El coletxó, colèjol o moricàndia (Moricandia arvensis) és una espècie mediterrània pertanyent a la família de les brassicàcies.
Etimologia Moricandia: nom en honor del botànic suís Moïse Étienne Moricand (Moric.) (1780-1854). arvensis: mot que prové del llatí arvum = conreu, camp cultivat.
Noms vernacles alcolejo (PV), colejo (PV), colejó (PV), coléjol (PV), colèjol (PV), coletjo (PV), collejo (PV), colletxó (PV, C), colletxó comú (C), coletxó (PV, C), coleta (PV), coletxó comú (C) i moricàndia (B).
Descripció Camèfit molt ramificat des de la base, s'alça fins a 65 cm. Les tiges són erectes, ramoses i llenyoses a la base. Les fulles, de color glauc, basals no formen una clara roseta, són obovades, d'àpex obtús, amb la base més o menys cordiforme; les caulinars van de crenades a senceres, amplexicaules, amb àpex d'agut a obtús. Les flors estan agrupades en un raïm de 10-20 flors, amb l'eix no flexuós. El calze amb 4 sèpals mitjans, linears, oblongs i obtusos. Els laterals són oblong-lanceolats, gibosos a la base. La corol·la presenta 4 pètals de 21-29 mm, de color lila, més rarament blancs. El fruit en síliqua linear, de 30-60 x 2-3 mm, rectes, erectes, lateralment comprimides, quedant més o menys en perpendicular respecte de la tija. Les llavors són de quasi 1,2 x 0,8 mm, biseriades, el·lipsoïdals, aplanades, àpteres i de color marró. Floreix de març a juliol. 2n = 28.
Distribució i hàbitat Creix en zones ruderals acusadament nitròfiles, com ara cultius, cunetes i llocs alterats. Sobre substrats bàsics, guixenc o calcaris, des del nivell del mar als 700 m d'altitud.
Apareix en el sud d'Europa i el nord-oest d'Àfrica. A la península Ibèrica, al centre, sud i est. Present a tots els Països Catalans, a Catalunya, abunda a les terres al nord de l'Ebre, i, al País Valencià, a les terres d'Alacant.
Usos És un bioindicador de sòls pobres, secs i nitrificats. També és una planta mel·lífera. Rarament consumida en amanida, http://floraebre.blogspot.com/search/label/Moricandia%20arvensis.%20%28L.%29%20DC. però sí com a aliment per al ramat.
La moricàndia atrau a un gran nombre de pugons durant tot l'any sense que li supose un mal massa gran a la planta, és el que s'anomena planta búnquer. Aquest tipus de planta és interessant per a tindre preses alternatives als camps i horts per als depredadors i parasitoides. D'aquesta manera, quan arriben les espècies de pugó que poden convertir-se en plaga per als cultius, els seus enemics naturals ja es trobaran en la zona i dificultaran que la població esdevinga en plaga.
Galeria
Referències
Categoria:Plantes d'Algèria
Categoria:Brassicàcies