Víctor Lacalle Seminario (Cirauqui, Navarra, 1889 - Caracas, ?) va ser un militar espanyol que va lluitar en la guerra civil espanyola a favor de la República.
Biografia Nascut en 1889, era militar de carrera i pertanyia a l'arma d'enginyers.
Durant la República va arribar a ser membre de la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA).Julio Busquets (2003). Ruido de sables: las conspiraciones militares en la España del siglo XX, Ed. Crítica, pàg. 65
Guerra civil En esclatar la revolta era tinent coronel del cos d'Invàlids (pel fet que li faltaven diversos dits d'una mà), procedent d'Enginyers,Michael Alpert (2013). The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936–1939, Cambridge University Press, pàg. 338 i era destinat a Madrid.
El 19 de juliol el Ministeri de la Guerra li lliura 1.000 fusells amb els quals organitza el 2n batalló de voluntaris, compost per anarquistes, amb el qual participa en l'assalt a ls Caserna de la Montaña. L'agost de 1936 es dirigeix amb el seu batalló al sector comprès entre Somosierra i la carretera Madrid-Saragossa, tenint el seu lloc de comandament en El Cardoso de la Sierra, cobrint així el front nord de Guadalajara. A la tardor de 1936 també va tenir el seu lloc de comandament a Bustares, curiosament acompanyat per un dels seus fills adolescent. El gener de 1937 participa en una fallida ofensiva sobre Sigüenza, substituint dies després a Jiménez Orge en el comandament de totes les tropes del front de Guadalajara.
Cap a febrer de 1937 va passar a manar l'acabada de crear 12a Divisió,Joan Llarch (1976). Cipriano Mera. Un anarquista en la guerra de España. Euros, pàg. 103 que englobava totes les tropes que defensaven el sector de Guadalajara. En iniciar-se l'ofensiva italiana sobre Guadalajara (8 de març), i ja ascendit a coronel, la seva 12a Divisió és l'única que s'oposa als italians. L'arribada de reforços republicans importants al sector, fa que Lacalle perdi la confiança de Miaja, que crea el IV Cos d'Exèrcit i el lliura a Jurado, i no a ell. Lacalle, ofès per continuar sent només cap de la 12a Divisió, es retira del comandament pretextant malaltia, i és substituït el 13 de març per Nino Nanetti.Joan Llarch (1976). Cipriano Mera. Un anarquista en la guerra de España. Euros, pàg. 107Hans Marquardt (1961). Rote Zitadellen: Der spanische Freiheitskampf 1936 bis 1939; eine Anthologie. Berlín: Verlag Neues Leben, pàg. 154
El 25 de març de 1937 passa a manar l'Agrupació autònoma de Conca, i a mitjan abril participa en el segon atac sobre Terol, en el sector de Albarrasí, sense gaire èxit. També va manar la 42a Divisió.Carlos Engel (1999). Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República, Almena Ediciones, pàg. 218 Quan al juny de 1937 es forma el XIII Cos d'Exèrcit, perd el comandament de la seva unitat, quedant en situació de disponible. Va estar després en càrrecs administratius i sense importància, com a cap del centre de recuperació de Sant Mateu (Castelló).
Notes
Referències
Categoria:Militars navarresos Categoria:Militars republicans de la Guerra Civil espanyola Categoria:Exiliats del franquisme a Veneçuela Categoria:Morts a Caracas Categoria:Exiliats del franquisme navarresos Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics navarresos morts al segle XX