educació circular es pot aconseguir posant els fonaments de la cibernètica i la seva visió holística, perquè canviar la forma de veure la realitat és també una forma de replantejar-se la pròpia pràctica.Castro, J. (2013). Cibernética y pedagogía. Retrieved from https://es.scribd.com/document/135802401/CIBERNETICA-Y-PEDAGOGIA
Part de la premissa que durant el període de formació dels professionals de l'educació és necessari dotar d'una bona base teòrica que capaciti per actuar i pensar sobre les actuacions, en la formació actual s'ha anat perdent l'aprenentatge, la reflexió sobre les teories fortes. S'adquireixen idees cada vegada més fragmentades i sense concordança, la qual cosa produeix inseguretat per a enfrontar-se amb la pròpia realitat.
Existeixen diverses teories, però d'acord amb l'estudi de la Universitat de Borgonya, els qui treballen amb la idea que la teoria cibernètica i la teoria de sistemes proporcionen una sèrie d'eines conceptuals que permeten tenir una visió més completa de l'educació.San Martín, A; Peirats, J. (2014, Julio 2). Impacto de las tecnologías digitales en la descentralización del sistema escolar. Teoría de la Educación. Revista Interuniversitaria, 183-204. Retrieved from http://revistas.usal.es/index.php/1130-3743/article/view/teoredu2014261183204
És important reconèixer que no només la teoria cibernètica i sistèmica siguin les úniques teories que hagin d'estudiar-se. Proporciones una manera de veure la realitat més interessant que les teories deterministes i mecanicistes clàssiques. Tanmateix, el seu estudi ha de completar-se amb altres teories més centrades en l'àmbit educatiu, més estretament lligades a la pràctica educativa. Si bé la perspectiva cibernètica i sistèmica permeten desenvolupar un pensament més complex sobre l'educació, no ha proporcionat fins al moment una metodologia aplicativa. El present treball intenta sistematitzar aquesta proposta dins de la concepció de pedagogia i així formar llaços de reflexió entre pedagogia i cibernètica.Day, J., Freiberg, K., Hayes, A., & Homel, R. (2019). Towards scalable, Integrative assessment of children's self-regulatory capabilities: New applications of digital technology. Cñinical child and family psychology review, 22(1), 90-103. doi: 10.1007/s10567-019-00282-4
Avantatges La Pedagogia Cibernètica té una sèrie de característiques positives vers l'educació que podem definir com a avantatges:
Modifica el rol de professor/a i alumne/a L'estudiant fixa els temps i ritmes El professorat actua com a guia, consultor/a i conseller/a L'alumne/a investiga, selecciona i resumeix Desperta noves inquietuds i aspiracions Desenvolupa la percepció, l'atenció i la memòria
Inconvenients Per altra banda, també cal mencionar que hi ha una sèrie d'inconvenients:
Control desmesurat Manca de socialització i interacció amb el medi ambient i l'entorn Diàlegs molt rígids Es redueix la importància del paper de l'educador/a
Teoria de la cibernètica La Teoria de la cibernètica fou una teoria generada per Norbert Wiener, originalment sorgida de l'estudi de problemes d'organització i processos de control i transmissió d'informacions de les màquines i éssers vius.Castillo, C. Tres teorías que dieron origen al pensamineto complejo: sistémica, cibernética e información. Retrieved from https://www.academia.edu/17886175/TRES_TROR%C3%8DAS_QUE_DIERON_ORIGEN_AL_PENSAMIENTO_COMPLEJO_SITEMICA_CIBERNETICA_E_INFORMACI%C3%93N.doc
La cibernètica busca extreure de la conducta humana la clau per transferir-se a una màquina, sent aquestes conductes automàtiques enteses com a processos de canvi, pel que el tema central de la cibernètica és el canvi.
Els éssers vius són els únics capaços de canviar per decisió, per tant s'assenyala que l'objecte d'estudi de la cibernètica són els processos de canvi determinables, la ciència del control del canvi.
Cibernètica i Pensament Complex El pensament complex, creat per Edgar Morin, va tenir els seus orígens en la teoria general de sistemes de Ludwig Vonbertalanffy, la cibernètica de Norbert Wiener i la teoria de la informació de Claude Shannon. Per a desenvolupar les idees d'aquests tres pensadors i el seu enfocament sistèmic-cibernètic, es partirà del llibre: “Manual d'iniciació pedagògica el pensament complex”, que va ser escrit per una col·lecció d'autors on es fa una anàlisi dels pioners del pensament complex, i on a més dels tres abans esmentats s'inclouen altres pensadors que, també, van influir en el pensament complex com: Maturana, Valera, Prigogine, Capra, etc.Madruga, A. (2017, Febrero 8). La Cibernética. Retrieved from http://lacibernetica.blogspot.com/2017/02/pioneros-del-enfoque-sistemico.html
Resulta interessant del Manual, la seva anàlisi dels pensadors més importants que han donat lloc al pensament complex. Marco Antonio Velilla en la presentació del llibre deia: “El Manual d'Iniciació al Pensament Complex és un treball que ha estat elaborat amb la col·laboració d'alguns integrants del Comitè acadèmic nacional i d'alguns participants que fan part dels grups que es van conformar en ocasió del Congrés en diferents ciutats. Té com a principal propòsit, inclinar-se per una primera aproximació a la biografia i elements que provinents de la concepció sistèmica, cibernètica i de la teoria de la informació, van ser recuperats a favor que qualsevol estudi de l'experiència humana es faci en forma multifacética i multireferencial”.Sátiro, A. (2011, Desembre 12). Pedagogia per a una ciutadania creativa. Temps d'Educació, 129-144. Retrieved from https://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/248940
Per a tenir una idea de la trajectòria d'aquests pioners, a continuació podeu veure una biografia treta del manual.
Després de la segona guerra mundial, Ludwig von Bertalanffy (Viena, 19 de septembre de 1901- Buffalo (Nova York), 12 de juny de 1972) va liderar el moviment que va donar origen al pensament sistèmic, el qual proposava la unificació de les ciències sota una manera de pensament holista que permetés comprendre el món com una totalitat harmònica en la diversitat de les seves manifestacions; entenent per sistèmic a l'art de veure, esbrinar i reconèixer connexions entre les entitats observades.
Norbert Wiener (Columbia, Missouri, EUA, 26 de novembre de 1894 - Estocolm, Suècia, 18 de març de 1964) es va dedicar a la recerca dels processos de control i transmissió de la informació. És un dels pioners de la recerca interdisciplinària en el pensament sistèmic. A partir d'un treball conjunt amb el fisiòleg mexicà Arturo Rosenblueth Stearns (Chihuahua, 2 d'octubre de 1900 - Ciutat de Mèxic, 20 de septembre de 1970) va introduir el concepte de cibernética, el qual va ser assenyalat per a referir-se a tot el camp cobert per la teoria del control i la teoria de la informació, tant en màquines com en animals. També va proposar el concepte de retroalimentació (feedback) per a referir-se a la propietat d'ajustar la conducta futura a fets passats.
Claude Elwood Shannon (Michigan, 30 d'abril de 1916 - Medford, Massachusetts, 24 de febrer de 2001) en coautoría amb el matemàtic Weber Warren, va escriure un article titulat La teoria matemàtica de la comunicació, el qual va establir les bases per a la teoria de la informació, referida a la transmissió de dades mitjançant unitats elementals o bits. El desenvolupament de la teoria de la informació ha tingut un paper important tant en les ciències de la computació com en el pensament sistèmic–cibernètic i el pensament complex.
Cibernètica Pedagògica i Intel·ligència Col·lectiva Les noves Tecnologies de la informació i la comunicacióCruz, E.C. (2019). Importancia del manejo de competencias tecnologicas en las prácticas docentes de la Universidad Nacional Experimental de la Seguridad (UNES). Revista Educación, 43(1), 196-219. doi: 10.15517/revedu.v43i1.27120 del , obren la possibilitat de portar a cap una educació a distància per a tots. Amb això, es pot veure que les tendències d'experiències educatives són mediades a través de la tecnologia, en gran part en xarxa.
"Quan adquirim el llenguatge, no aprenem només a escoltar, sinó també a parlar. Quan aprenem a llegir, aprenem també a escriure. I segons anem entrant en una realitat cada vegada més digital, hem d'aprendre no només a fer servir programes sinó a fer-los. En el paisatge altament programat que està emergint, o crearàs el programari o seràs el programari. És realment així de simple: programa, o seràs programat. Tria el primer, i accediràs al tauler de control de la civilització. Tria el segon, i probablement és l'última elecció real que facis." Douglas Rushkoff
Amb el text de Rushkoff, es pot veure com les noves tecnologies no són només eines tecnològiques, sinó que impliquen una manera nova i diferent de relacionar-se i interactuar amb els altres i aprendre.Yoon, J.H. (2019). Information equality and democracy in the information age: Cross-national time-series analyses. Asian journal of comparative politics, 4(2), 176-191. doi: 10.1177/2057891118783091 Degut a aquesta manera de relació i aprenentatge, hi ha la possibilitat de la participació de tots en la creació, accés i distribució del coneixement en red.Erikainen, S., Pickersgill, M., Cunningham, S., & Chan, S. (2019). Patienthood and participation in the digital era. Digital Health, 5, 1-10. doi: 10.1177/2055207619845546
Gràcies a aquest mètode, s'evita una jerarquia, i per tant, algú que domini el coneixement i l'aprenentatge, d'acord amb la idea de l'Educació Llibertària.Oliveira, F.B. (2019). Is Spinozism a Form of Libertarian Eucation?. Educação e Pesquisa, 45(0), 45-60. doi: 10.1590/s1678-4634201945189854 Es fa possible així, la creació del coneixement amb la participació activa de l'estudiant d'acord amb la teoria del constructivisme de Jean Piaget i Lev Vigotski. El connectivisme de Sistemes i Downes, el Sharisme de Mao, la intel·ligència col·lectiva de Levy o la cibernètica pedagògica es projecten com les teories de l'aprenentatge o paradigmes en una era hipertecnològica.
Tecnologia educativa