Getxo

Getxo és un municipi de la costa de Biscaia, en el País Basc.

Està situat en el marge dret de la ria de Bilbao, en la desembocadura del Ibaizábal-Nervión. Forma part de la comarca del Gran Bilbao i de l'àrea metropolitana de Bilbao. Té 82.327 habitants (INE 2006) i destaca per la gran presència de palauets i habitatges construïts per l'alta burgesia durant la industrialització.

Història Sembla que l'església d'Andramari, fundada en el , va ser la primitiva matriu principal de l'elizate seguint el costum"Crònica del Rei Alfons XII", Sandoval entre els reis i persones distingides del país fundar colònies a terres inhabitades incultes per convertir el terreny en terreny cultivable, edificant allí una església. La primera documentació de població a Getxo és de 1390 segons consta en la Crónica de siete casas de Vizcaya y Castilla de Lope García de Salazar, i en 1515 era d'unes 20 fogatges, al voltat de l'església. Durant la Guerra de Bàndols els seus habitants es van alinear amb els Oñatins.

El territori es conformava en bens territorials i bens senyorials, i cap al la població es forma en dos nuclis, un de pescadors de litoral a Algorta, i un altre en l'interior en la zona de Santa Maria, dedicat al blat i la poma en una zona limitada, que fins a la canalització del Gobela en el no va poder créixer. La família Guecho-Mariartu es va convertir en la dominadora del territori i disposava del monopoli dels molins. Al segle XVII es va introduir el blat de moro, que va tenir molt èxit en la zona de la Fadura al voltant del Gobela i el Larrañazubi, i al final del segle XIX ja era el conreu principal.

En 1558 s'havia conclòs el condicionament del Gobela i la construcció del port d'Areeta per evitar els efectes desastrosos dels moviments de la barra de la Ria de Bilbao tenia sobre el transport marítim, i un cop Bilbao va aconseguir el control del comerç a gran escala enfront de Portugalete, Getxo va reivindicar la jurisdicció sobre els arenals i la ria, que aconseguí en 1585. El Port Vell es va construir cap al , i amb ell, el poble d'Algorta. Al , Espanya va dur a terme la desamortització de les esglésies i les terres públiques, i com a conseqüència es van vendre els arenals comunals i es va crear l'Areeta.

En 1856, aprofitant la desamortització de Madoz, Máximo Aguirre Ugarte va comprar les els terrenys comunals de la platja i la maresma de Lamiako per dessecar-les i construir un balneari a l'estil de la costa de Biarritz, i que es convertí en la urbanització planificada més gran a Biscaia fins al pla d'eixample de Bilbao de 1876. Immediatament va engegar la consolidació i fixació dels terrenys mitjançant un projecte de 1859 de l'arquitecte Pedro de Belaunzaran d'acord a les experiències de les Landes franceses, amb l'obertura d'una nova llera al Gobela, obrint un canal recte que ho comunicava amb el riu Udondo, alinant-lo al tram final i instal·lant una resclosa i molls a prop de la desembocadura.

Amb la construcció a partir de 1877 del port exterior de Bilbao per part de l'enginyer Evaristo de Churruca y Brunet van desaparèixer la platja de las Arenas i amb ella els balnearis, quedant el turisme de temporada a la platja d'Ereaga.

Promoguda pels promotors de les urbanitzacions de Getxo, en 1887 es va inaugurar el Ferrocarril económico de Bilbao a Las Arenas, i en 1893 la compañía Ferrocarril de Las Arenas a Plencia, absorbides respectivament en 1899 i 1900 per la Compañía de los Ferrocarriles de Santander a Bilbao. El Pont de Biscaia sobre la ria de Bilbao, que Getxo comparteix amb Portugalete fou inaugurat el 1893 per la necessitat d'unir els balnearis existents en ambdós marge de la ria, destinats a la burgesia industrial i als turistes de finals del , sense interrompre el tràfic de vaixells a l'entrada de la ria. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2009. Fruit de noves desamortitzacions, a principis de segle sorgeixen nous eixamples a Achecolandeta, Neguri i Zugazarte.

Demografia Tenia 5.442 habitants el 1900, 19.309 el 1950 i 80.770 el 2009.

Distribució per barris Habitants per barris (2001)BarriPoblacióHomesDones Elexalde/Santa Maria de Getxo 14.519 7.057 7.462 Areeta/Las Arenas 28.414 13.362 15.052 Algorta 39.799 18.907 20.892

Evolució demogràfica Evolució demogràfica de Getxo entre 1842 i 2009

Barris de Getxo miniatura|L'històric Pont de Biscaia, sobre la ria de Bilbao. Areeta/Las Arenas: Las Arenas, Romo i Gobela Neguri: Neguri i Aiboa. Algorta: Algorta centre, Sarrikobaso, Arrigunaga, La Humedad i Aldapas. Getxoko Andra Mari/Santa Maria de Getxo miniatura|Bizkaiko zubia-pont de biscaia

Eleccions 2019 Partit Polític Nombre de vots % de vots RegidorsPNB 16.334 39,06% 11Partit Popular 6.908 16,51% 5 EH Bildu 6.167 14,74% 4 PSE-EE 4.550 10,87% 3Elkarrekin Podemos, Ezker Anitza, EQUO Berdeak 3.296 7,88% 2Ciudadanos 1.344 3,21% 0TOTAL 41.969 100% 25

Alcaldes de Getxo 1852 - Juan A. de Zubiaga 1854 - Juan Ignacio de Sarría 1864 - Juan B. Manene 1872 - Julián Mandaluniz 1873 - Mariano Basauri 1874 - Juan Manuel de Ugarte 1876 - Juan María Ugarte 1877 - Marcos Uría 1879 - José R. Arecheta Barrenechea 1882 - Manuel Zalduondo 1883 - José Antonio de Uriarte 1887 - Pedro de Amézaga 1890 - Eladio Sustacha 1891 - Santiago Diliz y Arana 1897 - Juan José Bilbao y Amézaga 1899 - Juan Bta. Ibarra 1902 - José Zubiaga y Careaga 1904 - Cándido Arrola y Aqueche 1906 - Julio Oriosolo y Cortina 1909 - Ildefonso Arrola Bilbao 1912 - Tomás Urquijo Aguirre 1916 - Eduardo Aburto Uribe 1920 - Jacinto Araluce Ajuria 1922 - Constantino Zabala 1923 - José Martín Zabala 1924 - Luis Urresti Campuzano 1927 - Juan L. Prado 1931 - Pedro Careaga 1931 - José Antonio Aguirre (PNB) 1939 - José Luis Oriol 1940 - Salvador Basagoiti Ruiz 1941 - Cándido Bilbao Basterra 1942 - Joaquín Ibargüengoitia Cortázar 1944 - Juan Bta. Merino Urrutia 1960 - Rafael Fernández de Tejada 1964 - Fernando Ybarra López-Dóriga 1967 - Pedro Arístegui Bengoa 1969 - Pedro de Zubiria y Garnica 1979 - Jesús Javier Aguirre Bilbao (PNB) 1980 - Francisco Javier Urrechua Líbano (PNB) 1983 - Juan Ramón Barquín Gaztelurrutia (PNB) 1987 - Javier de Sarria Landarte (PNB) 1991 - Humberto Cirarda Ortiz de Antiñano (PNB) 1999 - Iñaki Zarraoa Zabala (PNB) 2007 - Imanol Landa Jauregui (PNB) 2019 - Amaia Agirre Muñoa (PNB)

Personatges Polítics: José Antonio Aguirre, polític i empresari. Alcalde de Getxo i Primer Lehendakari del Govern Basc. Humberto Cirarda, Alcalde de Getxo entre 1991 i 1999. Iñaki Zarraoa, Alcalde de Getxo entre 1999 i 2007, i Director General d'EiTB entre 1991 i 1999. Jose Luis Bilbao, Diputat General de Biscaia pel PNB des de 2003 Paul Ríos, coordinador de Lokarri des de 2006 Ramón de la Sota, fundador d'Astilleros Euskalduna i exDiputat General de Biscaia Pedro Morenés, Ministre de Defensa del govern espanyol des de 2011. Fernando Ybarra López-Doriga, ex president d'honor de Sevilla de Electricidad i ex president franquista de la Diputació de Biscaia Antonio María de Oriol Urquijo, ex ministre de Justícia durante la dictadura franquista i ex president del Consell d'Estat Ignacio Satrustegui, ex president del Banco Urquijo i procurador a Corts franquistes Manuel Valdés Larrañaga, cofundador de Falange Española Federico Krutwig, polític i escriptor

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Ajuntament de Getxo Informació sobre Getxo Getxo a Google Maps Videos de Getxo

Categoria:Getxo