La cambra d'eco és el fenomen produït en els mitjans de comunicació i, més recentment, en les xarxes socials, consistent en un sistema tancat en el qual les creences són amplificades i reforçades a través de l'adquisició d'informació de manera esbiaixada. Aquesta situació és suscitada per l'anomenat filtre bombolla, el resultat de l'efecte dels algoritmes a Internet, que seleccionen el contingut que és més favorable a l'usuari. Com és el cas, per exemple, dels resultats de la cerca personalitzada de Google o el fil de notícies personalitzades de Facebook. Una de les principals conseqüències d'aquest fet és el foment de polarització i extremisme polítics i socials.
El terme fa referència, metafòricament, a la cambra d'eco acústica, una caixa de ressonància on els sons es reverberen, és a dir, on només se sent la pròpia veu retopar en les parets. Així mateix succeeix en els mitjans i les xarxes, on els usuaris únicament visualitzen o llegeixen el contingut que referma les pròpies ideologies i creences, aïllats d'una informació de caràcter general o d'opinions contràries a les seves.
Així doncs, a l'actualitat, una mateixa pàgina de notícies pot oferir a cada individu contingut personalitzat, fent que cadascú es tanqui a la seva cambra d'eco.
Causes Homofília La tendència per naturalesa humana és «relacionar-nos amb els que són semblants a nosaltres», així ho afirma Liliana Arroyo, doctora en sociologia i docent de la UB. De la mateixa manera, el diàleg entre persones de posicions oposades costa: «És més agradable parlar del que penses i sents amb gent que no t’està jutjant des de l'altra banda». Els estudis en sociologia i política ho confirmen, constatant que la gent que pensa i viu de manera diferent evita relacionar-se.
Aquesta idea d'homofília, és a dir, de relacionar-se amb les persones semblants quant a creences, classe social, edat, etc. es trasllada a Internet de la mateixa manera, sumant-s'hi l'efecte dels algoritmes.
Filtre bombolla L'activista nord-americà Eli Pariser va encunyar el terme 'filtre bombolla', "un propi univers d'informació per cadascú de nosaltres". Ho defineix en el seu llibre The Filter Bubble: What the Internet Is Hiding from You com un «ecosistema personal de informació proveït per algoritmes». La tasca dels algoritmes és fer una selecció personalitzada de la informació que rep cada individu a través de prediccions basades en dades de l'usuari i la seva interacció a la xarxa (historial de cerques, gustos, clics, etc.). Fent una anàlisi del comportament dels navegants a Internet, aconsegueixen crear-los una bombolla adaptada perquè es trobin còmodes i la seva activitat online es perllongui.
Aquesta nova era d'Internet, tal com explica Pariser, s'inicia l'any 2009, quan Google i, conseqüentment, altres grans empreses digitals com Facebook, Netflix o Amazon, comencen a adaptar cada vegada amb més precisió els continguts oferts en funció de les preferències de cada usuari. David Murillo, professor del departament de Ciències Socials d'Esade, parla d'un nou model de negoci basat en «l'addicció a l'ús»: «es tracta de maximitzar la teva estona d'ús de manera que ells puguin, a través de la publicitat, rendibilitzar la teva atenció».
Eli Pariser demostra que un mateix terme introduït per dues persones diferents en un cercador genera diferents resultats per a una i per l'altra. Això és perquè els gustos, coneixements i ideologia d'aquestes són diferents, i els resultats que reben s'ajusten als principis de cadascuna. Els mecanismes de filtres fan que sigui més fàcil per les persones rebre tan sols notícies d'aquells temes que els interessen i punts de vista amb què s'identifiquen. D'aquesta manera, però, cada individu rep una visió del món particular, una pseudorealitat prèviament seleccionada i acomodada a cadascun, que encaixa amb les pròpies idees preconcebudes. La cancellera Angela Merkel ho sentenciava en una conferència al 2016: «Els cercadors d'internet tenen un efecte distorsionador sobre la percepció», i l'autor de Comunicació, xarxes i algoritmes, Martí Petit, ho complementa afegint que la inconsciència d'aquest procés per part dels usuaris porta a que es creguin que aquella és la vertadera realitat i que les seves cerques són objectives i universals, quan no és el cas, realment.
Per tant, aquests veredictes posen en dubte l'eficàcia dels mitjans digitals i les xarxes com a recursos per adquirir amplis coneixements i punts de vista diversos. Marc Argemí, director de l'empresa de comunicació Sibilare, en descriu la paradoxa, evocant a les xarxes que sovint sembla que obren els navegants al món, però que alhora els reclou en allò ja conegut.
D'altra banda, la investigadora en comunicació política Sílvia Majó defensa la parcialitat i l'estratègia comunicativa dels mitjans digitals en una hipòtesi oposada, parlant d'una «multiplicació de canals d'informació», en lloc de la consideració de les idees predominants de la cambra d'eco i les bombolles informatives. Aquesta visió, però, recorda que, malgrat tot, la xarxa amplia el ventall d'informació i la diversitat de fonts que els individus tenen a l'abast i que són els mateixos usuaris, en part, responsables de quedar aïllats en les cambres o bombolles.
Biaix de confirmació o exposició selectiva És l'altre fenomen que justifica les cambres d'eco. Es tracta d'un procés cognitiu que indica que les persones tendeixen a buscar i acceptar els missatges que concorden amb les seves pròpies creences, actituds i preconcepcions, i al contrari, eviten i menyspreen els missatges que les contradiuen. El filòsof i polític anglès Francis Bacon en sostreia la seva pròpia definició en ple segle XVII: «és un error peculiar i constant en l'enteniment humà estar més inclinat per afirmacions, que defensen les teves creences, que per negacions que s'oposen a aquestes». Afegia també que «una vegada s'ha adoptat una opinió sobre quelcom, la ment de l'ésser humà recull qualsevol cas que la confirmi, i rebutja o ignora la demostració de casos contraris, ja siguin més nombrosos i de més pes, per tal que el seu judici resti inalterat».
Tornant a les xarxes, un estudi del Pew Research Center publicat el 2016 concloïa que la majoria d'enquestats (un 65%) no trobaven interessants les interaccions amb gent de creences polítiques diferents. Per al 59% d'aquests els desacords sobre política resultaven frustrants. «Els algoritmes de les xarxes intenten evitar aquest patiment als seus usuaris», afirma Nereida Carillo, doctora en comunicació i periodisme per la UAB.
Cass R. Sunstein, professor de dret a Harvard, adverteix dels efectes negatius del biaix de confirmació, dictant que el fenomen afecta significativament en la difusió de contingut a la xarxa, doncs es creen ‘cascades' informatives entre comunitats, en les quals la suma de contingut favorable distribuït de manera col·lectiva acaba fomentant la polarització social i, fins i tot, justificant la difusió de notícies falses.
Efectes directes Fake news Un estudi realitzat per Reuters Institute for the Study of Journalism afirma que quatre de cada deu cibernautes espanyols utilitzen les xarxes socials com a vies principals d'accés al consum d'informació. Als Estats Units un 44% de la població utilitza Facebook com a única font de notícies. Aquestes dades prenen tot el sentit si es té en compte que actualment els continguts i notícies dels mitjans de comunicació són distribuïts directament a les xarxes socials. D'aquesta manera, els mitjans aconsegueixen més visites i els ciutadans no han d'anar expressament a les pàgines web dels mitjans per rebre informació del que succeeix al món. Així ho transmet la periodista Georgina Ferri en el seu article al diari Ara.
El problema que comporta aquesta manera de nodrir-se de notícies és que «el que rebem és molt menys del que s'està informant a nivell global», manifesta María Jesús Martínez-Conde. I el que és més greu, assegura el periodista José Antonio González Alba: «Les notícies dels mitjans ens arriben al nostre compte de Facebook i de Twitter barrejades amb múltiples impactes, opinions, entreteniment, comentaris dels nostres amics i directament amb perfils i enllaços informatius falsos».
L'any 2016 els científics socials Walter Quattrociocchi, Antonio Scala i Cass R. Sunstein desenvolupaven un estudi sobre aquests efectes negatius de les cambres d'eco: Echo Chambers on Facebook. En aquest estudien la tendència dels usuaris a promoure els discursos que els eren favorables, l'efecte del biaix de confirmació, i el consegüent impuls de polarització grupal i extremisme social i polític. Pel que fa a la propagació de fake news o notícies falses, van observar que els usuaris polaritzats de Facebook donaven retroacció a declaracions intencionadament falses (amb un m’agrada o un comentari) quan el contingut d'aquestes els era favorable o reforçava la pròpia ideologia. Fins i tot quan les notícies eren deliberadament falses i escrites amb una intenció satírica els usuaris polaritzats en treien profit fent-ne difusió entre les seves “comunitats” online, ja que en contrast amb l'entorn dins la comunitat la notícia semblava verídica. Els tres autors de l'estudi fan èmfasi, doncs, en el paper fonamental que juga el biaix de confirmació en la selecció de contingut, en fins a quin punt pot no tenir importància la credibilitat o la objectivitat de la informació quan es vol tenir raó.
Per la seva banda, Ferran Lalueza, professor de comunicació i social media de la UOC, recapitula la qüestió d'aquesta manera: «Sempre han circulat notícies falses, el problema és que ara es difonen a una gran velocitat i arriben a milions de persones en un instant. La bombolla de filtre és corresponsable d'aquest fenomen perquè permet que les fake news s'adrecin específicament a aquelles persones que, amb un altíssim nivell de probabilitat, contribuiran a divulgar-les perquè hi sintonitzen, de manera que, per a elles, la veracitat o no d'aquestes informacions deixa de ser un factor important».
Polarització És un dels efectes principals de les cambres d'eco, perquè el constant reforçament de les pròpies creences acaba portant sovint als usuaris a rebutjar qualsevol opinió diferent. En l'estudi de Quattrociocchi, Scala i Sunstein és un tema abundant: en les seves anàlisis, els usuaris de diferents ideologies o comunitats tendien a no interactuar, i quan sí es produïa contacte entre ells, les emocions i la crispació fruit de les discussions comportaven un marcat extremisme en les seves creences i, un cop més, «la pròpia visió era reforçada i polaritzada». A més, les converses sobre política a les xarxes tendeixen a ser menys respectuoses que en altres entorns, tal com apunta l'estudi del Pew Research Center.
Per tant, la polarització comporta la formació de comunitats i l'estranya interacció entre aquestes, que quan es produeix és en forma de ‘troleig’, és a dir, de provocació. Tal com atesta Cass Sunstein, «un món amb grups molt diferents de gent, vivint en xarxes informatives completament diferents i creant bombolles cada vegada més aïllades cultural i ideològicament».
Cultura Les cambres d'eco i el filtre bombolla no només tenen efecte en les ideologies polítiques, també transigeixen a altres àmbits de la vida humana, com la cultura. Com s'ha dit al principi, la informació sobre els usuaris és acuradament recopilada i emmagatzemada. Martí Petit parla del rastre que generen actes que abans eren anònims, com anar al teatre o llegir un llibre i de la posterior gestió que en fan els algoritmes: «El que fan és fer propostes a partir del nostre consum previ, de manera que, per primer cop, la cultura està molt influïda per la nostra petjada digital. I aquesta influència l'exerceixen uns algoritmes que tenen una influència en les nostres vides de la qual no som prou conscients».