Mikhaïl Aleksàndrovitx Zenkévitx (, a Nikolàievski Gorodok, (avui Oktiabrski Gorodok), gubèrnia de Saràtov, llavors Imperi Rus – 14 de setembre de 1973, Moscou, URSS) fou un poeta, escriptor, traductor i periodista rus i soviètic. Figura destacada del moviment acmeista de la poesia russa, també és considerat un dels fundadors de l'escola soviètica de traducció poètica.
Biografia Mikhaïl Zenkévitx va néixer a la zona rural de la gubèrnia de Saratov. El seu pare, Aleksandr Óssipovitx Zenkévitx, ensenyava matemàtiques al col·legi de la comunitat agrícola de Marinski. La mare, Evdokia Semiónovna (de soltera Nesxeretova), era professora d'un gymnasium.
El 1904, després de graduar-se al Primer Gimnàs de Saràtov, Mikhaïl Zenkévitx va viatjar a l'estranger i va passar dos anys a Alemanya, estudiant a les universitats de Jena i Berlín. El 1906 va publicar els seus primers tres poemes a la revista Jizn i xkola, ("Vida i escola") de Saràtov. El 1907 Zenkévitx es va traslladar a Sant Petersburg i va començar a escriure per a les revistes Vesna, , Sovremenni mir, , Obrazovànie, i Zaveti, . El 1910 es va trobar amb Nikolai Gumiliov, que el va ajudar a publicar algunes de les seves poesies a la revista Apol·lon (Núm. 9, 1910).
El 1911 Zenkévitx es va unir al recentment creat Primer Taller de Poetes i va passar a formar part del cercle acmeista, i va mantenir una estreta amistat amb Vladímir Nàrbut. Al voltant d'aquesta època es va inscriure a la Facultat de Dret de la Universitat de Sant Petersburg, on es va graduar el 1915. Abans d'això, el 1912, va sortir el primer llibre de poesia de Zenkévitx, "Pòrfirs salvatges" Dikaia porfira, en el qual l'autor va explorar les possibilitats de "expressar la ciència a través de la poesia". Va tenir una forta ressonància, i poetes com Nikolai Gumiliov, Valeri Briússov, Viatxeslav Ivànov, Serguei Gorodetski i Borís Sadovskoi li donaren comentaris positius.
El desembre de 1917 Zenkévitx va tornar a la seva Saràtov natal per unir-se a la plantilla del diari local Saràtovskie Izvéstia, . El 1918 va sortir la seva segona col·lecció, "Catorze poemes", Txetírnadtsat stikhotvoreni. Un any més tard, Zenkévitx es va unir a l'Exèrcit Roig com a voluntari i va servir allí durant tres anys com a secretari del tribunal militar, i després com a funcionari del tribunal al Front del Caucas, on també va fer conferències sobre armament d'infanteria. Va continuar escrivint i el 1921 va publicar "Tancs de conreu", Pàixnia tànkov. Dues col·leccions més, "Lírica", i "Porfibagr", (aquest últim combina el material de "Pòrfirs salvatges" amb els poemes de la nova col·lecció anomenada "El color de la carn", Pod miasnoi bagrianitsei) es van preparar per a la publicació, però mai no van arribar a la impremta. Als vint anys va escriure "L'esfinx mugic", Mujitski sfinks (1921-1928) llibre de memòries, publicat només el 1978.
Fins a 1923, Zenkevich va viure a Saratov on va treballar per a ROSTA i va fer conferències (sobre Aleksandr Blok, Velimir Khlébnikov i altres poetes). El 1923 es va traslladar a Moscou i es va unir primer a la revista Rabótnik Prosvesxénia, Literalment "L'obrer de la instrucció", o sigui "L'educador" (com a secretari) i després a la casa editorial Khudojestvennaia Literatura com a editor de literatura estrangera. El 1923 es va publicar la seva primera traducció (de Victor Hugo). Després van arribar diversos llibres de poesia ("Sota el nas del vapor", Pod parokhódnim nóssom, 1926 i "El darrer vol", Pozdni prólot, 1928 entre ells). La biografia dels Germans Wright escrita per Zenkévitx va aparèixer el 1934 a la sèrie Vides de gent distingida. En 1934-1936 va treballar a Novi Mir com a editor del departament de poesia. El 1936 Zenkévitx va cofundar l'antologia Poetes d'Amèrica, i des de llavors es va centrar a traduir els poetes estatunidencs clàssics i contemporanis. Això va donar lloc a una sèrie d'antologies: "De poetes americans", , (1946), "Poetes del . Poemes de poetes estrangers en la traducció de M. Zenkévitx / [Prefaci. N. Tíkhonova]" (1965), "Poetes americans en la traducció de M. A. Zenkévitx", (1969). També va traduir Juli Cèsar i Mesura pe mesura de Shakespeare, L'illa del tresor de R. L. Stevenson i La guerra dels mons de H.G. Wells.Traduccions de l'autor a fantlab.ru
Quan comença la Gran Guerra Patriòtica, Zenkévitx, incapaç de prestar serveis per motius de salut, és evacuat a Txístopol. Intervé a la ràdio, compon col·leccions de versos antifeixistes i sovint es dirigeix al front per fer per fer recitals de poesia. El 1947 es va incorporar al PCUS. En 1960 va visitar els Estats Units per conèixer alguns dels poetes les obres dels quals havia traduït, incloent Mike Gold i Robert Frost. Després de la guerra, Zenkévitx va publicar diversos llibres de poesia traduïda, així com les seves pròpies obres, "A través de les tempestes d'anys" (1962) i "Selectes", (1973).
Mikhaïl Zenkévitx va morir el 14 de setembre de 1973 a Moscou.
Referències
Bibliografia Wolfgang Kasack. Lexikon der russischen Literatur des 20. Jahrhunderts. Múnic: Sagner 1992, ; Suplements complementaris bibliogràfics i biogràfics, Múnic: Sagner 2000,
Categoria:Poetes russos en rus Categoria:Traductors russos Categoria:Traductors de William Shakespeare Categoria:Traductors de l'anglès Categoria:Traductors del francès Categoria:Traductors de l'alemany Categoria:Traductors del polonès Categoria:Alumnes de la Universitat Estatal de Sant Petersburg Categoria:Persones de l'óblast de Saràtov Categoria:Alumnes de la Facultat de Dret de la Universitat de Sant Petersburg Categoria:Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball Categoria:Morts a Moscou Categoria:Actors soviètics Categoria:Actors russos del segle XX Categoria:Poetes russos del segle XX Categoria:Traductors soviètics Categoria:Poetes soviètics Categoria:Escriptors soviètics en rus Categoria:Escriptors russos morts al segle XX Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XIX Categoria:Actors morts al segle XX Categoria:Actors nascuts al segle XIX Categoria:Poetes del segle XIX