Sant Celoni és un poble a l'extrem oriental de la comarca del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera. La població es configura com a la capital de la comarca natural del Baix Montseny, poblada des de molt antic. Històricament ha estat un nucli amb molta activitat, com ho exemplifica el seu mercat setmanal, que es remunta al 1157, o el ferrocarril, que hi arribà al 1860. Sant Celoni limita amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu (nord), Riells i Viabrea (nord), Gualba (nord), Campins (nord), Fogars de Montclús (nord-oest), Fogars de la Selva (nord-est), Santa Maria de Palautordera (oest), Tordera (sud-est), Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta (sud) i Vallgorguina (sud).
La ciutat de Sant Celoni rep el nom de la capella que es va construir cap al al peu del camí ral. Sant Celoni és la traducció del llatí: Sanctum Celedonium i Sancti Celedonii. A través dels segles, el nom ha tingut moltes grafies: Sancti Celidonia, Sant Celdonij, Sant Celdoni, Sent Salony, Sanseloni, Sant Celoni.
Geografia Llista de topònims de Sant Celoni (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Les altituds màximes del terme s'assoleixen al sector de Montnegre, dins la Serralada Litoral. Cap al sud-oest, de relleu més abrupte és el Prat Perelló (704 m), Montnegre de Ponent (759 m), el turó d'en Vives (754), el Turó Gros (773 m), Montnegre de Llevant (726 m) i el pla de les Barqueres (701 m), cims que marquen la línia divisòria amb el Maresme. A l'est tanquen el terme el turó de Canyadell (502 m), el turó d'en Regàs (389 m) i el turó dels Carners (293 m). Al sud el terme és carenejat per diverses serres de morfologia arrodonida, com Pedra Miradora (360 m), turó de Rodís (378 m) i Montllorer (545 m). Un bloc allargassat des del turó de Can Ginestar (533 m), pel puig de la Corona (523 m) i Roca Voltenera (407 m) fins al turó de Marfull (315 m) travessa diagonalment la part central del terme. Al sector nord-est el turó de l'Esquerra del Molinot (442 m). A la part pròxima al Montseny (nord i nord-oest) el relleu se suavitza, configurat per petites serres.
miniatura|esquerra|Nuclis de població del terme municipal miniatura|Mapa esquemàtic dels barris urbans
El terme municipal de Sant Celoni comprèn el nucli urbà, el més poblat (17.076 habitants, 2012), al seu extrem occidental, i una colla de nuclis més o menys dispersos. El nucli de Pertegàs (260 habitants) és a tocar del nucli urbà, del qual el separa la carretera d'entrada a Sant Celoni que enllaça amb la C-35 pel costat est (Porta de Llevant). Actualment es considera un barri més del nucli urbà. Malgrat que ara ocupa una situació perifèrica, tanmateix, prop dels seus límits hi ha l'església de Sant Martí de Pertegàs, nucli originari de la vila. La Batllòria (1.097 habitants) és el nucli més poblat fora del nucli urbà, i es troba a l'extrem nord del terme municipal, a tocar de Riells i Viabrea, del qual el separa la carretera C-35. Vilardell és un nucli de població al voltant de l'església de Sant Llorenç, a l'altre costat de la carretera C-35 i l'autopista AP7, al peu del massís del Montnegre. L'indret fou l'escenari de la llegenda de Soler de Vilardell i el drac. La resta de nuclis es troben més dispersos, escampats dins el parc natural del Montnegre, i amb una població més reduïda: Olzinelles, al sud, a prop de Vallgorguina, comprèn algunes masies al voltant de l'església de Sant Esteve; Fuirosos, a l'est, comprèn unes poques masies al voltant de l'església de Sant Cebrià; i Montnegre, al sud-est, que comprèn algunes masies al voltant de l'església de Sant Martí de Montnegre.
Tots aquests nuclis de població, sols o agrupats, constituïren municipis independents fins que es van integrar a Sant Celoni als anys 1930-36. Montnegre havia estat centre de la Baronia de Montnegre, i amb aquest nom constituí un municipi independent, juntament amb els pobles de Fuirosos i la Batllòria, fins als anys 1932-36. Per la seva banda, Olzinelles també disposà de municipi propi, juntament amb Vilardell, fins al 1930.
En contraposició al despoblament ocasionat per l'abandó de les activitats tradicionals (conreu, pasturatge i les relacionades amb l'explotació del bosc), cal fer esment de l'aparició de diferents urbanitzacions dins l'àrea del Montnegre a partir de la segona meitat del , que a poc a poc han anat constituint-se en nuclis de població estable: Can Coll (98 habitants), Cal Batlle (66) i els Boscos del Montnegre (237).
Per la seva banda, el nucli urbà de Sant Celoni es divideix en els barris següents: Les Borrelles, Can Sans, Zona Residencial de les Torres, Illes Belles, Sant Ponç, El Pertegàs, Carrer Major de Baix o Barri de la Força, Carrer Major de Dalt o Barri Vilanova, Molí Paperer, Zona Residencial dels Esports, Turó Mare de Déu del Puig, Avinguda de la Pau, El Sot de les Granotes i Pla de Palau.
Demografia
miniatura|center|500px|Evolució demogràfica de Sant Celoni (1900-2010)
Transports i comunicacions miniatura|esquerra|Antiga estació de tren miniatura|Bus urbà La ciutat és un nucli estratègic de comunicacions a mig camí entre Barcelona i Girona, al costat dels parcs naturals del Montseny i del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Sant Celoni disposa d'una xarxa de comunicacions ideals que han afavorit el seu desenvolupament demogràfic, industrial i econòmic. La carretera comarcal C-35, paral·lela a la línia del tren, enllaça amb la N-II de Madrid a França. La carretera local de Sant Celoni a Campins uneix la ciutat amb el Massís del Montseny i té una importància turística. La carretera local de Sant Celoni a Vallgorguina i Arenys de Mar, també d'importància turística, enllaça amb la comarca del Maresme i amb el mar. Tanmateix, la via que ha tingut més importància en la vida de la població ha estat sens dubte la moderna autopista AP-7, servida per la sortida número 11 en el quilòmetre 111.
Transports a Sant Celoni Horaris, parades i tarifes del Bus Urbà i Interurbà, i informació sobre Renfe, els taxis, el servei Mobilitat.org i el projecte municipal Compartir Cotxe. La línia de ferrocarril arribà el 1860 amb una estació de tren, en què hi fan parada els trens de Rodalies Barcelona de la línia 2 i els trens de Mitjana Distància. Sant Celoni té un servei de bus urbà que assegura la mobilitat dels ciutadans de totes les zones de nucli urbà. Les parades són:
1. Estació Tren (Pl. de l'Estació) 2. Sant Martí (St. Martí - Carretera Vella) 3. Centre (St. Martí - Major) 4. Mercat (Pg. Esports - Grup Escolar) 5. Esports (Pg. Esports - Esteve Cardelús) 6. Biblioteca (Esteve Cardelús) 7. Bruc (Bruc - Roger de Flor) 8. Sant Ponç (Bruc - Comte Borrell) 9. Les Borrelles (Pl. Pertegàs) 10. Les Torres (Girona, davant Mossos d'Esquadra) 11. Illes Belles (Girona - Pl. Illes Belles) 12. Molí Paperer (Vial Paral·lel C35 - Indústria) 13. Doctor Trueta (Doctor Trueta - Pl. Mercè Rodoreda) 14. Major de Dalt (Major de Dalt - Sta. Tecla) 15. Hospital / CAP (Diputació) 16. Ramón y Cajal (Ramón y Cajal - Narcís Monturiol) 17. Eduard Domènech (Eduard Domènech - Pitarra) 18. Avinguda de la Pau (Av. de la pau - Francesc Moragas) 19. Sot de les Granotes (Francesc Moragas - Lluís Companys) 20. Verdaguer (Lluís Companys - Mn. Cinto Verdaguer) 21. Mercè Rodoreda (Pl. Mercè Rodoreda - Doctor Trueta)
Des de les parades 1, 12, 21 i la plaça Comte del Montseny, el bus urbà també enllaça amb altres nuclis de població del terme municipal, com ara la Batllòria i les urbanitzacions del Montnegre (Boscos del Montnegre, Canadà Park i la Baronia). A més, des d'aquestes mateixes quatre parades, també es pot agafar el bus interurbà, que enllaça Sant Celoni amb la resta de poblacions del Baix Montseny: Campins, Fogars de Montclús, Gualba, Llinars del Vallès, Montseny, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Vallgorguina i Vilalba Sasserra.
Història La situació òptima de l'església de Sant Celoni, a mig camí de Barcelona a Girona, afavorí la formació d'un nucli fortificat dins els dominis dels Cabrera, que cediren el domini del lloc a l'orde militar dels hospitalers el 1151 i que establiren la seva comanda de Sant Celoni el 1319. Això va provocar greus tensions entre els hospitalers i el bisbat de Barcelona, que havia fet una permuta sobre Sant Celoni amb el monestir de l'Estany, solucionades a la fi del mateix .
El 1157 apareix la primera menció del mercat davant de les muralles i la vila apareix com a centre de gran atracció. També hi havia tres molins i diversos hostals i aviat van aparèixer moltes més activitats: teixidors, vanovers, flassaders, pentinadors de llana, sastres, sabaters, blanquers, etc. La vila va anar creixent cap a ponent i a mitjans del es construí un segon recinte de muralles.
miniatura|esquerra|El Pont Trencat miniatura|Església de Sant Martí de Sant Celoni miniatura|esquerra|Ajuntament miniatura|Teatre l'Ateneu miniatura|esquerra|Entrada dels Jardins de la Rectoria Vella miniatura|Jardins de la Rectoria Vella miniatura|esquerra|Edifici de la Rectoria Vella miniatura|Sant Celoni, gravat del segle XVII
Hi havia un pou públic davant del casal dels hospitalers i també dins la vila un hospital de malalts pobres amb una capella dedicada a Sant Antoni. A fora de la muralla hi havia l'hospital de leprosos de Sant Nicolau de Sant Celoni amb una petita església romànica que encara es conserva, coneguda des del amb el nom de Sant Ponç. El pont sobre la Tordera, de factura gòtica, va arribar a un estat realment ruïnós que va fer necessària la important reconstrucció que ha arribat només en part als nostres dies, ja que fou enderrocat a la guerra del Francès. Tanmateix, recentment s'ha tornat a restaurar i ha rebut nombrosos premis d'arquitectura internacionals.
La vila era regida pels hospitalers, que exercia el govern a través d'un batlle. Des del 1355 els celonins van autoritzar l'elecció de cònsols que representessin els interessos de l'o vila i el 1370, en temps del comanador Guillem de Sentmenat, es promulgaren unes ordinacions per al seu bon govern, considerades modèliques. El mercat se celebrava els dissabtes i pel maig i el setembre se celebraven fires. Els Cabrera van comparar en el 1405 per 34.000 florins d'or la jurisdicció de Sant Celoni als hospitalers i des d'aleshores la vila va ser centre d'una batllia dins el poderós vescomtat de Cabrera.
Després de la crisi del , causada per la guerra contra Joan II, hi hagué una nova represa i la vila hagué d'ampliar de nou les muralles, sota la protecció dels marquesos d'Aitona, hereus dels Cabrera.
El 1860 tingué lloc l'arribada del ferrocarril, fet important en el desenvolupament de la vila i que d'altra banda tallà l'expansió urbana cap al sud-est i el 1881 es planejà l'actual Carrer del Dr. Trueta, l'entrada actual de la ciutat pel centre, amb un pas inferior a la via del tren. El 1924 es va planejar l'obertura de nous carrers i els anys seixanta es va obrir la nova carretera fora del nucli urbà, alhora que el creixement demogràfic motivà la creació de nous barris.
Economia El sector agrícola, ha patit un retrocés i una pèrdua d'importància al llarg dels anys. L'única activitat agrària actual es redueix als cultiu dels cereals i farratges.
El sector industrial ha capitalitzat part del creixement econòmic de Sant Celoni. La indústria es desenvolupa al voltant del riu Tordera, entre la carretera C-35 i l'autopista AP-7. Des de fa poc, els polígons industrials de Sant Celoni estan deixant pas per a convertir-se en polígons comercials.
La indústria química té una destacada presència a la ciutat. També hi ha un alt nombre d'indústries del sector del metall i de l'electrònica que han experimentat un fort creixement en els darrers anys.