va ser un matemàtic, enginyer i militar rus.
Vida i obra Krilov va néixer a Visyaga, un petit poble de la província de Txuvàixia, fill d'una família noble russa; el seu pare era oficial d'artilleria i escriptor talentós i la seva mare tenia familiars que eren científics reputats. El 1878 va ingressar a l'Escola Naval de Sant Petersburg, en la qual es va graduar amb honors el 1884. A partir d'aquesta data va treballat pel Servei Hidrogràfic Estatal. El 1890 també es va graduar a l'Acadèmia Naval. I el curs 1890-1891 va assistir a un cicle de conferències de la universitat Imperial de Sant Petersburg. Krilov va continuar treballant com a professor de l'Acadèmia Naval durant més de cinquanta anys.
El 1896 va publicar el seu primer treball original sobre el moviment dels vaixells. El 1898 va publicar la Teoria general del moviment d'un vaixell en un mar agitat i Sobre les forces experimentades per un vaixell a les onades, treballs que li van donar fama mundial i en les que va introduir el concepte que avui es coneix com força de Força de Froude-Krilov.
Krilov també és recordat pels mètodes del subespai de Krilov, un procediment peer resoldre grans sistemes d'equacions lineals sense haver de recórrer al tediós sistema de la multiplicació de matrius.
Després de la Revolució Soviètica, el 1919, Krilov va ser nomenat, per les noves autoritats, director de l'Acadèmia Naval. Des d'aquest càrrec va iniciar una reestructuració fonamental de tot el procés educatiu en aquesta important institució d'educació superior de l'enginyeria naval al país. Entre 1921 i 1927 va estar vivint a França i Alemanya com membre d'una comissió científica soviètica en aquests països.
El 1914 havia estat escollit membre de l'Acadèmia Russa de les Ciències i des de 1927 fins a 1932 va ser el director de l'institut de física i matemàtiques de l'Acadèmia. En aquesta època va ser un dels pocs acadèmics de prestigi que van donar suport a Nikolai Luzin, quan aquest va tenir problemes polítics amb les autoritats soviètiques.
miniatura|esquerra|Tomba de Krilov al racó dels escriptors del cementiri Volkovo de Sant Petersburg. Durant la Segona Guerra Mundial va ser evacuat a Kazan com molts altres membres de l'Acadèmia de Ciències. En acabar la guerra va retornar a Sant Petersburg on va morir poc després. El 1979 es van publicar les seves memòries amb el títol de Мои воспоминания (Els meus records), tot i que es suposa que van ser molt editades per la censura soviètica.
Malgrat els seus modals, més propis de militar que de científic, sembla que sabia sempre el que podia dir i el que no podia dir; per aquest motiu va ser sempre molt valorat per les autoritats, tan per les tsaristes com per les soviètiques.
La seva filla, Anna, es va casar amb el famós físic Piotr Leonídovitx Kapitsa, premi Nobel de Física el 1978.
La seva localitat natal, Visyaga, va ser re-anomenada el 1963 amb el nom de Krílovo en honor seu.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Enginyers russos Categoria:Matemàtics russos Categoria:Generals soviètics Categoria:Alumnes de l'Acadèmia Naval N.G. Kuznetsov Categoria:Alumnes del Cos de Cadets Navals Categoria:Orde de Lenin Categoria:Herois del Treball Socialista Categoria:Guanyadors del Premi Stalin Categoria:Morts a Sant Petersburg Categoria:Persones de Txuvàixia Categoria:Matemàtics soviètics Categoria:Enginyers soviètics Categoria:Nascuts el 1863 Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX Categoria:Militars russos