miniatura|Un catalitzador estil Ewen de zirconizè per produir polipropilè sindiotàctic miniatura|Estructura del reactiu de Schwartz Els compostos d'orgazirconi (o compostos orgànics del zirconi) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i zirconi (Zr) (enllaç C-Zr). La química de l'organoziconi és la química dels compostos organometàl·lics que contenen un enllaç químic carboni-zirconi (C-Zr).
En general, els compostos d'organozirconi són estables i no tòxics. S'utilitzen en química orgànica com a intermedi en la síntesi de compostos químics i comparteixen característiques amb els compostos d'organotitani, també un element del Grup 4. Els compostos d'organozirconi han estat àmpliament estudiats, en part perquè són catalitzadors útils en la polimerització Ziegler-Natta.
El primer compost organozirconi descobert (1953) va ser el dibromur de zirconizè, pertany a la família dels metal·locens. Es va preparar en una reacció del bromur de ciclopentadienil magnesi i de clorur de zirconi (IV). Els zirconizens s'utilitzen com a catalitzadors de polimerització; el seu ús va substituir parcialment els tradicionals catalitzadors de Ziegler-Natta.
Hidrurs de zirconi i hidrozirconació El 1966, es va obtenir Cp₂ZrH₂ per reacció de (Cp)₂Zr(BH₄)₂ amb trietilamina. El 1970, el clorhidrat relacionat (actualment anomenat reactiu de Schwartz) es va obtenir mitjançant la reducció del diclorur de zirconizè (per als relacionats LiAlH(t-BuO)₃). S'ha investigat la reacció d'aquests nous hidrurs amb àcids carboxílics (per exemple, amb compostos com CpZr(OCOR)₃) i el 1971 va arribar les seves reaccions amb els alquins.
Posteriorment, es va veure que el rectiu de Schwartz ([Cp₂ZrHCl]₂) participava en hidrozirconació, que gaudeix d'una certa utilitat en la síntesi orgànica. Els substrats per a l'hidrozirconació són alquens i alquins. Amb els alquins terminals predomina el producte terminal de vinil zirconi. Les reaccions secundàries són addicions nucleofíliques, transmetal·lacions, addicions conjugades,Conjugate Addition Of A Vinylzirconium Reagent: 3-(1-Octen-1-Yl)Cyclopentanone, Organic Syntheses, Coll. Vol. 9, p. 640 (1998); Vol. 71, p. 83 (1993). reaccions d'acoblament, carbonilació i halogenació.
Zirconiciclització El diclorur de zirconizè es pot utilitzar per ciclitzar enins i diens per donar sistemes alifàtics cíclics o bicíclics.
650px|Zirconocyclisation 2006
Química de l'organohafni miniatura|Estructura genèrica d'un catalitzador post-metal·locè basat en el disseny de piridilamida de Dow Els compostos d'organohafni es comporten gairebé de manera idèntica als compostos d'organozirconi, ja que l'hafni, que està just a sota del zirconi a la taula periòdica, té propietats químiques similars al zirconi. Es coneixen molts compostos de l'hafni anàlegs als compostos del zirconi, incloent el diclorur de bis(ciclopentadienil)hafni (IV), dihidrur de bis(ciclopentadienil)hafni (IV), i el dimetilbis(ciclopentadienil)hafni (IV).
Els complexos catiònics de l'hafnizè, catalitzadors post-metal·locènics, s'utilitzen a escala industrial per a la polimerització d'alquens.
Referències
Categoria:Química organometàl·lica Categoria:Química orgànica