miniatura|Xiongnu Chan-yu (xinès 單于 o 单于 pinyin Chányú, forma curta de Chengli Gutu Chanyu (xinès 撐犁孤塗單于 pinyin Chēnglí Gūtu Chányú); segons el Llibre de Han, vol dir Cel, Nen, Immensa aparicióLlibre de Han, Vol. 94-I, 匈奴謂天為「撐犁」，謂子為「孤塗」，單于者，廣大之貌也，) va ser el títol utilitzat pels governants suprems nòmades d'Orient i l'Àsia central durant vuit segles i va ser reemplaçat pel títol "Kagan" l'any 402.Taskin V.S. "Materials on history of Dunhu group nomadic tribes", Moscow, 1984, p. 305,306, (Таскин В.С. "Mатериалы по истории древних кочевых народов группы Дунху") El títol fou utilitzat pel clan governant Luandi dels Xiongnu durant la dinastia Qin (221-206 aC) i la dinastia Han (206 aC–220).
Llista de chan-yus xiongnu + NB: Els noms chan-yu no sempre segueixen la convenció xinesa Nom xinès Pinyin / Wade-Giles Guangyun Nom personal Regnat Nota Touman Chanyu (頭曼單于/头曼单于) Tóumàn / t'ou-man 240–209 aC Modu Chanyu (冒頓單于/冒顿单于) mòdú / mou-tun Luandi Modu (攣鞮冒頓 / 挛鞮冒顿) 209–174 aC a.k.a. Batur (Baγatur)Hirth F. Sinologische Beitrage zur Geschichte der Turk-Volker. Die Ahnentafel Attila's nach Johannes von Thurocz. Bull. Imp. Acad, series V, vol. XIII, 1900, No 2, p. 221–261. Laoshang (老上單于/老上单于) lǎoshàng / lao-shang 174–161 aC Gunchen (軍臣單于/军臣单于) jūnchén / chün-ch'en 161–126 aC Ichise (伊稚斜單于/伊稚斜单于) yīzhìxié / i-chih-hsieh 126–114 aC Uwei (烏維/乌维) 114–105 aC Ushylu (兒單于/儿单于) (烏師廬/乌师庐) 105–102/101 aC "Err Chanyu" (menor d'edat)Bichurin N.Ya., "Collection of information on peoples in Central Asia in ancient times", 1851, vol. 1, p. 46 Guilihu (呴犛湖/呴犁湖) 102/101–101/100 aC Chedi (且鞮侯) (且鞮侯) 101/100–96 aC a.k.a. Quidi, Chedihou Hulugu (狐鹿姑單于/狐鹿姑单于) húlùgū / hu-lu-ku 96–85 aC Huandi (壺衍鞮單于/壺衍鞮单于) húyǎndī / hu-yen-ti 85–68 aC Hyuilui-Juankui (虛閭權渠單于/虚闾权渠单于) xūlǘquánqú / hsü-lü-ch'üan-ch'ü 68–60 aC Uyan-Guidi (握衍朐鞮單于/握衍朐鞮单于) wòyǎnqúdī / wo-lu-ch'ü-ti (屠耆堂/ 屠耆堂) 60–58 aC Huhanye (呼韓邪單于/呼韩邪单于) hūhánxié / hu-han-hsieh GiheushyanBichurin N.Ya., "Collection of information on peoples in Central Asia in ancient times", 1851, vol. 1, p. 59(稽侯狦) 58 – 31 aC 屠耆單于, 58–56 aC 呼揭單于, 57 aC 車犂單于, 57–56 aC 烏籍單于, 57 aC 閏振單于, 56–54 aC Zhizhi Chanyu 郅支單于, 55 – 36 aC 伊利目單于, 49 aC FujuleiBichurin N.Ya., "Collection of information on peoples in Central Asia in ancient times", 1851, vol. 1, p. 86(復株纍若鞮單于/复株累若鞮单于) fùzhūléiruòdī/fu-chu-lei-je-ti Dyaotao-mogao(彫陶莫皋/雕陶莫皋) 31–20 aC "Jodi" en húnic significa "respectuós dels pares"Bichurin N.Ya., "Collection of information on peoples in Central Asia in ancient times", 1851, vol. 1, p. 107 Seuxie(搜諧若鞮單于/搜谐若鞮单于) Juimixui(且麋胥) 20–12 aC Títol Jodi-Chanyu GuiaBichurin N.Ya., "Collection of information on peoples in Central Asia in ancient times", 1851, vol. 1, p. 87(車牙若鞮單于/车牙若鞮单于) Juimigui(且莫車/挛鞮且莫车) 12–8 aC Títol Jodi-Chanyu Uchjulu (烏珠留若鞮單于/乌珠留若鞮单于) NengzhiyasiR. de Crespigny, "Northern Frontier: the policies and strategy of the Later Han empire", Australian National University Faculty of Asian Studies Monographs, New Series No.4, Canberra 1984, (囊知牙斯) 8 aC – 13 dD Títol Jodi-Chanyu Ulei HyanBichurin N.Ya., "Collection of information on peoples in Central Asia in ancient times", vol. 1, Sankt Petersburg, 1851, p. 105–107 (烏累若鞮單于/乌累若鞮单于) (鹹/挛鞮咸) 13–18 Títol Jodi-Chanyu YuiBichurin N.Ya., "Collection of information on peoples in Central Asia in ancient times", 1851, vol. 1, p. 108–109 (呼都而尸道皋若鞮單于/呼都而尸道皋若鞮单于) (輿/挛鞮舆) 18–46 Wudadi-houR. de Crespigny, "Northern Frontier: the policies and strategy of the Later Han empire", 1984 Wudadi (烏達鞮侯/乌达鞮侯) 46
Xiongnu Septentrionals (北匈奴) Nom xinès Pinyin / Wade-Giles Guangyun Nom personal Regnat Nota Punu (蒲奴) Punu 46–? Youliu (優留) Youliu ?–87 Bey/Bi (北單于) Běi Chányú 88–? Yuchujian (於除鞬單于) Yuchujian 91–93 Feng-hou (逢侯) Feng, a.k.a. Finghey 94–118
Xiongnu Meridionals (南匈奴) Nom xinpes Data Nom personal Regnat Hu, Han-Sie/Hanxie (呼韓邪)Di II (第二)醢落尸逐鞮 a.k.a. Bey/Bi (KhuKheniy II) de la partició oriental adoptat pels Xiongnu meridionals en les relacions tributàries amb la Xina Han en 50 48–56/55 Chiu-Fu Yu-Ti(丘浮尤提) Chupu-NoTi 55/56–56/57 I-Fa Wu Yu-Ti(伊伐於慮提) ??? 56/57–59 XienTung ShiSuQuTi(醢僮尸逐侯提) Shtongsi SuyGhuTi 59–63 丘除車林提 Kuchi QilinTi 63 HuYeh ShiSuQuTi(湖邪尸逐侯提) Ghushi Shisu Quti 63–85 I-Tu-Yi-Lu-Ti(伊屠於閭提) Iltu UluTi 85–88 Tuntuhe SiuanBichurin N.Ya., "Collection of information on peoples in Central Asia in ancient times", 1851, vol. 1, p. 130–134 XiuLan ShiSuQuTi (休蘭尸逐侯提) Shulan 88–93 Anguo(安國) a.k.a. Arqu va dur a terme una llarga rebel·lió contra els Han 93–94 Shizi-hou(尸逐) Tindu ShiSuQuTi (亭獨尸逐侯提) 94–98 Wanchi ShiSuQuTi(萬氏尸逐侯提) oposat a......Feng a.k.a. Finghey 98-124 98–118 Wuzhi ShiSuQuTi(烏稽尸逐侯提) ??? 124–127/128 Xiuli Kuti NoShiSuChin (去特若尸逐就), suïcidat per pressions xineses 127/128–140/142? Cheniu Chu-Xiu ???, elegit popularment no de les línies dinàstiques húniques 140–143 DeuleuchuBichurin N.Ya., "Collection of information on peoples in Central Asia in ancient times", 1851, vol. 1, p. 144 Ghoran, Hulan NoShiSuChin (呼蘭若尸逐就) pin. Touluchu, titella fictici imposat per la cort xinesa 143–147 AD GuiguirBichurin N.Ya., "Collection of information on peoples in Central Asia in ancient times", 1851, vol. 1, p. 145 Illin, I-Ling NoShiSuChin (伊陵若尸逐就), pin. Jucheer;R. de Crespigny, Northern Frontier: the policies and strategy of the Later Han empire, 1984 Titella xinès que se n'escapà del seu control; empresonat pels xinesos en 158 147–158 (m. 172) Tude-joshy-zhuoguBichurin N.Ya., Collection of information on peoples in Central Asia in ancient times, 1851, vol. 1, p. 145 (True name unknown; the Chinese moniker has negative connotation; confirmed by Chinese Court as Chanyu in 172 AD) Dotuk NoShiSuChin (屠特若尸逐就), a.k.a. Utno Shisu Quti 158–178 HuzhengBichurin N.Ya., Collection of information on peoples in Central Asia in ancient times, 1851, vol. 1, p. 145 (呼徵) a.k.a. Hu, Ching; Ghuzhin 178–179 Qiangqui(羌渠) a.k.a. Qiangquy, Qiangqu, Jiangqu; mort en la rebel·lió dels huns a Xiuchuge 179–188 Yufuluo(於扶羅) a.k.a. Qizi ShiSuQu (特至尸逐侯). El darrer ShiSu. Titella Chanyu sense llar, sotmès pels Ordos pel Chanyu anònim de Xiluo 醯落 and Tu'ge 屠各. Va dirigir dotzenes de tribus refugiades Xiongnu a Pingyang (平阳) a Shanxi. 188–195 Huchuquan (呼廚泉) Germà de Yufuluo, governà sobre els xiongnu de Pingyangdesprés de la mort de Yufuluo. 195–215/6
Da Chanyu (大單于) Nom xinès Data Nom personal Regnat Liu Bao (劉豹) Fill de Yufuluo. Va canviar el nom del clan Chanyu de Luanti a Liu (drac en la llengua Xiongnu).Va dur el títol 匈奴 單于 però només va governar sobre la partició occidental a Jiuyuan (九原) dels xiongnu de Pingyang novament partida en Nord, Sud, esquerra (Oest), dreta (Est), i Centre per Cao Cao 216–260 劉(刘)去卑 Liú Qùbēi Fill de Huchuquan. Cao Cao li va ordenar governar sobre la part nord dels xiongnu Pingyang com a Rei Virtuós Just Tiefu (鐵弗 右贤王). 260–272 劉誥升爰 Liú Gàoshēngyuán Fill de 劉(刘)去卑 Liú Qùbēi. Portà el títol 鐵弗 右贤王 272–309 Liu Yuan (劉淵) Estat Han Zhao, a.k.a. Emperador Guangwen (光文). Fill de Liu Bao (劉豹). Portà el títol Hun Chanyu 匈奴 單于. de la tribu huna Yuanhai, de manera que els annals xinesos usen Yuanhai com a nom seu note 208 309–310 Liu He, ch. 劉和 py. liú hé Estat Han Zhao, nom personal Xuantai 玄泰 7 dies en 310 Liu Cong, ch. 劉聰 py. liú cōng Estat Han Zhao, a.k.a. Emperador Zhaowu, xi. 昭武, nom personal Xuanmen 玄門, conegut com a Zai 載 310–318 Liu Can, ch. 劉粲 py. liú càn Estat Han Zhao, a.k.a. Emperador Yin, ch. 隱, nom personal Shiguang 士光 un mes di dies en 318 Liu Yao ch. Liu Yao 劉曜 py. liú yaò Estat Han Zhao, a.k.a. Emperador Hou Zhu 後主, nom personal Yongming 永明 318–329 Liu Xi ch. Liu Xi 劉熙 Darrer governant de Han Zhao; Chanyu legal, potser mai va arribar al tro 329 Liu Hu 劉虎 Net de Liu Qubei. No se li va permetre anomenar-se a si mateix Chanyu 329–341 劉務恒 Liú Wùhéng ??? 341–356 劉閼陋頭 Liú èlòutóu ??? 356–358 劉悉勿祈 Liú Xīwùqí ??? 358–359 劉衛辰 Liú Wèichén Anomenat pòstumament "Emperador Huan" 359–391 劉勃勃 Liú Bóbó a.k.a. Wulie (武烈 Wǔliè) establit a Xiongnu Xia 407 i en 413 canvià el sobrenom a 赫連 Hèlián 391–425 赫連昌 Hèlián Chāng ??? 425–428 赫連定 Hèlián Dìng Darrer governant nadiu dels huns a la Xina 428–431
Referències
Categoria:Història de la Xina Categoria:Història de Mongòlia