Es diu defecte en filosofia a la manca de les qualitats pròpies i naturals d'una cosa o de qualsevulla imperfecció natural o moral.
No és la sola manca d'una qualitat o perfecció o el grau limitat de posseir-la, sinó aquestes mateixes negacions quan afecten un subjecte, la naturalesa concreta del qual requeria aquesta qualitat o perfecció o un grau superior. Aquesta idea és la que etimològicament expressa la paraula, atès que es deriva del verb llatí deficere 'faltar' o del verb fallere 'enganyar'; en tots dos casos indica privació d'una qualitat necessària, l'absència de la qual fa que la cosa sigui deficient, incompleta, irregular o imperfecta.
Tot i que sinònim en el llenguatge ordinari les veus defecte, imperfecció, vici i falta no ho són en fet de veritat; la imperfecció es troba en els objectes de per si complets i tot i excel·lents i en què no apareix defecte per tal concepte; és defecte que manqui un braç al cos humà, però no d'altra banda ben conformat, és imperfecció que no siguin iguals tots dos braços; el defecte, per tant, és més profund que la imperfecció. Altrament, el vici encareix el defecte i tendeix com corrompre i desordenar tot l'ésser, en la falta es connota el defecte d'alguna manera causat per un agent moral. Cf. Tomàs d'Aquino Summa Theologiae I. q. 12, a. 4; q. 49, a. 1; II. II. q. 33, a. 4, Quaest. disp., De malo, q. 16, a. 5; De veritate, 1. 11, a.; Poujol; Dictionn. des facult. intell. et affect. de l'anime (París, 1863).
Els defectes reben diverses denominacions segons es pot veure a Sant Tomàs a la Summa Theologiae, III, q. 14 i 15: poden ser físics i morals, corporals o espirituals, estàtics i dinàmics, ço és, que afecten els éssers en si o en les seves operacions o funcions.
Bibliografia Card. Mercier, Psychologie, p. 3, Etats anormaux ou maladies de la volonté (Lovaina, 1905) Meyuert; Psychiatrie (Viena, 1890) Frédault, Traité d'antrhoplogie physiolog. et philosoph. (París, 1863) Scaramelli, Guide ascétique (París, 1882), c. VII (París, 1883) Mandsley, Pathologie de l'esprit Card. Mercier, Psychologie, p. 3, Etats anormaux ou maladies de la volonté (Lovaina, 1905) Meyuert; Psychiatrie (Viena, 1890) Frédault, Traité d'antrhoplogie physiolog. et philosoph. (París, 1863) Scaramelli, Guide ascétique (París, 1882), c. VII (París, 1883) Mandsley, Pathologie de l'esprit
Categoria:Conceptes filosòfics