El nacionalisme murcià, o murcianisme polític, és un corrent minoritari de pensament d'afirmació de l'anomenada nació murciana, com poble que estaria definit per una història, llengua i cultura pròpies, i comunes a tots els territoris del sud-est de la península Ibèrica.Murcia y los nacionalismos al web adadabsurdum
Territori El nacionalisme murcià defensa un País Murcià, conjunt de territoris de cultura i llengua murcianes, identificat a grans trets amb la Conca del Segura. territori que no es correspon amb el territori de la Regió de Múrcia (comunitat autònoma formada per la província de Múrcia).
Per al nacionalisme murcià, la Comunitat Autònoma de Múrcia actual, coincident amb la província de Múrcia delimitada en 1833, no seria més que una porció residual d'una entitat històrica molt més extensa, el Regne de Múrcia, i d'una nació cultural d'àmbit territorial major, el País Murcià.Bloc Nación Murciana
Segons els propagandistes del nacionalisme murcià, la desintegració territorial de la nació murciana hauria començat amb la conquesta cristiana del Regne de Múrcia, amb la sentència arbitral de Torrellas-Elx (1304), que va suposar el pas d'Oriola i el Baix Segura al Regne de València i la ruptura, per primera vegada en la història, de la unitat territorial de la Conca del Segura.
En els segles posteriors, aquesta mena de fragmentació del territori del Regne de Múrcia i de la Diòcesi de Cartagena es va materialitzar amb la separació de Huércal-Overa, del partit de Segura de la Sierra, de Villena i Saix (1836) i, finalment, de la província d'Albacete (1982).
Aquesta dicotomia entre la Múrcia política i administrativa i la Múrcia social i cultural ha estat posada en relleu per tots els estudiosos i teòrics del regionalisme i nacionalisme murcià, com José Antonio Ayala, José María Jover Zamora, Daniel Cremades, Fátima Sánchez Galindo, Juan Bautista Vilar, Adolfo Durán o l'Associació Jarique; i fins i tot, teòrics no murcians, com Anselmo Carretero.
.
Llengua El murcianisme lingüístic reivindica un reconeixement i normalització d'una realitat que afirmen plurilingüe del País Murcià, que estaria conformada per dues llengües: el castellà en la varietat murciana i el català en la varietat valenciana. El murcianisme reivindica la normativització de la llengua murciana, la promoció del seu ensenyament i ús en tots els àmbits de la vida social. Al costat de la llengua murciana, reivindicada com pròpia del País, el nacionalisme murcià propugna la normalització de la llengua valenciana parlada al Carxe.panorama lingúístico murciano al web de Harique
Aquests mateixos postulats de democràcia directa duts a l'articulació territorial duu al murcianisme polític a plantejar un sistema federal profund, en el qual les decisions seguiran un itinerari diferent: de baix a dalt, al contrari que ocorre en els sistemes democràtics actuals.
Història del nacionalisme murcià El murcianisme compta amb precedents previs de personalitat històrica tals com el pacte de Todmir (713), Daisam ben Ishac (905), Abu Abd al-Rahman Ibn Tahi (XI), Ibn Mardanis (1147 y 1172), Ibn Hud (1228), revolució mudèjar (1264), guerres civils de Manueles i Fajardos (), Juntes de la Terra, etcètera.Història al web de jarique
No obstant això, es pot considerar com inici del murcianisme polític actual el naixement del Partit Federal Murcià, fundat per Antonete Gálvez, considerat pels murcianistes com "pare de la pàtria murciana" i un dels protagonistes més representatiu la Revolució Cantonal, iniciada el 12 de juliol de 1873 en Cartagena.El cantón murciano al web de Jarique
En l'època democràtica posterior a 1978, el murcianisme polític ha estat representat per diversos partits (Partido del País Murciano, Partido Regionalista Murciano, Partido Murcianista, Nueva Región, Unión de los Pueblos de Múrcia, Unión Democrática de la Región de Murcia-Coalición Ciudadana Regional), si bé cap d'ells ha aconseguit representació en un Parlament autonòmic condicionat per un sistema electoral, que divideix la Regió de Múrcia en cinc circumscripcions i exigeix un 5% dels vots a nivell autonòmic per a accedir al repartiment d'escons.
Simbologia Encara que reconeixen els símbols oficials de la Regió de Múrcia, els col·lectius murcianistes empren normalment altres, per a posar de manifest el seu caràcter nacionalista i per a diferenciar la Comunitat Autònoma de Múrcia de l'anomenat País Murcià.
La bandera nacionalista murciana és la composta per una creu blanca sobre fons vermell amb una estrella blava en el centre.Símbolos nacionalistas murcianos
Aquesta bandera representa la proposta de bandera autonomista murciana de la Segona República. L'estrella, com símbol de sobirania, pren el seu color blau del escut històric del Regne de Múrcia.
També podem trobar una altra versió més moderna de la bandera nacionalista murciana, també utilitzada pels regionalistes. El color vermell d'aquesta versió es deu per ser el color de la bandera del Cantó Murcià i el pendó de Múrcia, cap del Regne de Múrcia, a més de la terra murciana: càlida i àrida. Mentrestant, la banda blanca representa la Conca del Segura i l'antic nom en àrab del Riu Segura: Wadi al-Abyad, Riu Blanc. El murcianisme polític reivindica igualment el 12 de juliol com Diada Nacional de Múrcia, en commemoració de l'aixecament cantonal en la ciutat de Cartagena, amb el qual es va iniciar la Revolució Cantonal de 1873.
El principal lema del nacionalisme murcià és "Murcia Llibre", que en català vol dir "Múrcia Lliure".
Referències
Enllaços externs Associació murcianista Jarique
Murcia Murcia Categoria:Política de la Regió de Múrcia