és una política, científica, activista i escriptora mexicana. És la presidenta de Mèxic des de l'1 d'octubre de 2024.
Ha exercit com a cap de Govern de Ciutat de Mèxic entre 2018 i 2023, i abans ha exercit de Secretària del Medi Ambient de la Ciutat de Mèxic de 2000 a 2006, durant l'administració d'Andrés Manuel López Obrador i va ser Cap Delegacional a Tlalpan de 2015 a 2017. El 2007 el grup científic sobre el canvi climàtic del qual és membre, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, va obtenir el Premi Nobel de la Pau per la seva contribució en el Quart Informe d'Avaluació de l'IPCC per a la Organització de les Nacions Unides al costat d'Al Gore.
El 6 de setembre de 2023, es va anunciar que havia guanyat el procés intern del partit Moviment Regeneració Nacional (MORENA) per esdevenir la candidata a Presidenta a les eleccions federals de Mèxic de 2024 de la coalició Sigamos Haciendo Historia, hereva de la coalició Juntos Haremos Historia que va guanyar les eleccions federals de Mèxic de 2018.
Biografia Claudia Sheinbaum Pardo va néixer el 24 de juny de 1962 a la Ciutat de Mèxic. És la segona filla del matrimoni del químic Carlos Sheinbaum Yoselevitz, i la biòloga Annie Pardo Cemo.
Vida acadèmica Va cursar els estudis universitaris a la Facultat de Ciències de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), on va obtenir el 1989 la llicenciatura en Física amb la seva tesi «Estudio termodinámico de una estufa doméstica de leña para uso rural». Posteriorment, el 1994, va obtenir el grau de Mestratge en Enginyeria de l'energia amb la tesi «Economía del uso eficiente de la energía eléctrica en la iluminación». El 1995 va obtenir el grau de doctor en enginyeria ambiental amb la tesi «Tendencias y perspectivas de la energía residencial en México».
En aquest any va viatjar a Califòrnia per a realitzar el treball de recerca per al seu doctorat al Lawrence Berkeley National Laboratory durant 4 anys, becada per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. És diplomada del Programa d'Estudis Avançats en Desenvolupament Sostenible i Medi Ambient (LEAD-Mèxic) del Centro de Estudios Demográficos, Urbanos y Ambientales i és diplomada del Programa d'Estudis Avançats en Desenvolupament Sostenible de El Colegio de México; també és membre del Sistema Nacional de Investigadores i de l'Acadèmia Mexicana de Ciències.
Va ser assessora de la Comissió Nacional per a l'Estalvi d'Energia i de la Gerència d'Estudis Econòmics de la Comissió Federal d'Electricitat (CFE).
És investigadora titular de l'Institut d'Enginyeria (UNAM). L'any 2007 es va incorporar al Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de l'ONU en el tema d'energia i indústria, com a autora per contribució per al tema "Mitigació del canvi climàtic" del Quart Informe d'Avaluació de l'IPCC. Aquest grup va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el mateix any. El 2013 va participar, juntament amb uns altres 11 experts com a autors líders, del tema indústria del Cinquè Informe d'Avaluació de l'IPCC.
Sheinbaum va participar en el jurat de la Trobada Hispanoamericana del Mil·lenni de Vídeo Documental Independent celebrat al Districte Federal del 25 al 30 de juny de 2000.
Carrera política Durant la seva formació universitària va ser integrant del Consell Estudiantil Universitari de la UNAM, grup d'estudiants que posteriorment es convertiria en el braç juvenil fundador del Partit de la Revolució Democràtica.
El 20 de novembre de 2000 va ser presentada la seva inclusió en el gabinet del Cap del DF Andrés Manuel López Obrador, assumint el 5 de desembre de 2000 la Secretaria de Medi Ambient del Districte Federal. Durant la seva gestió va ser responsable de la construcció del segon pis del Perifèric, de la primera línia del Metrobús i d'una central de còmput per a controlar els verificentres de Ciutat de Mèxic. Va renunciar al seu càrrec al maig de 2006, per a integrar-se a l'equip de campanya d'Andrés Manuel López Obrador com la seva portaveu per a les Eleccions federals de Mèxic de 2006, posteriorment va ser encarregada de la Secretaria de Defensa del Patrimoni Nacional de l'anomenat "Govern Legítim", encapçalat per López Obrador.
A l'abril de 2008, juntament amb altres dirigents, va coordinar el Moviment en Defensa del Petroli, formant brigades de dones a les quals se'n va dir «Adelitas», en clara referència a les dones que van participar en la Revolució mexicana, que van realitzar intenses mobilitzacions de resistència civil pacífica a l'exterior del Senat de la República, en protesta pel curt temps plantejat per a legislar i debatre la reforma energètica i en contra del presumpte intent de privatització de PEMEX.
miniatura|Fotografiada l'octubre de 2018 al costat de Manuela Carmena, llavors alcaldessa de Madrid.|326x326px Andrés Manuel López Obrador, com a candidat a la presidència mexicana en les eleccions de 2012, la va incloure en la seva proposta de gabinet per a ocupar el lloc de secretària de Medi Ambient. Des de finals de 2015 fou nomenada Cap Delegacional a Tlalpan, deixant el seu càrrec de delegada el 6 de desembre de 2017 després de guanyar la consulta interna per a la precandidatura de Cap de Govern de la Ciutat de Mèxic per la coalició «Juntos Haremos Historia» formada pel partit Morena, el Partit del Treball (PT) i el Partido Encuentro Social (PES).
El juliol de 2018 es va convertir en la primera dona escollida cap de govern de la Ciutat de Mèxic amb un programa que posava èmfasi en frenar el crim i fer complir les lleis de zonificació. El càrrec ja havia ser exercit de manera interina per Rosario Robles de 1999 a 2000, després que Cuauhtémoc Cárdenas renunciés per a postular-se com a president.
Presidenta de Mèxic miniatura|Després de prendre possessió com a cap de govern, Claudia Sheinbaum va anar al Teatre de la Ciutat de Mèxic per presentar el seu gabinet i programa de govern.|327x327px miniatura|La presidenta Claudia Sheinbaum encapçalant la cerimònia del crit al balcó principal del Palau Nacional de la Ciutat de Mèxic el 15 de setembre de 2025. Sheinbaum és la primera dona en la història de Mèxic a encapçalar la cerimònia.|328x328px Claudia Sheinbaum va guanyar les eleccions federals de Mèxic de 2024 amb el 57,9% dels vots, convertint-se en la primera dona a ocupar el càrrec de la presidència a Mèxic, imposant-se a Xóchitl Gálvez, de l'aliança opositora Fuerza y Corazón por México, que havia obtingut un 29% dels sufragis, i de Jorge Álvarez Máynez, el candidat de Moviment Ciutadà, que havia rebut un 10,5% dels vots.
Sheinbaum va nomenar un gabinet caracteritzat per la seva paritat de gènere, amb dones que ocupen aproximadament la meitat dels càrrecs del gabinet, i per la seva continuïtat amb l'administració del seu predecessor, Andrés Manuel López Obrador, en la que diversos membres del govern van participar.
La guerra contra el narcotràfic a Mèxic es va modificar respecte la d'Andrés Manuel López Obrador amb l'arribada a la Secretaria de Seguretat d'Omar García Harfuch i la pressió exercida per Donald Trump, recentment escollit president dels Estats Units d'Amèrica, que utilitza les amenaces d'aranzels a les importacions o de deportació de migrants mexicans o d'impostos a les remeses que aquests envien per aturar la migració i el trànsit. En febrer de 2025 Sheinbaum va aprovar l'enviament de més de 10.000 soldats a la frontera entre els Estats Units i Mèxic com a part de l'acord amb Donald Trump per frenar el trànsit de fentanil i migrants il·legals, que ha tingut la reducció més gran en dècades. Durant el seu govern es van extradir desenes de narcotraficants als Estats Units considerats com objectius prioritaris, a condició de no ser sotmesos a la pena de mort d'acord al Tractat d'Extradició entre els dos països.
El 15 de novembre de 2025 la generació Z va protagonitzar les primeres protestes contra la seva gestió.
L'1 d'abril de 2026 Juan Ramón de la Fuente va dimitir com a ministre d'Exteriors per problemes de salut, i Sheinbaum va nomenar Roberto Velasco Álvarez com a nou canceller, deixant el seu lloc com a sotssecretari d'Amèrica del Nord.
L'arribada massiva de sargassos a Mèxic, especialment a les costes de Quintana Roo i la Riviera Maya, s'ha consolidat com un desastre mediambiental, generant una crisi econòmica i de salut pública sense precedents causada pel canvi climàtic, l'augment de la temperatura del mar i l'excés de nutrients a l'oceà, generant greus afectacions a la regió.
Drets de les dones i drets socials Durant la seva campanya electoral a Cap de Govern de la Ciutat de Mèxic ha considerat la violència contra les dones a Mèxic com una prioritat i va llançar la proposta de protocol d'alerta de gènere per a la capital, davant el fenomen del feminicidi, així com accions en la fiscalia local per a evitar que es criminalitzi les víctimes. També va proposar enfortir la igualtat del treball en la llar. Entre altres accions per a acabar reclama també que es faci visible el treball de les dones en la ciència, la tecnologia, la política, la cultura, l'espectacle, entre altres àmbits. Les dones en llocs de decisió, diu, han de reivindicar el treball de les altres dones:
També es va comprometre a posar fi a l'abús laboral, a impulsar campanyes educatives per a prevenir l'embaràs adolescent i a defensar els drets de diversitat sexual.
El juliol de 2018 va rebre la constància de la majoria que l'acreditava com a Cap de Govern electa de la Ciutat de Mèxic per al període 2018-2024. El 6 de setembre de 2023, es va anunciar que havia guanyat el procés intern del partit Moviment Regeneració Nacional (MORENA) per esdevenir la candidata a Presidenta a les eleccions federals de Mèxic de 2024 de la coalició Sigamos Haciendo Historia, hereva de la coalició Juntos Haremos Historia que havia guanyat les eleccions federals de Mèxic de 2018.
Vida personal El 1986 va conèixer Carlos Imaz Gispert, amb qui es va casar el 1987 i de qui es va separar el 2016 després de tenir dos fills. Sheinbaum es va casar després amb Jesús María Tarriba, que havia estat la seva parella durant la seva etapa a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic; després de trencar la relació van perdre el contacte durant més de tres dècades, i la van reprendre el 2016 quan ambdós ja estaven divorciats.
Publicacions acadèmiques És autora de més de cent publicacions especialitzades i de dos llibres en els temes d'energia, medi ambient i desenvolupament sustentable, entre altres: Problemática ambiental de la Ciudad de México, Sheinbaum C. Limusa-Instituto d'Ingeniería, UNAM. 2008.
Referències
Enllaços externs Biografia per CIDOB
Categoria:Enginyers mexicans Categoria:Físics mexicans Categoria:Científics de Ciutat de Mèxic Categoria:Presidents de Mèxic Categoria:Polítics de Ciutat de Mèxic Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes mexicans Categoria:Alumnes d'El Colegio de México Categoria:Alumnes de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Categoria:Guardonats amb els premis Nobel Categoria:Time 100 Categoria:100 dones de la BBC de 2018 Categoria:Polítics mexicans nascuts al segle XX