La imaginació dialògicaBakhtin, M. (1981). The dialogic imagination: Four essays. Extret de: http://www.public.iastate.edu/~carlos/607/readings/bakhtin.pdf >> (en anglès "dialogic imagination") és la necessitat de crear significats a partir de la interacció amb altres persones de forma dialògica, relacionant el llenguatge, la interacció i la transformació social. En primer lloc, cada individu interioritza una paraula o concepte utilitzant la intersubjectivitat, és a dir, partint dels esquemes socials. A partir d'aquí, progressivament s'interioritza com un coneixement propi, de manera intrasubjectiva.
Segons Mijaíl Bajtín (Mikhail Mikhailovich Bakhtin), l'elaborador principal de la imaginació dialògica,Todorov,T. (1981).M. Bakhtine, le principe dialogique,320. "l'individu no existeix fora del diàleg", és a dir, el diàleg estableix la participació i l'existència d'aquest. A partir de les reflexions dialògiquesVicente Gómez,F. El concepto de <dialoguismo> en bajtin: la otra forma del diálogo renacentista. Extret de:
file:///C:/Users/magda/Downloads/el-concepto-de-dialoguismo-en-bajtn-la-otra-forma-del-dilogo-renacentista-0%20(2).pdf produïdes per les persones, es creen nous significats els quals, posteriorment, son integrats en futures converses, afirmant l'existència d'una "cadena de diálogos",Bajtín,M.(2012). “ Imaginación dialógica”. Extrert de: http://www.ibna.ir/es/doc/naghli/127754/mija%C3%ADl-bajt%C3%ADn-en-ir%C3%A1n-con-imaginaci%C3%B3n-dial%C3%B3gica >> gràcies a la naturalesa dialògica de la imaginació.Carriere, Kevin R.(2018). «“We Are Book Eight”: Dialoging the collective imagination through literary fan activism».Culture & Psychology, 24(4), 529–544. DOI: 10.1177/1354067X18796805. ISSN: 1354-067X.
Aquest terme està molt present en la investigació de l'aprenentatge dialògic, el qual ha sigut objecte d'estudi per autors com Mikhail Mikhailovich Bakhtin,Martin Buber, Bertolt BrechtIsaak,A.(2010). “Imaginación dialógica”. Extret de: http://octubredesantiago.blogspot.com/2010/11/la-imaginacion-dialogica.htm>> o Paulo FreireSocorro,A.(2013). Paulo Freire y la Teoria de la Acción Dialógica. Extret de:https://paulofreireacciondialogica.wordpress.com/2013/06/19/paulo-freire-y-la-teoria-de-la-accion-dialogica/ >>
Precedents teòrics El concepte d'imaginació dialògica es desenvolupa a la publicació realitzada i editada per Caryl Emerson i Michael Holquist en 1981 del llibre de Mijail Bajtín; The Dialogic Imagination,Bakhtin, M. (1981). The dialogic imagination: Four essays. Austin: University of Texas el qual consta de quatre assajos. A partir d'aquest llibre, a més del concepte d'imaginació dialògica començaran a sorgir una sèrie de treballs inspirats en les idees bakhtinianesMarrero,J.(2008).Bakhtin y la educación. Revista de Teoría, Investigación y Práctica Educativa. Extrert de: https://www.academia.edu/7877888/Bakhtin_y_la_educaci%C3%B3n>> (com per exemple el dialogisme o heteroglòssia) els quals estendran el camp de les teories literàries i lingüístiques ajudant a comprendre l'impacte del llenguatge en allò subjectiu i social al món. Idees com ara que el subjecte ha de ser comprès com allò completament dialògic i que lo social ha de ser tractat com un procés de construcció continuat, han estat fonamentals per al desenvolupament contemporani de diversos camps i teories.Gómez,F.V. (1987). Poética del proceso discursivo : Mijail M. Bajtin. Epos : Revista de filologia, 3. DOI: 10.5944/epos.3.1987.9488. ISSN: 2255-3495.
Mijaíl Bajtín: Imaginació dialògica Mijail Bajtín (1981) va ser un pensador contemporani considerat com un teòric del llenguatge, la novel·la, la sociologia i psicologia. L'objectiu de les seves obres és apropar-se al llenguatge per trobar allò social i allò subjectiu.
Bajtín entén el llenguatge com un fenomen social, és a dir, un conjunt d'interaccions que realitzen diferents individus on mantenen relacions dialògiques. Aquest s'articula a través de la “comunicació dialògica”Ghiggi,G y Kavaya,M.” Freire y “Ondjango”.(2009). Revista de pensament i anàlisi.Extret de: https://www.raco.cat/index.php/RecercaPensamentAnalisi/article/view/183151>> que va integrat per un receptor i un emissor que intercanvien enunciats, aquests enunciats tenen unes característiques pròpies, com per exemple les intencions i l'estil, donant resultat a un significat determinat.
Una de les seves principals aportacions en el camp literari va ser la creació del concepte “gènere discursiu”.Calderón,D.(2003)."Género discursivo, discursividad y argumentación". 1(8),44-56. Extret de: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4782194 Aquest gènere es regeix de forma dialògica i es construeix a partir de la pràctica quotidiana dels qui utilitzen la llengua. L'ús de la llengua es porta a terme a través d'enunciats específics, que reflecteixen les condicions concretes de cada circumstancia quotidiana, els quals consten de: el contingut temàtic, l'estil verbal i la seva estructuració i composició. Per una banda, en el gènere discursiu trobem el gènere primariFrancis,N.(2001).Estudios de lingüística aplicada: Géneros orales y estilos de narrativa.33,71-92. Extret de: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6396665 on es dona en la comunicació més immediata i quotidiana i per altra banda, el gènere secundari (més complexa) el qual trobem en la comunicació cultural, és a dir, en una comunicació més organitzada i desenvolupada.
Mijaíl Bajtín també dona molt d'èmfasi al concepte de dialoguismeSisto,V.(2015). Bajtin y lo Social : del Discurso a la Actividad Dialógica Heteroglósica. Athenea Digital, 15 (1),3-29. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/athenea.957>> en les seves obres, el qual es fonamenta en que tots els enunciats van dirigits cap a altres enunciats. Per aquesta raó el diàleg no es únicament un conjunt de codis arbitraris, sinó que és el conjunt d'enunciats que intercanvien de forma immediata o no els interlocutors. Aquests enunciats contenen un context sociohistòric. En aquesta polifonia del discursCunha, G.(2015) «A multiplicidade de vozes no discurso jornalístico: estudo da polifonia no Jornalismo à luz de uma perspectiva modular da organização do discurso». Intercom: Revista Brasileira de Ciências da Comunicação. 38(2),159-183. DOI: 10.1590/1809-5844201529. ISSN: 1809-5844. també sorgeix el concepte de heteroglòssia, la qual, segons Bajtín, fa referència a la versatilitat del llenguatge, del seus components i la seva coexistència dintre d'aquest. L'heteroglòssia també és la condició base que regeix l'operació de significat en qualsevol expressió i fer una expressió significa adquirir o apropiar-se de paraules d'altres individus i utilitzar-les amb la pròpia intenció, donant un sentit propi a allò que s'està aprenent o explicant.Kiramba, LK. (2019). Heteroglossic practices in a multilingual science classroom. International journal of bilingual education and bilingualism. 20 (4), 445-458. DOI: 10.1080/13670050.2016.1267695
Gordon Wells: Indagació dialògica Wells (1990) defineix la indagació dialògica en el seu llibre anomenat "Dialogic Inquiry. Toward a Sociocultural Practice and Theory of Education", en el qual fa una anàlisi de la teoria sociocultural de Lev VigotskyBarohny, E.(2019). The zone of proximal development as an overarching concept: A framework for synthesizing Vygotsky’s theories. Educational Philosophy and Theory.51(1), 18–30. DOI: 10.1080/00131857.2017.1421941. ISSN: 0013-1857. i de la perspectiva del lingüista M.A.K. Halliday.Varas, Germán; Flores, L; Pontificia Universidad Católica de Chile (2018)«Sobre la compilación de las Obras esenciales de M.A.K. Halliday traducidas al español». Logos: Revista de Lingüística, Filosofía y Literatura, 28 (2), 483–490. DOI: 10.15443/RL2835. Segons Well la indagació dialògica és la cooperació i les relacions entre el individu, la societat i l'esperit indagador de les persones a l'hora de trobar solucions i entendre situacions amb ajuda dels altres, a partir d'interaccions comunicatives.
Ramón Flecha: Aprenentatge dialògic Per a Flecha (1997), l'aprenentatge dialògic, el qual es troba dintre de les comunitats d'aprenentatge, consisteix en adquirir coneixements a partir de les interaccions dialògiquesFlecha, R. Soler, M.(2014) «Communicative Methodology: Successful actions and dialogic democracy» .Current Sociology, 62(2),232–242. DOI: 10.1177/0011392113515141. ISSN: 0011-3921. entre les persones, emprant un diàleg igualitari on, a partir d'aquest, donen significat a la seva realitat.Flecha, R. (1997). Compartiendo palabras: el aprendizaje de las personas adultas a través del diálogo. Barcelona: Paidós. Extret de:https://teorialiteraria2009.files.wordpress.com/2009/05/flecha-ramon-manuel.pdf L'aprenentatge dialògic es regeix per els principisAubert, A,. Garcia, C,. Racionero, S. (2009). El aprendizaje dialógico. Cultura y Educación: Culture and Education. 21 (2) 128-140. Extret de: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2984663 de: diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental, creació de sentit, solidaritat i igualtat de diferències.
Actualment, ens situem a la fase de la societat de la informació per a tothom,Aubert, A., Flecha, A., García, C., Flecha, R. y Racionero, S. (2008). Aprendizaje dialógico en la Sociedad de la Información. Barcelona: Hipatia Editorial. on trobem una bretxa entre ciutadans de diferents edats. Per a disminuir-la hi han diferents projectes i l'aprenentatge dialògic n'és un molt important. En el gir dialògic de la societat, el paper del diàleg ha guanyat molta importància al estar present en les investigacions sociològiques contemporànies,Flecha, R., Gomez J,. Puigvert, L. (2001) Teoria sociologica contemporanea. estenent la seva influència des de temes com la política fins a les relacions interpersonals.Passetti,E .,Bianchi, L.,Battaglia, M,. Frey,M.(2019). «When Democratic Principles are not Enough: Tensions and Temporalities of Dialogic Stakeholder Engagement» Journal of Business Ethics.155(1),173–190. DOI: 10.1007/s10551-017-3500-z. ISSN: 0167-4544. En conseqüència, és exigit el diàleg a les relacions de poder a l'hora de prendre decisions que afecten tant individual com socialment (Flecha,2011) .
En l'actual societat de la informació, l'aprenentatge dialògic en la pedagogia depèn més de la correlació de les interaccions que el nen o nena manté amb les persones del seu entorn en multitud d'espais d'aprenentatge i de desenvolupament que d'altres factors.Ferrada,D.,Flecha,R.(2008). El modelo dialógico de la pedagogía: un aporte desde las experiencias de comunidades de aprendizaje.34(1).. DOI: 10.4067/S0718-07052008000100003. ISSN: 0718-0705.
Paulo Freire: Teoria de l'acció dialògica Segons Freire (1970) el diàleg és un fenomen humà i la comunicació és essencial per adquirir gradualment coneixements a partir de les interaccions que mantenim al llarg del temps i l'objectiu de l'acció dialògica és revelar la veritat a partir d'aquestes interaccions. Com a pedagog Freire era partícip d'emprar un mètode en el qual els educadors creessin condicions per al diàleg, per tal de promoure un aprenentatge lliure i fomentar l'esperit crític en els alumnes.Velasco, J.A, Alonso, L. (2008) Sobre la Teoria de la educación dialógica. Extret de: https://www.redalyc.org/html/356/35614569006/