Mercè Olivares Soler (l'Hospitalet de Llobregat, 20 d'agost de 1941 - l'HospitaletdeLlobregat, 7 de febrer de 2026) va ser una líder veïnal de Collblanc - la Torrassa durant la dictadura franquista i la transició espanyola.

L'octubre del 1977 va ser escollida membre del Comitè Central del PSUC fins al 1986 i del PCE entre 1978 i 1982. Després de ser candidata al Congrés dels Diputats a les primeres eleccions generals i a les municipals de l'1 de març del 1979, va ser escollida regidora del districte de Collblanc - la Torrassa com a responsable en temes socials i de sanitat, i va exercir el càrrec de l'any 1979 al 1983.

És membre del Centre d'Estudis de l'Hospitalet (CELH), entitat de la qual ha estat vocal de la junta en diferents juntes directives des de 2002; de Tres Quarts per Cinc Quarts - Espai de Debat, plataforma de reflexió i debat a l'Hospitalet, on també ha estat vocal de la junta directiva, i també de la plataforma Espai de Ciutadania. El 2019 el Consell de Síndics de l'Hospitalet, constituït el 2002 per iniciativa de diversos antics regidors de la ciutat, la va escollir com a presidenta de l'entitat.

Biografia Joventut Filla de militants anarcosindicalistes, els seus pares eren d'origen murcià i arribaren a Barcelona l'any 1919. Eren nou germans però només en sobrevisqueren quatre. El pare treballà de tramviaire i també el seu germà. El pare feu la guerra i patí els camps de concentració francesos. Residí a diversos immobles de Collblanc - la Torrassa, i s'establí finalment a una planta baixa a la cruïlla del Carrer Mas amb Carrer Joventut.

Començà a treballar de cosidora als 9 anys, quan també recollia escombraries per alimentar uns porcs que tenien a casa. Els estudis els feia a la nit. Als 14 anys passà a treballar en una sastreria. En un dels pisos on cosia conegué el seu futur marit, Felip Gómez Crespí. També adquirí consciència sobre el moviment socialista i sobre les injustícies laborals perquè en aquesta sastreria es reunien militants del Partit Socialista Unificat de Catalunya.

L'any 1967 participà en una primera reunió de dones de l'Hospitalet. Eren una vintena de dones que es volien solidaritzar amb les companyes d'homes empresonats o activistes que sovint es quedaven soles quan aquests marxaven. De mica en mica s'introduïren temes més enfocats a les dones, com l'ús dels anticonceptius i el dret a l'avortament, sovint de manera clandestina. Participà en la creació de l'associació clandestina Moviment Democràtic de Dones, amb Montserrat Roig i Manuela Carmena.

Participà activament en accions de suport a Comissions Obreres. Durant l'estiu del 1964 anà a París acompanyant el seu marit a una reunió política del PSUC (Felip Gómez era responsable del comitè de Barcelona del PSUC) i hi conegué Gregori López Raimundo i Antoni Gutiérrez Díaz.

Membre del Comitè Central del PSUC L'any 1965 entrà a la Comissió de Solidaritat, on s'encarregava d'aconseguir fiances per als presos polítics, preparar paquets, coordinar els presos que es trobaven en presons més llunyanes i organitzar tancades per demanar l'amnistia. Fou també en aquest context que es començà a plantejar la reflexió feminista en el si del partit.

Fou una de les fundadores de l'Associació de Veïns de Collblanc - la Torrassa, creada arran de la voluntat d'aprovar un pla urbanístic que amenaçava d'enderrocar molts edificis del barri. Més endavant participà en les lluites de caràcter veïnal, com la de la conquesta del Parc de la Marquesa pel barri.

En aquest paper de lluitadora a favor dels drets de les dones participà de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona l'any 1976.

L'octubre del 1977 fou escollida membre del Comitè Central del PSUC, després de ser candidata al Congrés dels Diputats a les primeres eleccions generals i ho fou també a les municipals de l'1 de març del 1979. Fou escollida regidora de l'Ajuntament de l'Hospitalet, càrrec que ocupà entre els anys 1979 i1983. S'ocupà de temes de sanitat i impulsà la creació de centres de planificació familiar municipals.

Fou sòcia activa i membre de la junta del Centre d'Estudis de l'Hospitalet durant molts anys. Al si d'aquesta entitat va ser una de les promotores, l'any 1994, del Grup l'Hospitalet Antifranquista, pioner del que després va anomenar-se Memòria històrica.

L'octubre de 2019 fou escollida presidenta del Consell de Síndics de l'Hospitalet, l'associació d'antics regidors i regidores de l'Hospitalet.

Referències

Categoria:Dirigents veïnals catalans Categoria:Esquerra política Categoria:Activistes hospitalencs Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Antifranquistes catalans del sud Categoria:Morts a l'Hospitalet de Llobregat Categoria:Morts el 2026 Categoria:Nascuts el 1941