miniatura|En lila, el kanat Turc Occidental i en blau, el Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs orientals (també coneguts com a Göktürks o Kök Türks) fou un estat túrquic que es va formar el 552.
Su-li-pat fou un títol que van portar els alts càrrecs dels pobles túrquics a l'alta edat mitjana, equivalent a gran magistrat. S'esmenta en relació als turcs orientals.
Antecedents Els t'ou-kiue eren una horda turcomongola vassalla dels juanjuan. La paraula T'ou-kiue era l'equivalent xinès del turc Turküt o simplement Turc (türk) que vol dir "fort". Estaven governats per T'ou-men (en xinès) més conegut per la seva transcripció de Bumin. Quan aquest va demanar la mà d'una princesa juanjuan li fou negada es va aliar al Si Wei del nord-oest de la Xina que li van concedir la mà d'una princesa imperial xinesa (551) i va fer la guerra als juanjuan. Va conquerir Mongòlia en pocs mesos i es va fer amo d'un territori entre l'oest de Manxúria i el nord de Sogdiana. Va establir la seva capital a l'alt Orkhon prop de la que després fou Karakorum.
Bumin va morir el 552 i els seus dominis es van repartir entre els dos fills: Muhan (553-572) kan dels turcs que va dominar sobre les hordes orientals, i Istami, yabghu (príncep) supeditat a l'anterior, que va governar sobre les hordes occidentals
Formació del kanat Muhan fou el primer kan dels turcs orientals, i kan de tots els turcs, ja que tenia com a vassall al seu germà Istami, kan dels turcs occidentals. La seva seu fou propera a Karakorum a l'alt Orkhon. El límit amb els occidentals era al Gran Altai i les muntanyes a l'est de Ha-mi.
En el país que ocupaven no tenien adversari. Els Kitan (khitan o K'i-tan) foren derrotats ben aviat (560). El rei de Txan-Txan (Lob Nor) va demanar la mà de la filla de Muhan vers el 565. Va morir el 572 o 573 i el va succeir el seu germà T'o-po.
Evolució del kanat El yabghu dels turcs occidentals. Istami, li va retre homenatge. Va morir el 581 i el va succeir Amrak breument seguit de Cha-po-lo. Entre el 581 i el 582 el yabghu dels turcs occidentals, Tardu, va trencar amb el gran kan oriental i va agafar el títol de gran kan, encoratjat per Xina, però després fou ajudat pels xinesos enfront de Tardu. A Cha-po-lo el va succeir el seu germà Mu-ho-tua el 587 que va morir en pocs mesos i va ser proclamat Tu-lan.
La primera guerra perso-túrquica es va lliurar entre 588 i 589 entre l'Imperi Sassànida i els principats heftalites i els Turcs Orientals. El conflicte va començar amb la invasió de l'Imperi Sassànida per part dels turcs i va acabar amb una decisiva victòria sassànida i la reconquesta de les terres perdudes al sud de l'Oxus i la captura de Chach i Samarcanda a mans de Vararanes Chobin.
El 589 es va formar un enemic a la frontera sud de la Gran Muralla quan la dinastia Suei va refer la unitat xinesa. Al mateix temps es va revoltar contra el kan turc oriental un aspirant al tron, de nom T'ou-li, que tenia l'ajut de la Xina, però Tu-lan el va derrotar al cap d'uns anys (599). Tu-lan va morir l'any 600 i per un temps dos pretendents es van disputar el poder. El 608 els xinesos van atacar a l'horda dels Tu-yu-huen, vassalla dels turcs, i els van expulsar cap al Tibet, apoderant-se de la regió del Koku Nor. El 608 els xinesos van ocupar també l'oasi de Ha-mi. El protegit xinès T'ou-li, governador de l'Ordos fou posat al tron. Va morir el 609 però el va succeir el seu fill Che-pi.
La dinastia dels Suei es va ensorrar després de la desastrosa campanya de Corea (612-614) i Che-pi es va revoltar i va estar a punt de capturar a l'emperador Yang-ti a la fortalesa de Yenmen al nord-oest de Shansi. La dinastia Suei es va extingir de fet el 618 durant les guerres civils del 616 al 621 que van donar pas a la dinastia Tang.
Encara que el Kanat dels Turcs Orientals va donar suport als Tang en el primer període de la guerra civil durant el col·lapse de la dinastia Sui, van començar a atacar i assaltar la frontera nord de l'Imperi Tang. Vers el 619 (o 620) a Che-pi el va succeir Hie-li. El 624 va fer una expedició contra la capital de la dinastia Tang, Chang'an, però després de diverses alternatives es va signar una pau o treva amb el general i príncep Li Shimin, que el 626 va arribar al tron de la Xina amb el nom de Taizong. El 23 de setembre del 626 Illig Qaghan va tornar a atacar Chang'an amb 100.000 homes i va reclamar tribut a Taizong, que no disposava de gaires soldats i va retreure el trencament de la treva i finalment es va fer la pau després que Taizong va fer un homenatge personalment i prometent nous tributs. T'ai-tsong no va tardar a moure's i va incitar la revolta de les tribus dels tolös o töläch (uigurs) del Tarbagatai (627), i els sir tarduch de Kobdo (628). El 628 un cap turc, de nom T'ou-li (T'ou-li II), es va aixecar amb suport xinès. El 630 Taizong va enviar les seves tropes a Mongòlia i va derrotar l'exèrcit dels Turcs Orientals a la batalla de Yinshan i va capturar Illig Qaghan. Amb la submissió de les tribus turques, els Tang van conquerir l'altiplà de Mongolia. A partir d'aleshores, els turcs orientals van quedar sotmesos a la Dinastia Tang Xinesa.
Segon Kanat El kanat es va reconstruir vers el 670 sota la direcció d'un descendent de l'antiga família reial, el kakhan Kutlugh (l'Afortunat) que és esmentat a una inscripció a Kosho-Tsaïdam (feta pel seu fill) com Elterich qaghan. La reconstrucció del kanat es presenta com una necessitat nacional, en què el poble recordava que havien tingut un imperi i ja no el tenien, havien tingut un kakhan i ja no el tenien. Kutlugh estava casat amb Ilbilgä, esmentada a la mateixa inscripció, i va començar com a cap de banda a la zona de l'Orkhon amb només 27 homes que aviat s'havien doblat, i al cap d'uns mesos ja eren 700. La inscripció detalla les conquestes dels pobles independents que va fer el kan: al nord els tokuz oghuz (nou oghuz), els kirguisos, els kurikan (suposadament un poble de la riba occidental del llac Baikal), els trenta tàtars, els khitai; al sud els xinesos. Va fer 47 campanyes i va combatre en 20 batalles i va poder reconstruir l'imperi amb centre a l'Orkhon i a les muntanyes Otükän (la moderna cadena muntanyosa de Khangai). En la seva tasca el kan fou ajudat per un hàbil polític, de nom Tonyukuk, un turc la família del qual havia ocupat en un moment donat un lloc hereditari a l'administració xinesa del districte fronterer de Yun-tchong, proper a l'actual Kuei-Hua-tch'eng al nord de Shansi. El 682 el kakhan va iniciar la guerra contra Xina assolant el nord de Shansi; el març del 683 va devastar el cantó de Kuei-Tcheu (Huau-lai-hien) al nord del pas de Nan-kou al nord-est de Pequín; l'abril del 683 va devastar el districte de Chan-yu (modern Suei-yuan); el juny del mateix any va matar el prefecte de Yu-tcheu o Wei-Tcheu (corresponent a Ling-k'iu al sud-est de Ta-t'ong), va fer presoner al governador de Fong-tcheu (que correspon a Yu-lin al nord de Shensi) i va assolar el districte de Lan-tcheu, al nord de Shansi. El 26 de desembre del 683 va morir l'emperador Kao-tsong i encara que la seva vídua l'emperadriu Wu Heou (o Wu Tsö-t'ien), va governar tirànicament i va restablir l'ordre a l'estat de moment no va poder aturar al kakhan que des de llavors va fer una expedició cada any contra el Shansi i l'Hopei. A la tardor del 684 una ràtzia cap a So-tcheu (que correspon a Cho-pong al nord de Shansi); el maig del 685 una fins a Hin-tcheu al nord de T'ai-yuan on un cos militar xinès fou derrotat; a l'abril del 687 una incursió fins a Tch'ang-p'ing al nord-oest de Pequín; finalment a la tardor del 687 un atac turc a la zona de Cho-ping fou rebutjat pels xinesos i els turcs van patir una seriosa desfeta.
L'emperadriu xinesa va instigar als Turgach o Turgäch (uigurs) que vivien a la regió de la moderna Semirètxia al curs inferior de l'Ili, contra els turcs orientals. Però el kan uigur Wu-tche-lö fou derrotat per Kutlugh (689) i va haver d'acceptar la seva sobiraniaal llibre xinès T'ang chou s'esmenten les dues residencies del kan dels Turgach, una a la vall del Tokmak, que era la principal, i una altra secundària a Kong-yue al nord de l'Ili
Kutlugh va morir entre l'agost i el novembre del 691 i el va succeir el seu germà anomenat en turc Baktshor i en xinès Mo-tch'o o Mo-tcho, que és esmentat com a Qapagan-qaghan a les inscripcions de l'Orkhon (va regnar del 691 al 716). La seva política va anar encaminada a donar suport a la legitimat Tang contra la usurpació de la vídua Wu Heou (o Wu Tsö-t'ien). Baktshor va fer diversos atacs a territori xinès: el 694 el districte de Ling-tcheu prop de Ning-hia, el 698 el districte de Wei-tcheu entre Siuan-hua i Ling-k'iu (a l'oest de Pequín); entremig va cooperar de fet amb els xinesos contra les hordes dels kitan (k'i-tan) un poble mongol que habitava al Leao-si i al Jehol i que havia començat l'expansió al sud atacants els centres comercials xinesos a la zona de Yong-p'ing, i sota la direcció del seu kan, Li Tsin-tchong, que era aliat dels turcs orientals, van derrotar en aquesta regió l'exèrcit xinès, però poc després el kan va morir i el seu fill que el va succeir, fou enderrocat i substituït per un altre kan que va rebutjar l'aliança turca. Baktshor va envair el territori kitan per restablir al kan enderrocat però no ho va aconseguir i llavors es va entendre amb la Xina per fer operacions militars concertades contra els kitan; per aquest acord els turcs van rebre nombroses peces de seda, arròs, armes i cuirasses i altres proveïments xinesos. El 697 els kitan, atacats a la vegada per turcs i xinesos, foren derrotats totalment. L'emperadriu vídua Wu Heou (o Wu Tsö-t'ien) confiant que l'aliança amb els turcs era permanent va intentar casar a un nebot seu amb la filla del kakhan i el príncep xinès va anar al campament del kakhan a la regió de les Arenes Negres (Karakum) al sud de la moderna Saïn Noyan, però el kakhan va rebutjar l'enllaç (698). La seva filla s'havia de casar amb l'emperador legítim de la Xina, apartat del poder efectiu per l'emperadriu, a la que va amenaçar que si enderrocava a la dinastia Tang envairia Xina amb totes les seves hordes, i a manera d'exemple va assolar el districte de Ling-wu prop de Ning-hia, i quan la cort xinesa va rebutjar les seves peticions va fer una expedició de pillatge al sud de Siuan-hua, va prendre per assalt Wei-tcheu (que podria ser Ling-k'iu al sud-est de Ta-t'ong), va saquejar Ting-tcheu al cor de l'Hopei entre Pao-ting i Tcheng-ting i va ocupar finalment Tchao-tcheu, retirant-se després amb milers de captius als quals va fer assassinar.
El 702 va saquejar el districte de Tai-tcheu al nord de Shansi. El 706 va derrotar completament el general xinès Cha-tch'a Tchong-yi al Ming-cha-chan a l'est de Tuen-huang i va assetjar la fortalesa fronterera de Ling-tcheu prop de la moderna Ning-hia. La gran victòria de Ming-cha-chan és celebrada a l'estela de Kocho-Tsaïdam, que explica la part que hi va tenir Kultegin, el nebot del kakhan turc.Thomsen, "Inscriptions de l'Orkhan" Fou tant el botí i els esclaus acumulats que es donava el cas que alguns esclaus posseïen al seu torn d'altres esclaus i els serfs eren propietaris d'altres serfs.