El monestir de Santa Maria de La Rábida, dit sovint monestir de La Rábida (), és un monestir franciscà de Palos de la Frontera (Espanya).
Erigit durant els segles -, hi destaquen pel seu interès artístic l'església d'estil gòticmudèjar, i també les estances decorades amb frescos de Daniel Vázquez Díaz, el claustre i el museu, on es conserven nombrosos objectes commemoratius del descobriment d'Amèrica, i una escultura de l'advocació mariana sota la qual es troba el convent, Nostra Senyora dels Miracles (Nuestra Señora de los Milagros) o Santa Maria de La Rábida, imatge d'estil gòtic del aproximadament esculpida en alabastre.
El monestir té dos mil metres quadrats d'extensió i és de planta irregular. Al llarg dels més de cinc-cents anys de la seva història, ha passat per diverses modificacions, sobretot arran del terratrèmol de Lisboa de 1755. S'hi va allotjar Cristòfor Colom anys abans de partir cap al Nou Món, quan encara preparava el seu projecte. En aquest monestir està enterrat Martín Alonso Pinzón, que va morir pocs dies després de tornar del primer viatge colombí. Així mateix, de retorn d'alguna de les seves expedicions de conquesta, van arribar a aquest cenobi franciscà Hernán Cortés, Gonzalo de Sandoval i Francisco Pizarro. Per aquestes raons forma part destacada de l'itinerari històric artístic conegut com els Lugares Colombinos.Decret 553/1967, de 2 de març, pel qual es declara conjunt històric artístic el sector anomenat «Lugares Colombinos», a la província de Huelva. BOE núm. 69 de 22/03/1967.
Fou declarat Monument Nacional d'Espanya el 1856. Va merèixer, a més, la declaració de Primer Monument Històric dels Pobles Hispànics el 1949.I Congrés Hispanoamericà d'Història. Madrid, octubre de 1949. El 28 de febrer de 1992 li va ser atorgada la Medalla d'Or d'Andalusia per part de la Junta. En la declaració de la IX Cimera Iberoamericana de caps d'estat i presidents de govern a l'Havana, es va reconèixer La Rábida com a lloc de trobada de la comunitat iberoamericana de nacions.
Aquest monestir ha mantingut sempre forts vincles amb els pobles iberoamericans.
Història miniatura|Porta per on la tradició indica que va passar Colom. El seu arc de mig punt peraltat dona accés a un petit vestíbul des d'on s'accedeix al monestir a través d'una porta gòtica de pedra picada amb un arc de cortina.
Els orígens: fundació, tradició i realitat El monestir s'eleva sobre un turó que domina la confluència dels rius Tinto i Odiel, conegut des d'antic com a Peña de Saturno.
Sobre els orígens de La Rábida hi ha una sèrie de llegendes recollides en un antic còdex de fra Felipe de Santiago en les quals se li atribueix uns orígens llegendaris.Aquest període, en el qual la història es confon amb les tradicions i llegendes, es troba bastant documentat en un antic còdex del , en el qual l'autor introdueix moltes fantasies.
Segons aquestes llegendes, en temps dels fenicis hauria existit un altar dedicat al seu déu Baal (posteriorment equiparat amb Hèrcules), i més tard els romans haurien elegit aquest mateix lloc per venerar-hi llur deessa Prosèrpina. Els àrabs hi aixecarien un petit monestir amb monjos cavallers com els dels ordes cristians. Aquesta mena de monestir musulmà solia ser a la costa fronterera i prenia el nom de ràbida o ràpita (de l'àrab رباط ribat), d'on li vindria la denominació. Els ascetes musulmans es perfeccionaven espiritualment mentre defensaven el lloc fronterer. Al , després de la conquesta cristiana, pertanyeria ja als cavallers templers, sota l'advocació de Nostra Senyora dels Miracles (Nuestra Señora de los Milagros). Aquesta mateixa tradició explica que el mateix sant Francesc d'Assís va arribar a aquest lloc en companyia de dotze deixebles per fundar un petit i humil monestir franciscà.
El religiós fra Francisco de Gonzaga, historiador de l'orde franciscà (), va fixar l'origen de la fundació de La Rábida l'any 1261. Tanmateix, documentalment, la carta fundacional del convent és una butlla del papa Benet XIII,Butlla pontifícia Etsi cunctorum, 6 de desembre de 1412, de Benet XIII. que data del 7 de desembre de 1412, i que concedeix a fra Juan Rodríguez i els seus companys religiosos, habitants de l'ermitatge de Santa Maria de La Rábida des de 1403, el permís pontifici per establir-se en comunitat.
Atès l'enclavament que ocupava, el lloc va ser des del principi un refugi o fortalesa per defensar-se dels atacs freqüents dels pirates que rondaven la costa. El papa Eugeni IV va atorgar una butlla d'indulgències a tothom que ajudés en aquest lloc els viatgers necessitats. Gran part dels edificis conventuals van ser construïts en aquells anys, a la primeria del . Els nobles de la comarca i els veïns de l'indret hi van ajudar i col·laborar en gran manera.
Descobriment i evangelització d'Amèrica
El monestir va cobrar una gran importància en la història a partir de l'arribada de Cristòfor Colom, que va trobar refugi i atenció entre els frares de La Rábida.
El 1485 Colom s'hi va allotjar per primera vegada i va rebre suport per la seva empresa descobridora. Entre els religiosos d'aquest convent va trobar ajut tant científic com espiritual. Homes com fra Juan Pérez i fra Antonio de Marchena van ser clau pels seus interessos, ja que el van ajudar en els seus contactes amb la corona i amb la marineria de la zona. Ells el van posar en contacte amb Martín Alonso Pinzón (codescobridor d'Amèrica), ric armador i líder natural de la zona, gràcies al qual va obtenir ajut econòmic i va reclutar els homes necessaris per a l'empresa. miniatura|Hernán Cortés, conqueridor espanyol, va visitar La Rábida en tornar de la conquesta de Nova Espanya. Martín Alonso Pinzón està enterrat en aquest monestir. Va arribar a la seva vila natal, després del primer viatge colombí, greument malalt. Va morir als quinze o vint dies després de tornar i va ser enterrat a l'església del monestir, als peus de la Mare de Déu dels Miracles i amb un hàbit franciscà com a sudari, segons la seva voluntat.
El maig de 1528 Hernán Cortés va arribar al port de Palos després conquerir Nova Espanya i es va allotjar al monestir. Venia acompanyat del seu amic i company Gonzalo de Sandoval, que va desembarcar greument malalt, i va morir al cap de pocs dies en una fonda de Palos on estava allotjat. Va ser enterrat al monestir, prop de l'altar de la Mare de Déu dels Miracles. Pocs dies després va arribar a Palos Francisco Pizarro, que també es va dirigir al convent, on, a part de rebre ajut espiritual, es va entrevistar amb el seu parent Hernán Cortés.
També va servir d'inspiració la vida monàstica i contemplativa d'aquest cenobi pels homes que van destruir les creences dels pobles colonitzats i evangelitzar les terres tot just colonitzades: fra Juan de Palos, fra Juan Izquierdo, i altres franciscans i religiosos de Palos de la Frontera i dels pobles veïns que van tenir especial rellevància en l'evangelització d'Amèrica.
Història contemporània miniatura|Plafó de rajoles, homenatge de la ciutat de Huelva a Mariano Alonso-Castrillo i Bayón, governador civil l'any 1882, quan es va fer l'última reforma de l'edifici. Després de la Guerra del Francès i de la desamortització de Mendizábal, el monestir va quedar gairebé en ruïnes fins que el 1855 es va restaurar per iniciativa dels comtes de Montpensier i de la Diputació provincial. El 1882, el rei Alfons XII va visitar el monestir i va donar suport a una segona iniciativa de rehabilitació i millora a fi de commemorar anys més tard el IV Centenari del Descobriment d'Amèrica, l'organització del qual va anar a càrrec del governador civil de Huelva, Mariano Alonso-Castrillo y Bayón, tercer marquès de Casa Ximénez, del qual es pot veure un retrat a la Sala del Museu Colombí que acull el monestir. En aquesta ocasió va dirigir les obres l'arquitecte Velázquez Bosco, que va saber respectar l'ambient i l'esperit de l'edifici original.
Ja al , el monestir és testimoni del vol del Plus Ultra. Els tripulants de l'expedició es van allotjar al monestir abans de començar el raid Palos de la Frontera-Buenos Aires, van celebrar una missa davant la Mare de Déu dels Miracles, que es trobava circumstancialment a la parròquia de Palos de la Frontera, i finalment, el 22 de gener de 1926, van partir del moll de La Calzadilla de Palos; l'hidroavió es va elevar davant el convent.Vol del Plus Ultra.
A la tornada dels tripulants, el rei Alfons XIII va celebrar una missa d'acció de gràcies també davant de la patrona de Palos, a l'església de San Jorge, per posteriorment dirigir-se al monestir de La Rábida, a celebrar els actes commemoratius per l'èxit del vol.
El 3 d'agost de 1992 es va celebrar a l'interior del monestir un Consell de Ministres del govern espanyol, presidit pel rei d'Espanya Joan Carles I.
El 14 de juny de 1993, el papa Joan Pau II va visitar el monestir amb motiu de la coronació reial i pontifícia de la imatge de Nostra Senyora dels Miracles.
Celebracions de la Reial Societat Colombina Onubense La Reial Societat Colombina Onubense (Real Sociedad Colombina Onubense), nascuda el 1880, va ser creada per reivindicar el valor de tots els llocs relacionats amb la colonització d'Amèrica, motiu pel qual des de llavors ha desenvolupat diferents actes al monestir, considerat per la societat una «seu espiritual».
Durant els primers actes que s'hi van fer, i amb la col·laboració d'altres institucions públiques i privades, aquesta societat es va encarregar de fomentar les activitats del 3 d'agost a La Rábida, cercant fer del monestir l'eix de les celebracions en honor de la partida de l'expedició colombina. Així, cada any presideix els actes commemoratius de l'efemèride, participa en la cerimònia religiosa, dedica una salve a la Mare de Déu dels Miracles i oficia una cerimònia d'hissada de banderes a l'exterior. Tot això acaba amb una sessió extraordinària de la Reial Societat celebrada al pati mudèjar. Amb motiu del Dia de la Hispanitat, el 12 d'octubre, també hi organitza diversos actes de celebració.
L'edifici El monestir és al sud-oest del nucli urbà de Palos de la Frontera, molt a prop de l'oceà Atlàntic, damunt un petit turó, a prop de la desembocadura del riu Tinto, on aquest s'uneix amb el riu Odiel per formar la ria de Huelva.
Té una superfície de dos mil metres quadrats, és de planta irregular i el seu conjunt extern és d'estructura medieval. Al llarg dels més de cinc segles d'existència d'aquest edifici s'hi han incorporat elements nous, si bé el conjunt arquitectònic conserva els aspectes més importants de l'edifici original.
L'església miniatura|Presbiteri de l'església del monestir de La Rábida. No se'n pot precisar amb seguretat la data de construcció. L'edifici està compost per tres parts principals: l'única nau principal, el presbiteri o capella major i la capella de Santa Maria de La Rábida - Nostra Senyora dels Miracles. Un dels elements més antics que s'hi conserven és un arc que dona entrada a una petita capella. S'hi poden veure alguns frescos originals que són peces d'art de gran valor. El sostre està cobert per un teginat de fusta policromada d'influència mudèjar, del , obra de Ricardo Velázquez Bosco, que va eliminar l'anterior volta de canó, construïda al . Sobre les parets hi ha deu quadres del pintor Juan de Dios Fernández, del , amb representacions de la vida de sant Francesc. Presidint l'altar major hi ha l'escultura d'un Crist, del , que en va substituir una més antiga, destruïda durant la Guerra Civil espanyola. Al costat nord del presbiteri hi ha una porta que el comunica amb l'actual sagristia, que és de planta rectangular i està presidida per un santcrist d'Antonio León Ortega de 1962, el Cristo del Mayor Dolor. Al mur sud hi ha una petita capella dedicada a la patrona de La Rábida, la Mare de Déu dels Miracles. L'església es comunica amb el claustre de la porteria per mitjà d'uns arcs de clara influència almohade.
El claustre miniatura|Claustre mudèjar.