The Twilight Zone (literalment La zona del crepuscle, traduïda al català com La dimensió desconeguda) és una franquícia de mitjans basada en una sèrie de televisió d'antologia dels Estats Units especialitzada en el gènere de la ciència-ficció, la fantasia i el terror. La sèrie original té 156 episodis, repartits en cinc temporades (entre el 1959 i el 1964), 92 escrits pel creador de la sèrie, Rod Serling, qui també feia de narrador. Cada episodi recreava un relat de fantasia, de terror o de ciència-ficció, sovint amb un final sorprenent.
La sèrie original de La dimensió desconeguda és àmpliament considerada com una de les sèries de televisió més grans de tots els temps. El 2002, la sèrie va ocupar el lloc 26 a la llista dels 50 millors espectacles televisius de tots els temps de TV Guide. L'any 2004, va ocupar el lloc número 8 dels millors programes de culte de TV Guide, passant al número 9 tres anys després. El 2013, el Sindicat de Guionistes dels Estats Units la va classificar com la tercera sèrie de televisió millor escrita de tots els temps (arxivat) i TV Guide la va classificar com el quart millor drama, el segon millor programa de ciència-ficció i el cinquè espectacle més gran de tots els temps. El 2016, la sèrie va ocupar el número 7 de la llista de Rolling Stone dels 100 millors espectacles de tots els temps i va ocupar el lloc número 12 el 2022. El 2023, Variety va classificar La dimensió desconeguda en el número 14 de la seva llista dels 100 millors programes de televisió de tots els temps.
El 1997, els episodis de la tercera temporada "To Serve Man" (dirigit per Richard L. Bare) i "Una bona vida" ("It's a Good Life") (dirigit per James Sheldon) van ser escollits respectivament en els llocs 11 i 31 de la llista dels 100 millors episodis de televisió de tots els temps de TV Guide. El 2009, TV Guide va classificar l'episodi 8 de la primera temporada, "Temps per a ell, a la fi" ("Time Enough at Last") (dirigit per John Brahm), com el núm. 11 de a la seva llista actualitzada dels 100 millors episodis.
L'èxit de la sèrie original dugué a la creació de dues pel·lícules una pel cinema (1983) i l'altra per televisió (1994), una sèrie radiofònica (2002-2012), novel·les, còmics, una revista i un parc temàtic i tres sèries revivals: la primera de 1985 a 1989; la segona el 2002; la tercera es va estrenar l'1 d'abril de 2019 a 2020.
La sèrie original
A finals de la dècada de 1950, Rod Serling era un nom destacat a la televisió. Les seves exitoses obres de televisió inclouen "Patterns" (per a Kraft Television Theatre) i "Requiem for a Heavyweight" (per Playhouse 90), però constants canvis i modificacions fetes per les xarxes i patrocinadors van frustrar Serling. A "Requiem for a Heavyweight"', la línia "Got a match?" es va haver de tallar perquè el patrocinador venia encenedors; altres programes tenien paraules semblants que podrien recordar als espectadors dels competidors al patrocinador, inclòs un cas en què el patrocinador, Ford Motor Company, va treure Chrysler Building d'una imatge de l'skyline de Nova York.
Segons els comentaris a la seva antologia de 1957 Patterns, Serling havia estat intentant aprofundir en material més controvertit que les seves obres de principis dels anys cinquanta. Això va conduir a Noon on Doomsday per a United States Steel Hour el 1956, un comentari de Serling sobre la defensivitat i la total manca de penediment que va veure a la ciutat de Mississipí on va tenir lloc l'assassinat d'Emmett Till. El seu guió original va ser molt paral·lel al cas Till, després va ser traslladat del sud i la víctima es va canviar per un prestador d'empenyorament jueu i, finalment, es va convertir en només un estranger en una ciutat sense nom.
miniatura|Rod Serling treballant en el seu guió amb un dictàfon el 1959. Serling va pensar que un escenari de ciència-ficció, amb robots, extraterrestres i altres fets sobrenaturals, li donaria més llibertat i menys interferències per expressar idees controvertides que escenaris més realistes."Zicree, Marc Scott. op. cit. p. 15 The Time Element" va ser la presentació pilot de Serling de 1957 per al seu espectacle, una aventura de viatge en el temps sobre un home que torna a Honolulú el 1941 i intenta avisar sense èxit a tothom sobre l'imminent atac a Pearl Harbor. El guió, però, va ser rebutjat i arxivat fins que Bert Granet el va descobrir i el va produir com a episodi de Desilu Playhouse el 1958.Zicree, Marc Scott. op. cit. pàg. 19 L'espectacle va ser un gran èxit i va permetre a Serling començar finalment la producció de la seva sèrie d'antologia, The Twilight Zone. El sentit editorial del destí irònic de Serling en l'escriptura feta per a la sèrie va ser identificat com a significatiu per al seu èxit per la biblioteca del BFI Film Classics, que va afirmar que, per a Serling, "la cruel indiferència i la implacabilitat del destí i la ironia de la justícia poètica" van ser temes recurrents a les seves trames.BFI Film Classics. Invasion of the Body Snatchers. p. 46–47.
La sèrie va ser produïda per Cayuga Productions, Inc., una companyia de producció propietat i nomenada per Serling. Refereix els seus antecedents al centre de Nova York i rep el nom de Cayuga Lake, on posseïa una llar i on es troben la Universitat Cornell i el col·legi Ithaca.
A part de Serling, que va escriure o adaptar prop de dos terços del total dels episodis de la sèrie, els escriptors de The Twilight Zone van incloure autors principals com Charles Beaumont, Ray Bradbury, Earl Hamner, Jr., George Clayton Johnson, Richard Matheson, Reginald Rose i Jerry Sohl. Molts episodis també van incloure noves adaptacions d'històries clàssiques d'escriptors com Ambrose Bierce, Jerome Bixby, Damon Knight, John Collier i Lewis Padgett.
Els temes freqüents de The Twilight Zone inclouen la guerra nuclear, el McCarthyisme i histèria de masses, temes que s'evitaven a la televisió menys seriosa d'horaris de màxima audiència. Episodis com "The Monsters Are Due on Maple Street" i "I am the night — Color Me Black" inclouen comentaris específics sobre esdeveniments actuals i temes socials. Altres històries, com "The Maskers", "I Dream of Genie" o "Mr. Denton en Doomsday" van ser alegories, paràboles, o faules que reflectien les eleccions morals i filosòfiques dels personatges.
La sèrie original conté 156 episodis. Els episodis de la primera a la tercera temporada tenen una durada de 30 minuts. La quarta temporada (1962–63) consta d'episodis d'una hora. La cinquena temporada va tornar al format de mitja hora.
Repartiment En ser una sèrie d'antologia sense personatges recurrents, La dimensió desconeguda compta amb una àmplia gamma d'estrelles convidades, algunes de les quals van aparèixer en diversos episodis. L'espectacle compta amb les primeres actuacions d'actors que es van fer famosos, entre ells Theodore Bikel, Bill Bixby, Lloyd Bochner, Morgan Brittany, Charles Bronson, Carol Burnett, Donna Douglas, Robert Duvall, Buddy Ebsen, Peter Falk, Constance Ford, Joan Hackett, Dennis Hopper, Ron Howard, Jim Hutton, Jack Klugman, Martin Landau, Cloris Leachman, Jean Marsh, Elizabeth Montgomery, Billy Mumy, Julie Newmar, Barbara Nichols, Leonard Nimoy, Robert Redford, Burt Reynolds, Janice Rule, Telly Savalas, William Shatner, Dean Stockwell, George Takei, Joyce Van Patten, Jack Warden, Jonathan Winters i Dick York. Altres episodis inclouen actuacions d'actors més tard en la seva carrera, com ara Dana Andrews, Joan Blondell, Ann Blyth, Art Carney, Jack Carson, Gladys Cooper, William Demarest, Andy Devine, Cedric Hardwicke, Josephine Hutchinson, Buster Keaton, Ida Lupino, Lee Marvin, Kevin McCarthy, Burgess Meredith, Agnes Moorehead, Alan Napier, Franchot Tone, Mickey Rooney i Ed Wynn. Klugman i Meredith estan empatats com els que han protagonitzats més episodis amb quatre cadascun.
Els actors de personatges que van aparèixer (alguns més d'una vegada) inclouen John Anderson, John Dehner, Betty Garde, Sandra Gould, Nancy Kulp, Celia Lovsky, Eve McVeagh, Nehemiah Persoff, Albert Salmi, Vito Scotti, Olan Soule, Harold J. Stone i Estelle Winwood. L'actor que apareix en més episodis és Robert McCord.
Premis i nominacions La dimensió desconeguda va ser nominatada a quatre Premis Emmy Primetime, guanyant-ne dos. També va guanyar tres premis Hugo consecutius a la millor representació dramàtica (1960-1962). Any Association Categoria Nominació Resultat 1960 Premis Emmy Primetime Millor escriptura per a una sèrie dramàtica Rod Serling 1961 Millor sèrie dramàtica The Twilight Zone Millor escriptura per a una sèrie dramàtica Rod Serling 1962 Millor escriptura per a una sèrie dramàtica Rod Serling 1960 Premis Hugo Millor presentació dramàtica La dimensió desconeguda 1961 1962 1963 Premis Globus d'Or Millor productor/Director de Televisió Rod Serling
Distribució online A partir de l'abril de 2019, tots els episodis de mitja hora (temporades 1-3 i 5) de la sèrie estan disponibles a Netflix Instant Streaming al Brasil, Mèxic i als EUA.
Les cinc temporades de la sèrie estan disponibles a Hulu, Amazon Video i iTunes.
Totes les temporades tal com s'emeten, inclosos els espots promocionals gravats pel Sr. Serling, estan disponibles a Paramount+.
Sèries derivades Segona sèrie (1985–1989)
Va ser la decisió de Serling de vendre la seva part de la sèrie a la xarxa la que finalment va permetre una nova sèrie de La dimensió desconeguda. Com a producció pròpia, CBS guanyava més diners produint The Twilight Zone que no pas comprant una nova sèrie produïda per una empresa externa. Tot i així, la xarxa va tardar a considerar un revival, rebutjant les ofertes de l'equip de producció original de Rod Serling i Buck Houghton i més tard del cineasta estatunidenc Francis Ford Coppola.
CBS va donar la green-light a Twilight Zone el 1984 sota la supervisió de Carla Singer, aleshores vicepresidenta de desenvolupament dramàtic. El programa no es va apropar a la popularitat perdurable de l'original. En un homenatge a la primera sèrie, els crèdits inicials inclouen una breu imatge de Rod Serling. Quatre episodis són noves versions dels de la primera sèrie: "Night of the Meek", "Shadow Play", "The After Hours" i "A Game of Pool", mentre que "Dead Woman's Shoes" és una adaptació de "Dead Woman's Shoes". A diferència de la primera, tercera i quarta sèrie, aquesta versió no inclou el monòleg inicial durant la seqüència del títol. A més, la narració és estrictament de veu en off i el narrador mai apareix a la pantalla.
Tercera sèrie (2002–2003) Una tercera sèrie va ser desenvolupada per UPN el 2002; va ser presentada per Forest Whitaker. Va ser una coproducció entre Spirit Dance Entertainment, Trilogy Entertainment Group, Joshmax Productions Services, i New Line Television. Es va emetre en un format d'una hora compost per dues històries de mitja hora i es va cancel·lar després d'una temporada.
Quarta sèrie (2019–2020) Al desembre de 2012, es va fer públic que Bryan Singer estava desenvolupant i fent de productor executiu d'una quarta sèrie de televisió per a CBS Television Studios. No es va triar un guionista per a la sèrie i el programa no es va llançar a cap xarxa. La CBS, que va emetre la primera sèrie i la segona, va estar interessada. El febrer de 2013, Singer va dir a TG Daily que el projecte encara estava en desenvolupament i que esperava dirigir el pilot i que actors estrella apareguessin al revival. El mes següent, va dir a IGN que un escriptor amb amb qui havia treballat anteriorment estava en negociacions per unir-se al revival i que se sentia "apassionat" per la primera sèrie i el revival previst.