Els elefants són grans mamífers terrestres de l'ordre dels proboscidis. N'hi ha tres espècies vivents: l'elefant africà de sabana, l'elefant africà de bosc i l'elefant asiàtic (també conegut com a «elefant de l'Índia»). Altres espècies de proboscidis s'han extingit des de l'últim període glacial. Els mamuts, les formes nanes dels quals podrien haver sobreviscut fins al 2000 aC,S. L. Vartanyan, V. E. Garutt i A. V. Sher, "Holocene dwarf mammoths from Wrangel Island in the Siberian Arctic", Nature 362, 337 - 340 (25 de març del 1993) http://www.nature.com/nature/journal/v362/n6418/abs/362337a0.html són els més coneguts. Antigament se'ls classificava, juntament amb altres animals de pell gruixuda, dins l'ordre actualment descartat dels paquiderms.
Els elefants són els animals terrestres més grossos que existeixen en l'actualitat, tot i que en el passat van existir dinosaures i fins i tot altres mamífers que els superaven en pes i mida. El període de gestació dels elefants és de 22 mesos, el més llarg de tots els animals terrestres. És habitual que les cries d'elefant pesin uns 120 quilograms en néixer. Solen viure entre cinquanta i setanta anys, però l'animal més vell conegut visqué 82 anys.Elephants - Animal Corner L'elefant més gros mai conegut fou mort d'un tret a Angola el 1956. Era un mascle que pesava unes 12 tones, amb una alçada a l'espatlla de 4,2 metres, un metre més gran que l'elefant africà mitjà. Els elefants més petits, que tenien la mida aproximada d'un vedell o un porc gran, foren una espècie prehistòrica que visqué a l'illa de Creta durant l'època del Plistocè.Bate, D.M.A. 1907. On Elephant Remains from Crete, with Description of Elephas creticus sp.n. Proc. zool. Soc. London: 238-250.
L'elefant ha aparegut en cultures d'arreu del món. En les cultures asiàtiques, són un símbol de saviesa i són coneguts per la seva memòria i intel·ligència, car es creu que estan al nivell intel·lectual dels cetacis i els homínids. Aristòtil digué que l'elefant era «la bèstia que supera totes les altres en enginy i ment». La paraula «elefant» té el seu origen en l'ètim grec ἐλέφας, que significa 'vori' o 'elefant'.
Els elefants adults sans no tenen depredadors naturals,Joubert D. 2006. Hunting behaviour of lions (Panthera leo) on elephants (Loxodonta africana) in the Chobe national Park, Botswana. African Journal of Ecology 44:279-281. però els lleons poden caçar cries o individus afeblits.A. J. Loveridge, J. E. Hunt, F. Murindagomo & D. W. Macdonald. (2006) Influence of drought on predation of elephant (Loxodonta africana) calves by lions (Panthera leo) in an African wooded savannah. Journal of Zoology 270:3, 523–530 Tanmateix, cada vegada estan més amenaçats per la intrusió i la caça per part dels humans. Mentre que antigament n'hi havia milions, la població actual d'elefants africans s'ha desplomat entre 470.000 i 690.000 individus, segons una estimació de març del 2007. Tot i que l'elefant és un animal protegit arreu del món, amb restriccions sobre la seva captura, ús domèstic i el comerç en productes com ara el vori, la reobertura per part del CITES de la venda d'estocs de vori ha resultat en un increment de la caça furtiva. Alguns estats del centre d'Àfrica han informat d'una caiguda de les seves poblacions d'elefants de fins a dos terços i les poblacions d'algunes àrees protegides es troben en perill de desaparició. Com que la caça furtiva recent ha augmentat fins a un 45%, la població actual és desconeguda (2008).
Taxonomia i evolució El gènere de l'elefant africà conté dues (o possiblement tres) espècies vivents, mentre que l'elefant asiàtic és l'únic membre supervivent del seu gènere, però es pot dividir en quatre subespècies.
miniatura|esquerra|Evolució dels elefants des de l'antic Eocè (a baix) fins avui en dia (a dalt) Tot i que les proves fòssils encara són incertes, els científics han descobert proves genètiques que la família dels elefants comparteix un avantpassat comú amb els sirenis (vaques marines) i els damans, mitjançant comparació de gens. En el passat distant, els damans cresqueren a grans mides i sembla probable que l'avantpassat comú d'aquests tres grups moderns fos una mena d'hiracoïdeu amfibi. Una teoria suggereix que aquests animals passaven gran part del temps dins l'aigua, utilitzant la trompa com a respirador de superfície. Els elefants actuals han conservat aquesta capacitat i se sap que poden nedar d'aquesta manera durant sis hores i fins a cinquanta quilòmetres.
En el passat, hi havia una varietat molt més gran de gèneres d'elefàntids, incloent-hi els mamuts i estegodonts. També n'existien moltes més espècies.Todd, N. E. (2001). African Elephas recki: time, space and taxonomy (pdf). A: Cavarretta, G.; P. Gioia, M. Mussi; M. R. Palombo. The World of Elephants, Proceedings of the 1st International Congress. Consiglio Nazionale delle Ricerche. Roma, Itàlia.Todd, N. E. (2005). «Reanalysis of African Elephas recki: implications for time, space and taxonomy». Quaternary International, 126-128: 65-72.
Elefants africans
miniatura|Un grup d'elefants travessa el riu Luangwa a Zàmbia miniatura|Elefant africà de sabana al Parc Nacional de Mikumi (Tanzània) Els elefants del gènere Loxodonta, o «elefants africans», estan actualment presents en 37 països d'Àfrica.
Els elefants africans es diferencien dels asiàtics en diversos aspectes; el més destacable són les orelles, que són molt més grans. L'elefant africà sol ser més gran que l'asiàtic i té una esquena còncava. Tant els mascles com les femelles d'elefant africà tenen ullals externs i solen ser menys peluts que els seus cosins asiàtics.
Tradicionalment, s'han classificat els elefants africans com una única espècie amb dues subespècies distintes, l'elefant africà de sabana (L. a. africana) i l'elefant africà de bosc (L. a. cyclotis), però anàlisis d'ADN recents suggereixen que, de fet, podrien ser espècies diferents. Aquesta separació no ha rebut l'acceptació universal dels experts i també s'ha postulat l'existència d'una tercera espècie d'elefant africà.
Aquesta reclassificació té conseqüències importants per a la conservació, car significa que on abans s'assumia que hi havia una única espècie amenaçada amb dues poblacions, si en realitat són dues espècies, la conseqüència seria que ambdues estarien més amenaçades que si fossin una única espècie més nombrosa i estesa. També hi ha el perill potencial que, si l'elefant africà de bosc no és llistat explícitament com a espècie amenaçada, els caçadors i contrabandistes puguin esquivar les lleis que prohibeixen el comerç en animals amenaçats i les parts del seu cos.
L'elefant africà de bosc i el de sabana també poden hibridar (reproduir-se entre si) amb èxit, tot i que la seva preferència per terrenys diferents en redueixen les possibilitats. Com que fa poc que se sap que l'elefant africà inclou dues espècies diferents, els grups d'elefants en captivitat no han estat classificats exhaustivament i alguns d'aquests podrien ser híbrids.
Segons la nova classificació amb dues espècies, Loxodonta africana es refereix únicament a l'elefant africà de sabana, l'elefant més gros. De fet, és l'animal terrestre més gros del món; els mascles fan entre 3,2 i 4 metres a l'espatlla i pesen entre 3.500 i 12.000 kg.CITES Appendix II Loxodonta africana - consultat el 4 de setembre del 2008 Les femelles són més petites, amb una alçada d'uns 3 metres a l'espatlla.Animal Diversity Web - Loxodonta africana - consultat el 4 de setembre del 2008 Els elefants africans de sabana passen gran part del temps en herbassars oberts, aiguamolls i les ribes de llacs. La seva àrea de distribució s'estén per gran part de la sabana subsahariana.
L'altra espècie putativa, l'elefant africà de bosc (Loxodonta cyclotis), sol ser més petita i arrodonida i els seus ullals són més prims i rectes que els de l'elefant de sabana. L'elefant de bosc pot pesar fins a 4.500 kg i mesurar uns 3 metres d'alçada. Se sap molt menys d'aquests animals que dels seus cosins de la sabana, car obstacles ambientals i polítics fan que siguin difícils d'estudiar. Normalment, viuen a les denses selves pluvials del centre i l'oest d'Àfrica, tot i que a vegades s'acosten a les vores dels boscos, solapant així els seus territoris amb els de l'elefant de sabana i hibriditzant-s'hi. El 1979, Iain Douglas-Hamilton estimà la població continental d'elefants africans en aproximadament 1,3 milions d'animals. Aquesta estimació és controvertida i es creu que és una vasta sobreestimació, però ha estat molt citada i ha esdevingut un punt de partida de facto que continua sent utilitzat incorrectament per a quantificar la tendència a la baixa de les poblacions de l'espècie. Durant la dècada del 1980, Loxodonta rebé atenció de tot el món a causa de la disminució de poblacions importants a l'est d'Àfrica, principalment com a resultat de la caça furtiva. Actualment, segons l'African Elephant Status Report 2007 de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), queden aproximadament entre 470.000 i 690.000 elefants africans salvatges. Tot i que aquesta estimació només cobreix més o menys la meitat de l'àmbit de distribució total dels elefants, els experts no creuen que la xifra exacta sigui gaire més alta, car és improbable que quedin poblacions grans per descobrir. Les poblacions més grans, de llarg, es troben al sud i l'est d'Àfrica, que ensems representen la majoria de la població del continent. Segons una anàlisi recent d'experts de la UICN, la majoria de poblacions importants a l'est i el sud d'Àfrica han romàs estables o han augmentat des de mitjans de la dècada del 1990, a una taxa mitjana del 4,5% anual. Blanc 2007, op. cit.
Les poblacions d'elefants a l'oest d'Àfrica, d'altra banda, són generalment petites i fragmentàries i només representen una petita proporció del total continental. Encara hi ha molta incertesa quant a la mida de la població d'elefants al centre d'Àfrica, on la prevalença de boscos fa que els estudis de poblacions siguin difícils, però es creu que la caça furtiva per vori i carn és intensa arreu de la regió. Les poblacions d'elefants a Sud-àfrica creixeren més del 100%, pujant de 8.000 a 20.000, en els tretze anys següents a la prohibició del 1995 de caçar els animals.South Africa to Allow Elephant Killing La prohibició fou aixecada al febrer del 2008, suscitant polèmica entre els grups ecologistes.
Elefant asiàtic
L'elefant asiàtic, Elephas maximus, és més petit que l'africà. Té orelles més petites i, generalment, només els mascles tenen ullals externs.
La població mundial d'elefants asiàtics (o elefants de l'Índia) s'estima en aproximadament uns 60.000 exemplars, més o menys una desena part del nombre d'elefants africans. Més precisament, es calcula que hi ha entre 38.000 i 53.000 exemplars salvatges i entre 14.000 i 15.300 elefants domesticats a Àsia, més un miler escampats en zoos d'arreu del món. El declivi dels elefants asiàtics ha estat possiblement més gradual que el dels africans i ha estat causat principalment per la caça furtiva i la destrucció de l'hàbitat per invasió dels humans.
S'han identificat diverses subespècies d'Elephas maximus utilitzant dates morfomètriques i moleculars. Elephas maximus maximus (l'elefant de Sri Lanka) només viu a l'illa de Sri Lanka. És la subespècie més grossa d'aquest elefant. Actualment, queden uns 3.000-4.500 membres d'aquesta subespècie en llibertat, tot i que no s'ha fet cap cens precís recentment. Els mascles grossos poden pesar fins a 5.400 kg i mesurar més de 3,4 metres d'alçada. Els mascles de Sri Lanka tenen bossogues cranials molt grans i ambdós sexes tenen més àrees de despigmentació que la resta d'elefants asiàtics. Típicament, les seves orelles, cara, trompa i ventre tenen grans concentracions de pell amb taques roses. Hi ha un orfenat per a elefants a Pinnawala, Sri Lanka, que té un paper important per protegir l'elefant de Sri Lanka de l'extinció.