Castellcir és un poble i municipi de la comarca del Moianès, fins al 2015 adscrit administrativament a la del Vallès Oriental.
Aquest municipi està situat a l'extrem oriental del Moianès. D'altra banda, pertany al partit judicial, al registre de la propietat i al bisbat de Vic, juntament amb Collsuspina, també del Moianès i, en canvi, a l'administració d'hisenda de Granollers.
Formen el terme les antigues parròquies de Sant Andreu de Castellcir, Santa Coloma Sasserra, que s'estenia també pels actuals termes municipals de Balenyà, Moià i Centelles, la Vall de Marfà (antiga parròquia de Sant Pere de Marfà), i alguns masos de la de Sant Quirze Safaja.
Fins al darrer terç del era un municipi rural d'hàbitat dispers, sense cap més nucli de població aglutinat que quatre cases arrenglerades en el Carrer de l'Amargura, on ara hi ha la Casa de la Vila, l'església parroquial actual amb la casa rectoral i les dependències parroquials annexes, l'escola La Popa i els comerços del poble, a l'entorn de les places de l'Era i de Santa Maria. El Local era una d'aquestes cases, on antigament s'hi feia el ball de Festa Major.GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). El que havia estat carrer únic, al qual es donava el nom, abans esmentat, de Carrer de l'Amargura, és ara el Carrer Major, i a l'entorn s'han obert diversos carrers més de nova planta.
Geografia Llista de topònims de Castellcir (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El terme municipal de Castellcir està dividit en dos sectors, distanciats entre ells: el sector principal, que comprèn les antigues parròquies de Sant Andreu de Castellcir i de Santa Coloma Sasserra, i la Vall de Marfà, que havia tingut parròquia pròpia: Sant Pere de Marfà. És al sud-est de l'altiplà del Moianès. A l'oest, el massís de la Sauva Negra el separa d'Osona. És drenat per la riera de Tenes, que neix en aquest terme municipal.
Sector principal (Castellcir i Santa Coloma Sasserra):
La Vall de Marfà:
Perímetre del terme municipal miniatura|esquerra|Mapa del terme municipal de Castellcir
Castellcir i Santa Coloma Sasserra Aquesta descripció del termenal de Castellcir comença en el punt més septentrional del terme, al nord de Santa Coloma Sasserra, a la mateixa carena de la Serra de Santa Coloma, on conflueixen els termes de Moià, Castellcir i Collsuspina.
Termenal amb Moià Des del punt anterior, la línia del terme davalla cap al sud-oest, en direcció a la riera de Santa Coloma, que ateny a l'est dels darrers edificis dels Plans del Toll. Segueix aigües avall la riera de Santa Coloma, deixant a llevant el petit nucli de Santa Coloma Sasserra i la masia del Bonifet al Passant dels Plans, i a ponent la ja esmentada dels Plans del Toll, fins que arriba a un punt equidistant de les masies dels Plans del Toll, que és al nord-oest, i de les Berengueres.
En aquest lloc puja cap al nord-oest, fins que arriba a un torrent a mig camí de les dues masies esmentades, torç cap al sud-oest, fins que forçat per una altra carena, al sud-oest dels Plans del Toll i al nord-oest de les Berengueres, i torna a canviar de direcció, ara cap al nord-nord-oest. Fa una punxa a ponent dels Plans del Toll, i s'adreça a una altra carena, al nord dels Plans de la Tuta. Des d'ells, travessa la Quintana de la Tuta i s'adreça al costat de migdia de la masia de la Tuta, des d'on davalla cap al Torrent Mal, a ponent, al lloc de les Roques Foradades. Un cop a la llera del torrent, el segueix aigües avall, cap al sud-oest, deixant a llevant la Rompuda de l'Esteve, la Casa del Guarda, la Casa Nova del Verdeguer i la Font Bernada, i a ponent la masia de les Humbertes, el Camp de vol Les Humbertes i les Nou Fonts, fins que arriba a ponent de la Rompuda de l'Esteve, a migdia de les Humbertes, on hi ha els termes municipals de Moià, Castellcir i Castellterçol.
Aquesta línia de terme recorre quasi 6 quilòmetres, deixant en el costat de Moià les terres de Puig-antic, els Plans del Toll, el Toll, la Tuta i les Humbertes, i en el de Castellcir, el Bonifet, el Giol, les Berengueres, la Casa Nova del Verdeguer i el Verdeguer.
Termenal amb Castellterçol Des del darrer punt esmentat, a llevant del Purgatori, i a l'extrem nord-oest del Serrat del Verdeguer, a ponent de la Rompuda de l'Esteve, el termenal segueix aigües avall el Torrent Mal, deixant a llevant la Font de les Basses i a ponent la masia de les Basses. Aleshores travessa l'extrem septentrional de la Baga de les Basses i puja pel Serrat del Terme, al nord de la masia de la Serradora, fins a arribar a la capçalera de la riera de la Serradora, després de travessar cap al sud-est el Serrat de la Bassa Blanca. A ponent d'aquest serrat, des de la riera esmentada, baixa cap al nord pel mig de la Creueta i el Sot dels Arços, fins que arriba a la riera de Fontscalents, a llevant de la Vinyota i del Molí Nou, que travessa fins a la carena que hi ha a l'esquerra del Sot de la Vinyota.
En aquest punt, la línia de terme s'adreça a llevant de la Font de la Vinyota, des d'on gira cap al sud-est seguint la carena, deixant al sud-oest els Camps de la Baga Fosca, on hi ha unes modernes granges, i al nord-est la Rompuda de la Vall, travessa la carretera BV-1310 (la carretera local de Castellterçol a Castellcir) i passa pel nord-est de la Casanova de la Vall i per llevant de la masia de la Vall, i fa un arc cap al sud-est, fins que arriba al costat sud-est de la masia de la Vall.
Seguint la carena que hi ha en aquest lloc, en direcció sud-sud-est, deixa a llevant les Guineueres, el Camp de la Bauma i la Pinassa de la Vall Jussana. Sempre a la mateixa carena, fins que gira cap a llevant, fent giragonses, travessa el torrent de la Vall Jussana, passa a prop i a llevant de Brugueroles, i a ponent de Cal Fantasia, del Fornot de Cal Fantasia i de la Quintana de Cal Fantasia. Continua cap al sud per la mateixa carena, deixant a ponent la Solella de la Noguera i a llevant els Camps de Torroella, talla pel mig les terres del Solà del Boix fins que arriba al triterme entre Castellcir, Castellterçol i Sant Quirze Safaja.
És una línia de terme llarga, de quasi 7 quilòmetres de recorregut, entre terres de les Basses, la Serradora, el Molí Nou, Casanova de la Vall, la Vall, La Vall Jussana, Brugueroles, l'Horta, la Noguera i la Teuleria, pel costat de Castellterçol, i el Verdeguer, Esplugues, el Molí Vell, el Serrat, Can Sants, Cal Fantasia i el Mas Torroella, per la banda de Castellcir.
Termenal amb Sant Quirze Safaja En aquest lloc, la línia del terme s'adreça cap a llevant, seguint una forma ondulada pel nord del Solà del Boix, fins que arriba al Tenes, deixant al nord les masies de Torroella i de Puigdomènec, just a la cua de l'Embassament de Sant Quirze Safaja. Des d'aquest lloc s'enfila cap al nord de la masia de Can Gall, i va a cercar el vessant de ponent de la Serra de Barnils, a la qual, però, no acaba d'enfilar-se del tot. Deixa a llevant la masia de Can Riera, el Pla de Can Riera, les masies de la Corona i de Serratacó i Serracarbassa i a ponent la del Vilardell, travessa la Baga de Serratacó i la del Bosc, deixa a ponent la masia del Bosc, travessa la Solella del Bosc i la Baga de la Balma Fosca, sempre pel vessant nord-oest de la Serra de Barnils, i baixa a fins a confluir el torrent del Bosc, a migdia de les Solanes, on el terme de Sant Quirze Safaja arriba al seu punt més septentrional. Des d'aquest lloc, el termenal gira cap al sud-est, pel vessant nord-est de la Serra de Barnils, fins que arriba al punt, a uns 400 metres al nord-est de la masia de Barnils, on conflueixen els termes de Castellcir, Sant Quirze Safaja i Sant Martí de Centelles.
És un recorregut de quasi 6 quilòmetres i mig, que deixa en terme de Sant Quirze Safaja terres del Solà del Boix, Can Gall, Can Riera, la Corona, Serratacó, Serracarabassa i Barnils, i en terme de Castellcir, terres de Torroella, Puigdomènec, el Vilardell, el Bosc i les Solanes.
Termenal amb Sant Martí de Centelles Des del punt anterior, el termenal traça una línia recta cap al nord que no segueix directament cap accident natural. Travessa la capçalera d'un afluent del torrent del Bosc, l'extrem occidental de la Carena de Bassapedrells i de la Carena dels Brucs, el mateix torrent del Bosc, i va a cercar la Serra de Bernils, que travessa a prop i a l'oest-sud-oest del Puig Oriol. Continua cap al nord, fent lleugeres oscil·lacions cap a l'est i cap a l'oest, i va a travessar el torrent de Centelles a llevant del Castell de Castellcir; tot seguit, sempre cap al nord, decantant-se una mica cap a ponent, i va al Coll de Sauva Negra, a llevant del Serrat Rodó. En aquest punt on conflueixen els termes municipals de Castellcir, Sant Martí de Centelles i Centelles.
Són 2,8 quilòmetres de línia divisòria de termes municipals composta per línies rectes, sense seguir enlloc elements orogràfics naturals. Pel costat de Castellcir passa per terres de les Solanes, del Castell de Castellcir, de la Casanova del Castell. En terres de Sant Martí de Centelles queden les terres del Fabregar, les Comes i la Rovira de Cerdans.
Termenal amb Centelles Des del Coll de Sauva Negra, surt cap al nord-oest, i de seguida arriba a la vall del torrent de Sauva Negra, just a ponent de la Font de Sauva Negra, on s'estén el bosc anomenat la Sauva Negra. En aquest punt hi ha el triterme entre Castellcir, Centelles i Balenyà.
En aquest cas, també bàsicament format per línies rectes, el termenal s'estén al llarg de menys de 500 metres. En terme de Castellcir hi ha les terres de la Casanova del Castell, i pel costat de Centelles, són terres de Puigsagordi.
Termenal amb Balenyà Des de la llera del torrent de Sauva Negra puja per la Solella de Santa Maria, cap a la serreta que hi ha a ponent de la masia de Puig-alt, i emprèn cap al nord-oest, passant pel Collet de Puig-alt, recorre cap al sud-est la carena del Serrat de la Cua de Gall, travessa el torrent de la Font del Pardal, i per la Feixa del Pujol del Soler, a llevant de Santa Coloma Sasserra, baixa a buscar el torrent del Soler, on hi ha el triterme entre Castellcir, Balenyà i Collsuspina.
És un termenal d'1,7 quilòmetres. En terme de Castellcir hi ha les terres de la Casanova del Castell, i, ja en territori del poble de Santa Coloma Sasserra, de la Torre de Serracaixeta, Serracaixeta, el Giol i el Bonifet. Pel costat de Balenyà, són terres de Puig-alt i el Soler de l'Espina.
Termenal amb Collsuspina Des del punt anterior al torrent del Soler, el termenal amb Collsuspina és ben curt: poc menys de 600 metres en línia recta entre el torrent i la carena de la Serra de Santa Coloma, on hi ha els termes de Castellcir, Collsuspina i Moià, on ha començat la descripció del perímetre del terme municipal. Pel costat de Castellcir es tracta de terres del Bonifet, i per les de Collsuspina, terres de l'Espina.
La Vall de Marfà Termenal amb Moià Comença aquesta descripció en el Serrat de Baiones, on hi ha la fita tritermenal entre Monistrol de Calders, Castellcir i Moià. Des del Serrat de Baiones la línia del terme s'adreça cap al nord-est, per anar a passar pel costat de llevant de la Bassa de Serramitja i pel costat sud-est de la masia de Serramitja, per damunt dels Cingles de Serramitja, a migdia de la capella de Santa Magdalena. El termenal segueix sempre cap al nord-est per la carena de la Serra de Santa Magdalena en la seva meitat occidental, fins al lloc on hi ha el Dolmen de Santa Magdalena. En aquest lloc la línia de terme trenca cap al sud-est, travessa la vall del torrent de Font d'Esqueix i va a buscar les Roques Tallades, per damunt, i al nord, de la Solella de la Datzira.