Hipocamp (designació provisional S/2004 N 1) és un petit satèl·lit natural de Neptú, té uns 18 km de diàmetre i orbita el planeta en tan sols un dia terrestre. Fou descobert l'1 de juliol de 2013, incrementant el nombre de satèl·lits de Neptú coneguts fins a 14. El satèl·lit és tan tènue que no fou observat per la sonda Voyager 2 al 1989. Mark Showalter del SETI la trobà analitzant fotografies arxivades del telescopi espacial Hubble capturades entre el 2004 i el 2009. L'antiga designació provisional, "S/2004 N 1", feia referència a l'any en què s'aconseguiren les dades, al "2004" i no a l'any del descobriment.
Etimologia Oficialment, el nom d'Hipocamp prové del monstre marí de la mitologia grega Hipocamp, amb cos de cavall i cua de peix; el seu descobridor, però, afirmà que realment l'havia anomenat així ja que és un admirador dels cavallets de mar; com que aquests inclouen un gènere anomenat Hippocampus, va anomenar així la lluna.
Descobriment Mark Showalter descobrí S/2004 N 1 l'1 de juliol de 2013 mentre examinava imatges del telescopi espacial Hubble del 2009 dels arcs de l'anell Adam de Neptú. Va utilitzar una tècnica similar a l'escombratge per compensar el moviment orbital i permetre l'acumulació de múltiples imatges (stacking) per aconseguir veure detalls molt tènues. Després de decidir per caprici expandir l'àrea de recerca fins a radis molt més enllà dels anells, trobà un punt força obvi que representava un nou satèl·lit. Posteriorment va trobar-lo en diferents imatges arxivades del Hubble fins al 2004. La sonda Voyager 2, què observà tots els altres satèl·lits interiors de Neptú, no el detectà el 1989, a causa de la foscor. Com que les imatges rellevants han estat disponibles al públic durant molt de temps, qualsevol podria haver fet el descobriment.
S/2004 N 1 és el catorzè satèl·lit de Neptú, i el primer a ser descobert des de setembre del 2003.Marsden, Brian G.; S/2002 N 4, MPEC 2003-S107 (30 September 2003)
Origen Es pensa que els actuals satèl·lits interiors de Neptú s'acretaren després de la hipotètica captura del satèl·lit més gros de Neptú, Tritó, que presenta una òrbita inclinada i un moviment retrògrad.
Existeix la hipòtesi que Tritó era un objecte del cinturó de Kuiper que fou capturat per Neptú poc després de la formació del sistema de satèl·lits original i que aquesta captura provocà que les òrbites dels satèl·lits preexistents es mogueren a causa d'aquest esdeveniment, conduint a l'ejecció d'alguns satèl·lits i la destrucció per col·lisió d'altres.
A partir de les runes resultants després que l'òrbita de tritó esdevingués circular per acceleració de marea,
Referències
Categoria:Neptú Categoria:Satèl·lits de Neptú