Cusano Mutri és un municipi italià (comune) de 4 028 habitants de la província de Benevent a la Campània. Forma part del Parc regional del Matese i de la comunitat montana del Titerno.
Geografia física Està situat sobre la vessant sud del Matese, englobat en l'antic territori Samnita de la tribu dels Pentris, avui a la línia divisòria entre Campània i Molise. A 20 km hi ha l'antiga ciutat romana de Telèsia en direcció sud, i a 30 km hi ha l'altra ciutat romana, Sepinum, a Molise, al vessant nord-est.
El seu territori s'estén per una superfície de vora 60 km², amb altimetria mínima de 257 m a la gola di Lavello i màxima de 1823 m al Monte Mutria al límit amb el Molise.
Història miniatura|La vila de Cusano Mutri vista des de l'oest Segons l'historiador Cusano Mutri deriva de la denominació samnita Cossa, anomenada Cosano, pels romans i destruïda també pels Romans juntament a Telèsia.
El nom, que significava "coppa" (tassa), n'indicaria també la configuració topogràfica de la qual derivaria el primitiu símbol ideogràfic "Q" que representava el cèrcol dels pujols amb la gola de Lavello, única desembocadura per les aigües. El 490 el papa Fèlix III va enviar un prevere per oficiar a la capella del castell.
A principis del , alguns benedictins es van instal·lar a l'església de Santa Maria del Castagneto, i es van construir més d'una dotzena d'àrees habitades al camp, marcades per edificis religiosos. La zona era segura perquè era fàcilment defensable, i es va convertir per un refugi per a les poblacions veïnes afligides per les incursions sarraïnes.
El punt d'inflexió es va produir amb la dominació normanda que va començar una fase d'urbanització que va arribar a la seva màxima esplendor en els segles i . Va ser l'expansió de la ciutat, la qual cosa es pot comprovar perquè la vila va sobreviure al devastador terratrèmol del 5 de juny de 1688 que va destruir gairebé tots els pobles de la regió.
Concedit en feu a la família Sanframondo, que el va mantenir fins a mitjan 1400, Cusano va passar, després d'un segle, per les mans de diversos senyors feudals (De Vera, De Clavellis, Gaetano, Colonna, Carafa, Tufo, Origlia, Monsolino, Barrionovo, Leone), el que demostra l'esperit llibertari de la població que, sota els Barrionovo (1605-1710), va assolir un bon nivell de benestar.
L'economia local es basava principalment en la cria d'ovelles i de la indústria de la llana. La decadència va començar a la segona meitat del quan, entre altres coses, la privatització de la duana de Foggia va fer entrar en crisi el sistema de transhumància. La decadència va ser imparable malgrat la tenacitat dels seus habitants.
Les activitats econòmiques vinculades a la pastura van durar tot el i la tendència demogràfica no va experimentar disminucions sobtades. El fenomen migratori que es va iniciar després de la unificació d'Itàlia encara està en curs.
Societat Evolució demogràfica
Monuments i llocs d'interès Arquitectura religiosa Església dels Sants Apòstols Pere i Paul
És l'església més antiga de Cusano Mutri. Es troba a l'esplanada, a prop del lloc on es trobava el castell, on avui es poden veure algunes ruïnes, a la zona més alta del país (Terra Alta), suprajacent a la primera església dedicada a San Pietro all'Elce en 490. L'edifici actual es va construir el 550 però va ser sotmès a successives reconstruccions i va ser reconsagrat per últim cop l'any 1626. La façana té una forma irregular. No mostra, en general, cap motiu arquitectònic ni un fris artístic important.
miniatura|Església dels Sants Apòstols Pietro i Paolo
L'església té tres naus amb tres portals de pedra i a la porta central hi ha un bonic picaporta de bronze. Darrere de l'altar major es troba un retaule barroc que mostra al Pare Etern i l'Epifania. Sota la Sagrada Família envoltada d'Àngels. Als costats dos reis mags a cavall. En un nínxol al centre hi ha el bust de Santa Clara d'Assís en homenatge a qui va donar l'obra a l'església, Marquesa Chiara Origlia. En els dos nínxols laterals hi ha Sant Paul a la dreta i Sant Pere a l'esquerra, en grandària natural. En deu altres nínxols, cinc a cada costat, són els busts dels altres apòstols. El treball va ser realitzat pel mestre Domenico de Luca el 1661.
El campanar, quadrangular, amb arcs de mig punt i cúpula terminal, va ser reconstruït el 1647. La campana principal amb el nom de Vittoria porta els noms dels arquitectes Gerardo i Luigi Mita da Vignola que la van fondre a l'espai obert davant del castell el 1786. La llegenda vol que durant la fusió, les dones riques Cusanesses abocaren joies d'or en el gresol per unir-les amb el bronze sagrat.
Església de Sant Nicolau
L'església de San Nicola, situada al centre del nucli actual de Cusano, en el moment de la seva fundació (700 dC) era "extra murs", situada davant de la "Porta Mitjana". Es va elevar a la parròquia després de l'any 1100, amb l'annexió de l'església de S. Antonino i el desaparegut monestir de S. Maria del Castagneto. miniatura|Església de San Nicola El 1757 es va confirmar el desig d'elevar Sant Nicolau a la "Patrona de la Terra del Cusano", confirmada el 1760, quan aquesta parròquia va ser annexada a l'arxiprestal Sant Joan Baptista per la minva del nombre d'habitants del seu territori.
En data de , fou l'Església del Rectorat de la Universitat de Cusano. Té tres naus, un campanar i, a l'interior, una font d'aigua de pedra sagrada del . Conserva una estàtua de la Verge del Rosari des de 1689 i a la sagristia hi ha una bella font de pedra.
A causa de la seva baricentricitat a la ciutat de Cusano i per acabar amb les controvèrsies de segles antics entre les parròquies dels sants apòstols Pere i Pau, la zona alta (n'chèpë a Terra) i Sant Joan Baptista, la zona baixa (vascia a Terra), la van convertir en "Església municipal". Va ser tancada a l'adoració per treballs de restauració de 1984 a 2011 després de les lesions causades pel terratrèmol d'Irpinia del 23 de novembre de 1980. El 22 de desembre de 2011 es va reobrir als fidels. L'Església Baixa dedicada a Sant Domènec encara està pendent de treballs de restauració.
Església de San Giovanni Battista
Es troba a la plaça homònima de la Terra Baixa amb una façana que recorda l'estil romànic. És la més gran de les esglésies de Cusano. Té cinc naus i un campanar. miniatura|Església de San Giovanni Battista La seva entrada estava adornada amb un portal de pedra, molt ben esculpit per l'artista Ferrante de Cerreto Sannita. És obra de 1537 i va ser encarregada per l'arxiprest Domenico Petrucci. Posteriorment, el portal es va col·locar sobre el nínxol del baptisteri que es troba a la dreta del que entra. La font baptismal és sempre de tipus arcaic i porta esculpits l'Anyell i la ferradura de cavall. Té la data de 1444. L'interior és de tipus basilical amb imponents columnes de pedra. En aquesta església hi ha un valuós reliquiari de plata cisellat tancat en una funda de cuir amb arabescs, obra del , que conté una espina de la corona posada segons les escriptures al cap de Jesús.
A la petita plaça a l'esquerra de l'església hi ha un campanar quadrangular erigit amb pedres d'espiga. miniatura|Via San Giovanni - arcs de l'església
Església de San Rocco
Situat al poble homònim, construït en volta amb un únic altar. La base de l'artefacte es remunta a les capelles que van sorgir abans de l'any 1000, que és possible, però s'ha d'afegir, sens dubte dedicat a un altre sant, alguna cosa habitual en el passat, ja que Sant Roc va viure a França des del 1350 fins al 1379. La sagristia es troba al fons de costat esquerre on també hi ha col·locada una petita estàtua del sant titular. Sobre l'altar de marbre senzill de principis del , amb un terra de rajoles de 1748, hi ha una imatge de la Immaculada Concepció amb Sant Roc pintada el 1855.
Església de la Madonna delle Grazie
A la façana principal dels dos nínxols especulars hi ha panells de Majòlica de Cerreto que representen Santa Maria delle Grazie amb San Pasquale i Sant'Antonio, mentre que l'altra Immacolata amb San Rocco i San Giacomo. Aquí es va retirar, va morir i va enterrar en Giuseppe Vitelli (1818-1878), pels Cusanesos "Zi monachë Santë", de nom religiós Fra Carlo, considerat quasi com un sant.
Església de Santa Creu al Monte Calvario
miniatura|Església de Santa Creu al Mont Calvari El 5 de juny de 1688, l'any del catastròfic terratrèmol del Samni que va provocar la destrucció dels països veïns, Cusano només va patir danys menors i, com agraiment dues capelles van ser construïdes: Santa Maria della Pietà (després desconsagrada) i la de Santa Croce, fent servir runes i el solar del fort Castelluccio, canviant el nom del turó principal com a mont Calvari.
El 1805, entre finals de juliol i principis d'agost, els repetits xocs sísmics van induir el Cusanesos, penitents, a anar al Calvari amb l'Espina, una relíquia de la corona de Crist. Aquesta va adquirir miraculosament color blanc (el prodigi està documentat per escriptura notarial) i el moviment tel·lúric es va aturar. Fins i tot en l'actualitat, el 3 d'agost, de bon matí, aquesta processó es realitza amb participants descalços.
L'església té una creu llatina amb una única nau, amb volta de canó. ↵En l'altar central domina una "Crucifixió amb les dones piadoses", ↵En el mateix costat, paral·lelament a la nau, trobem el campanar, la sagristia i les sales de diversos nivells, que s'utilitza com a residència dels diversos ermitans.
A l'espai davant de l'Església trobem tres creus de ferro i un altar per a celebracions litúrgiques. miniatura|Lloc sagrat de l'Església de Santa Creu al Mont Calvari
Església de San Vito
Una de les capelles rurals fundades entre els 800 i els 950 pels benedictins de San Vincenzo al Volturno. Després de l'any 1100, amb l'arribada dels normands i l'assentament de la població cap al centre habitat per raons de seguretat, les zones residencials del camp es van reduir. El poble de San Vito, gràcies a la importància estratègica del seu lloc, després d'un primer abandó, va florir una altra vegada i el 1700 va aconseguir una gran esplendor. El papa Climent XII, el 1733, va concedir la indulgència plenària per al dia de San Vito, també als visitants de qualsevol moment. Igualment va fer el papa Pius VI el 1786.
Església de Santa Maria del Castagneto