Can Gallina és un edifici de Canet de Mar (Maresme), catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història Es tracta de l'antic Mas Andreu, propietat de la nissaga d'aquest nom, documentada per primer cop el 1213. El 1872, l'hereu Ramon Andreu i Botey vengué el mas i altres terres al terme de Canet al canetenc Pere Pons i Roca, que el 1880 els revengué al mestre d'obres barceloní Antoni Serra i Pujals. És molt probable que aquest reformés l'antic mas i el convertís en una torre d'estiueig.
Casat amb Carolina Santaeulàlia i Forgàs, va ser succeït pels seus set fills: Emili, Gertrudis, Irene, Carlota, Jordi, Josep Maria i Rogeli Serra i Santaeulàlia. Tanmateix, Irene va demanar un préstec a l'empresari barceloní Venanci Camprodon i Riera, i en no poder tonar-li els diners, aquest la va portar als tribunals, que li atorgaren la seva part de Can Gallina. El 1907, Emili va morir, deixant com a hereves les germanes Irere i Carlota, i finalment, el 1911 els germans Serra i Santaeulàlia i els fills de Venanci Camprodon vengueren la propietat a Manuela Cuxart i Sala, esposa del reputat metge Antoni Reventós i Truch, per 33.333,05 pessetes.AHPB, notari Joaquim Volart i Pou, 06-07-1911.
Aquella mateixa dècada, el matrimoni Reventós-Cuxart vengueren la finca a l'industrial tèxtil Antoni Serra i Feliu, originari de Vilassar de Mar i propietari de la colònia de l'Ametlla de Merola. Aquest morí el 1920 i fou succeït per les seves filles Francesca i Rufina Serra i Riera, casades respectivament amb els advocats Joaquim Peres i Casañas (†1958) Felip Vergés i Puig de la Bellacasa (†1971), els descendents dels quals encara en són propietaris.
Descripció Està format per un cos principal i una torre, units a través d'una terrassa a nivell de primera planta. La composició de la façana de l'edifici principal és simètrica respecte d'un eix central on se situa l'accés i el balcó més important. La tipologia de les obertures i balcons recull algunes de les característiques de l'edificació del . La coberta és a quatre aigües sobre una planta superior totalment calada. La torre mirador, de planta quadrada, té una escala de cargol adossada i concentra tot l'esforç ornamental a la part superior a partir de l'ús d'elements industrialitzats com la balustrada i els gerros. També cal fer menció a l'arbrat de l'era del davant.
Referències
Bibliografia
Andreu Categoria:Patrimoni monumental de Canet de Mar Categoria:Edificis de Canet de Mar