miniatura|Apollo 8 Sortida de la Terra, 24 desembre 1968 El moviment ecologista (a vegades conegut com a moviment mediambiental), que incorpora també el moviment conservacionista i la política verda, és un moviment científic, social, i polític que aborda qüestions del medi ambient. Els ecologistes defensen la gestió sostenible de recursos i l'administració del medi ambient a través de canvis en les polítiques públiques i del comportament individual de les persones. En el seu reconeixement humanista com a participant dels ecosistemes, el moviment se centra en l'ecologia, salut, i els drets humans.
El moviment ecologista és un moviment internacional, representat per diverses organitzacions, des de les grans corporacions fins a les comunitats de base (grassroots) que varien segons els diferents països. A causa del seu gran nombre de membres, creences variades, de vegades de naturalesa especulativa, el moviment ambiental no sempre està unit per assolir els seus objectius. El moviment també inclou altres corrents amb un enfocament més específic, com el moviment climàtic. En el seu vessant més ample, el moviment incorpora la ciutadania privada, professionals, creients de confessions religioses, polítics, científics, organitzacions sense ànim de lucre i defensors dels drets civils.
Història Conscienciació inicial L'interès inicial pel medi ambient va ser un tret característic del moviment romàntic de principis del . El poeta William Wordsworth havia viatjat extensament pel Lake District i va escriure que és un "tipus de propietat nacional en que cada home té un dret i un interès, té un ull per percebre i un cor per gaudir". miniatura|H. T. Alken. "A View in Whitechapel Road" (1831) Una visió futurista dels problemes de trànsit i contaminació que es veien a venir. Walter Hancock ja havia ideat les màquines de vapor. Els orígens del moviment ecologista es una resposta a nivells creixents de contaminació per fum a l'atmosfera durant la Revolució Industrial. L'aparició de grans fàbriques i el creixement concomitant de consum de carbó, van donar lloc a un nivell de contaminació d'aire sense precedents als centres industrials. A partir del 1900 el volum gran de descàrregues químiques industrials, s'hi va afegir l'augment creixent de residus humans no tractats. Sota la pressió política creixent de la classe mitjana urbana, les primeres lleis mediambientals modernes a gran escala van entrar en vigor a la Gran Bretanya mitjançant les Alkali Acts, aprovades el 1863, que regulaven la contaminació atmosfèrica de l'aire (gasós àcid clorhidric) causats pel Procés Leblanc, utilitzat per produir carbonat de sodi.
Moviment de conservacionista miniatura|Estudiants de ciències forestals de la universitat d'Oxford, en una visita als boscos de Saxònia l'any 1892 El moviment conservacionista modern es va manifestar per primer cop als boscos de l'India, amb l'aplicació pràctica de principis de conservació científica. L'ètica de la conservació que va començar a evolucionar incloïa tres principis fonamentals: que l'activitat humana danyés el medi ambient, que hi hagués un deure cívic de mantenir el medi ambient per a les generacions futures, i que s'haurien d'aplicar mètodes científics basats empíricament per garantir que es complís aquest deure. James Ranald Martin va destacar en la promoció d'aquesta ideologia, publicant nombrosos informes medico-topogràfics que van demostrar la magnitud dels danys produïts a través de la desforestació i la dessecació a gran escala. Aquests estudis van pressionar àmpliament per a la institucionalització de les activitats de conservació dels boscos a l'Índia britànica a través de l'establiment de l'Indian Forest Service. A Madras, la Junta d'Ingressos va començar esforços de conservació locals el 1842, amb el comandament d'Alexander Gibson, un botànic professional que va adoptar sistemàticament un programa de conservació dels boscos basat en principis científics. Aquest va ser el primer cas de gestió estatal de boscos a tot el món. Finalment, el govern britànic, sota el governador general Lord Dalhousie va introduir el primer programa de conservació forestal permanent a gran escala al món el 1855, un model que aviat es va estendre a altres colònies, així com als Estats Units. El 1860, el Departament va prohibir l'ús de l'agricultura itinerant. El 1861, Hugh Cleghorn, publicava The forests and gardens of South India, es va convertir en el treball definitiu sobre el tema i va ser àmpliament utilitzat pels assistents forestals del subcontinent.
Sir Dietrich Brandis va ingressar al servei britànic el 1856 com a superintendent dels boscos de tec de la divisió de Pegu a l'est de Birmània. Durant aquest temps, els boscos de teca de Birmània eren controlats per les tribus Karen. Hi va introduir el sistema "taungya", en el qual els vilatans de Karen van proporcionar mà d'obra per netejar, plantar i desherbar plantacions de teca. Va formular una nova legislació forestal, i ajudà a establir institucions de recerca i formació. L'Imperial Forestry School a Dehradun va ser fundada per ell.
Formació de les societats de protecció mediambiental A finals del es van formar les primeres societats de conservació de la vida salvatge. El zoòleg Alfred Newton va publicar una sèrie d'investigacions al Desirability of establishing a 'Close-time' for the preservation of indigenous animals entre 1872 i 1903. La seva defensa de la legislació per protegir els animals de caça durant l'estació de reproducció, va provocar la formació de la formació de la Plumage League (més tard la Royal Society for the Protection of Birds) el 1889. La societat va actuar com a grup de protesta, fent campanya contra l'ús de plomes del cabussó emplomallat i de la gavineta de tres dits com a roba de pell. Aquesta Societat va atraure el creixent suport de les classes mitjanes suburbanes, i va influir en l'aprovació de la Sea Birds Preservation Act del 1869 com la primera llei de protecció de la natura al món.
Durant la major part del segle, des de 1850 a 1950, la principal causa mediambiental va ser la mitigació de la contaminació atmosfèrica. La Coal Smoke Abatement Society, es va fundar el 1898 com una de les organitzacions no governamentals mes antigues. Va ser fundada per l'artista Sir William Blake Richmond, frustrat pel gran nombre de morts a causa de la inhalació de fum de carbó. Tot i que hi havia alguna legislació anterior, la Llei de salut pública de 1875 exigia que tots els forns i xemeneies consumissin el seu propi fum. esquerra|miniatura|John Ruskin un pensador influent que va articular l'ideal Romàntic de conservació i protecció mediambiental Els esforços sistemàtics generals en nom del medi ambient només van començar a finals del . En conseqüència va sorgir del moviment de les amenitats a la Gran Bretanya a la dècada de 1870, que va ser una reacció a la industrialització, al creixement de les ciutats i al deteriorament de la contaminació d'aigua i aire. Començant amb la formació de la Commons Preservation Society, el 1865, avui Open Spaces Society, el moviment va defensar la preservació rural contra la invasió de la industrialització. Robert Hunter, advocat de la societat, va treballar amb Hardwicke Rawnsley, Octavia Turó, i John Ruskin per liderar una campanya d'èxit per evitar la construcció de ferrocarrils per transportar pissarra de les pedreres, que haurien arruïnat les valls verges de Newlands i Ennerdale. Aquest èxit va conduir a la formació de la Lake District Defence Society, que mes endavant s'anomenaria The Friends of the Lake District. miniatura|Pàgina de títol original de Walden per Henry David ThoreauHill, Hunter i Rawnsley van acordar el 1893 un organisme nacional per coordinar els esforços de conservació del medi ambient a tot el país. La "National Trust for Places of Historic Interest or Natural Beauty" va ser inaugurada formalment el 1894."A Proposed National Trust", The Times, 17 July 1894, p. 12 L'organització va obtenir una base segura a través del projecte de la National Trust Bill de 1907, que va donar a l'entitat la seguretat d'una corporació legal"Parliamentary Committees", The Times, 26 July 1907. p. 4 i el projecte de llei es va aprovar a l'agost de 1907.An Act to incorporate and confer powers upon the National Trust for Places of Historic Interest or Natural Beauty. (1907). National Trust for Places of Historic Interest or Natural Beauty (Charity Association)
Inicialment, el moviment "Back-to-the-Land" `defensat per intel·lectuals com John Ruskin, William Morris, i Edward Carpenter, preveia l'ideal romàntic de l'ecologisme modern i anava contra el consumisme, la contaminació i altres activitats nocives pel món natural.Gould, Peter C. (1988). Política Verda primerenca, Brighton, Harvester Premsa, pgs. 15-19, i Paret, Derek, (1994) Història Verda: Un Lector. London, Routledge, pgs. 9-14. El moviment va ser una reacció a les condicions urbanes de les ciutats industrials, on el sanejament era terrible, els nivells de contaminació intolerables, i les vivendes estaven molt afectades. Els seus membres van defensar la vida en petites granges "smallholding" com una utopia mítica, i van propiciar un retorn al camp. John Ruskin va argumentar que la gent hauria de retornar "a un petit tros de terra anglesa, bella, pacífica i fructífera. No hi tindrem màquines de vapor a sobre. . . tindrem un munt de flors i verdures. . . tindrem música i poesia; els nens aprendran a ballar i cantar-hi".
Fins i tot es van intentar l'establiment de petites cooperatives agràries que alhora tenien la intenció de recuperar velles tradicions rurals, sense la "contaminació de la fabricació o el càncer de l'artificialitat". Van ser revifades amb entusiasme, incloent la Dança Morris i el Maibaum.
Aquest moviment va començar als Estats Units a finals del , per la preocupació de protegir els recursos naturals del de l'Oest americà, amb personatges com John Muir i Henry David Thoreau que van fer contribucions filosòfiques claus. Thoreau estava interessat en la relació de les persones amb la naturalesa i ho va plantejar traslladant-se a prop del camp fent una vida senzilla. Va publicar les seves experiències al llibre Walden, el qual argumenta que les persones haurien d'estar estretament vinculades amb la naturalesa. Muir, va arribar a creure en el dret inherent a la naturalesa, especialment després de passar un temps de senderista a la Vall de Yosemite i estudiar tant la seva ecologia com geologia. Va assolir un èxit notable fent lobby al Congrés dels Estats Units per crear el Parc Nacional de Yosemite i va fundar el Sierra Club el 1892. Els principis conservacionistes, i la creença en un dret inherent a la naturalesa es convertirien en el fonament del moviment ecologista. No obstant i això, els principis del moviment als Estats Units es va desenvolupar amb una contradicció: els conservacionistes com John Muir volien que la terra i la natura es deixessin de banda pel seu propi be; mentre que altres, com Gifford Pinchot, nomenat cap del US Forest Service del 1905-1910, volien gestionar els recursos naturals per a ús humà.
Segle XX