El Magaliesberg és una cadena de muntanyes de Sud-àfrica que culmina a 1.853 metres d'altitud. Aquestes muntanyes de les quals la formació remunta a aproximadament dos mil milions d'anys són entre les més antigues del món. El Magaliesberg s'estén sobre 196 km amb forma de essa estirada, des de l'est de Pretòria a la província del Gauteng fins a la província del Nord-oest, al nivell del Pilanesberg.
Aquesta regió ha conegut l'aparició dels primers homínids, fa vora tres milions d'anys. De nombrosos fòssils testifiquen d'aquesta ocupació ancestral de la regió.
Des de les exploracions naturalistes , el Magaliesberg ha evolucionat i avui esdevingut un territori on coexisteixen diverses activitats. L'explotació de les matèries primeres i l'agricultura antiga comparteixen la puixança del desenvolupament turístic important a la segona meitat del . Són la història de la regió i la diversitat de la fauna i de la flora que constitueixen els principals atractius d'aquesta nova activitat; Totes aquestes activitats són nous reptes ecològics pel que fa a la preservació de l'ecosistema.
Toponímia Magaliesberg prové del nom propi Mohale Mohale (o Mogale Mogale). Aquest home era el cap de la tribu Po en el moment del Grand Trek dels Voortrekkers entre 1835 i 1852. Els Voortrekkers transformaren aquest nom en Magali. Magaliesberg significa doncs la « muntanya de Mohale » Abans d'aquest període, la regió era designada per la denominació de muntanyes Cashan (o Kgaswane) en l'honor d'un cap Tswana.
Geografia El Magaliesberg és situat al quart nord-oest de Sud-àfrica. La cadena s'estén sobre aproximadament 120 segons un eix "est/nord-oest" que travessa dues províncies: el límit oriental es troba a l'est de Pretòria, al Gauteng mentre que el límit occidental és localitzada al sud del Pilanesberg, a prop de la ciutat de Rustenburg, a la província del Nord-oest. Aquesta corba que forma el Magaliesberg separa l'altiplà del Highveld al sud del Bushveld al nord. Encara que el mont Nooitgedacht culmina a 1 853 metres d'altitud, la seva elevació respecte a la resta de l'altiplà no és de 300 metres aproximadament.
Topografia Geomorfologia Malgrat altituds relativament importants, el Magaliesberg no s'eleva més que alguns centenars de metres a sobre de l'altiplà; Nooitgedacht, el punt culminant amb 1 853 metres d'altitud, no és més amunt que 532 metres respecte a la vall del riu més proper. miniatura|La gorja Tonquani al Magaliesberg Diversos entorns són representats a la cadena Magaliesberg. La cresta és el resultat d'una glaciació del Carbonífer que n'aplanà el relleu. El sòl és majoritàriament compost de quarsita. És un territori amb les condicions climàtiques rudes i la coberta floral limitada. La pluviometria és lleugerament més important que en altres llocs a la regió a causa de l'altitud però és aquí que les temperatures són les més fredes: la quarsita és una roca clara i la seva albedo és, doncs, alta. En el moment d'aiguats tempestuosos, els llampecs que copegen afecten la cresta fent esclatar la roca El cas de les crestes dobles és diferent. A certs llocs on la diabasa se superposa a la quarsita, aquesta primera roca pateix una erosió més forta : dues crestes es formen. Entre les dues, el sòl fèrtil és més profund que en el cas de les crestes simples; en conseqüència, la flora hi és més representada. Un exemple de cresta doble és situat a la reserva de Rustenburg: L'espai separant les dues crestes és de tres quilòmetres, l'estany que s'ha format constitueix la més gran extensió aquàtica natural del Magaliesberg.
Els penya-segats que mesuren diverses desenes de metres reben poca insolació. A l'estiu, les roques queden fredes i la floridura s'evapora poc la qual cosa permet a un cert tipus de vegetació de particular A l'hivern, els penya-segats orientats cap al sud pateixen temperatures negatives mentre que aquelles orientades cap a l'oest són més assolellats : és el cas d'aquelles situades al nord de Rustenburg que presenten una flora específica. Les gorges són majoritàriament presents sobre la cara nord, al centre de la cadena, sobretot entre els embassaments de Hartbeespoort i d'Olifantsnek Aquests barrancs han estat creats per l'erosió de l'aigua que discorre durant la pluja sobre la quarsita de les crestes. El seu desnivell pot arribar a 100 metres.
Finalment, els pendents meridionals i septentrionals difereixen entre ells. Els primers són composts de còdols de quarsita de gran talla a la seva part més alta : aquests codolars creen abrics propicis a la floridura -fongs- i a un ecosistema que es desenvolupa entre les penyes. Més avall sobre aquests pendents, els despreniments són de talles reduïdes perquè són antics i doncs més erosionats. Aquí l'humus i l'argila són majoritàries. Els cursos d'aigua temporals de l'estació humida afaiçonen la topografia desigual d'aquest territori. Els contraforts que separen els torrents són secs i rocosos però les herbes poden tanmateix desenvolupar-s'hi. L'esquist s'estén de vegades més lluny que el pendent principal i forma així turons al peu del pendent : aquests últims són rics en argila i coberts d'un teixit herbaci. La pastura excessiva ha destruït durament aquesta flora.
Al vessant oposat, els pendents septentrionals són difícilment diferenciables de la cresta. En alçada, són més àrids que els pendents orientats cap al sud Tanmateix, malgrat precipitacions més fluixes, diversos cursos d'aigua permanents hi són presents L'erosió és allà també accentuada per la pastura: la flora serveix de coberta protectora a la roca.
Cimeres principals miniatura|Efectes de l'erosió diferencial segons estrats en la roca D'oest cap a l'est, les cimeres principals són les següents: Nom CimeraAltitud (m)Tshufi1 592 Rustenburgkloof1 688 Nooitgedacht1 853 Doornhoek1 786 Versigtig1 563 Myoko1 523 Sun Glory1 601
Hidrografia La solidificació del magma de tot el Bushveld que s'estén al llarg de diversos milions d'anys ha permès que l'aigua s'infiltri en enormes coves que ara formen grans dipòsits subterranis que alimenten la majoria dels cursos d'aigua de la regió El Magaliesberg és travessat per cinc rius principals dels quals la més important és el Riu Cocodril. Pren la seva font a la cadena del Witwatersrand i hi aporta cabal al riu Limpopo al nord. Els rius Hennops i Magalies són afluents del Cocodril La font del Magalies és situada a l'oest de la ciutat de Magaliesburg. El Cocodrile és també alimentat pel riu Swartspruit -molt contaminat des de fa uns anys- i per altres cursos d'aigua a l'estiu. En general tota la contaminació dels afluents acaba a les aigües del Crocodile, la qual cosa ha esdevingut un problema greu.
El riu Apies travessa Pretòria del sud cap al nord abans de travessar el Magaliesberg i d'agafar la Cocodril. El riu Pienaars flueix des de la cadena del Bronberg, al sud, fins a Baviaanspoort, 20 quilòmetres més al nord; també és un afluent del Cocodril. Solament els rius Honde i Elands no són afluents del Cocodril; tots dos tenen la seva font a l'est del Magaliesberg, L'Elands s'ajunta amb l'Olifants, 170 km al nord. A Derdepoort, dos cursos d'aigua de flux baix, el Hartebeesspruit i el Moretelespruit aprofiten un passatge ample de 3 quilòmetres creat per l'acció erosiva de rius molt antics. miniatura|El reservori de l'embassament d'Hartbeespoort Tres embassaments importants han estat construïts a la regió entre 1916 i 1933 El primer i el més important és l'embassament de Hartbeespoort que s'acabà l'any 1923. La seva construcció és motivada per la necessitat en aigua dels agricultors de la regió : irriga avui una regió de 130 km². A l'origen, l'embassament produïa també energia hidroelèctrica, aquesta activitat no té vigència actualment. El seu llac de retenció d'aigua és relativament important, ja que és de mitjana 195 milions de metres cúbics i que s'estén sobre 12 quilòmetres d'est a oest. És alimentat pel riu Magalies i el Cocodril. Tanmateix, l'aigua de llac és de mala qualitat. En efecte, el llac sofreix d'una excessiva eutrofització havent per principal causa la contaminació en nitrats i en fosfats dels seus afluents. Aquesta contaminació és causada per l'agricultura intensiva i pels abocaments industrials al voltant de Pretòria
A 70 km a l'oest es troba l'embassament d'Olifantsnek, posat en servei l'any 1926. Aquest edifici és deu vegades més petit que l'embassament de Hartbeespoort El seu cub de retenció és d'aproximadament 14 milions de metres cúbics, alimentat pel riu Hex que és afluent de l'Elands (un altre que s'uneix a l'Olifants), a l'est del Pilanesberg. Els corrents temporals també flueixen al dipòsit a l'estiu
Finalment, l'últim embassament construït posseeix també el més petit dipòsit, es tracta de l'embassament de Buffelspoort. Fou acabat l'any 1933 i la capacitat del seu dipòsit se situa al voltant 10,7 milions de metres cúbics Tanmateix, és alimentat per rius descendents dels barrancs i l'aigua d'aquests és clara perquè és filtrada per la roca i rep pocs contaminants; és aquest dipòsit el que menys capacitat dels tres té.
Diversos corrents flueixen en gorges excavades per l'erosió La verticalitat d'aquest entorn condueix a la formació de cascades que foraden la roca en forma de piscines naturals. Molt cursos d'aigua temporals s'hi formen després dels aiguats estivals
Geologia La regió de Magaliesberg té una història geològica molt antiga que es pot dividir en quatre períodes principals. La quarsita, la dolomita, l'esquist-argilenc, la pissarra, el chert i la pedra calcària provenen d'un dipòsit sedimentari que es remunta als 3 (tres milers de milions d'anys) quan hi havia un mar poc profund que cobria la major part del Transvaal. Les ribes d'aquesta mar eren constituïdes de granit. Aquesta primera capa sedimentària és coneguda sota el nom de «Black Reef». L'edat de la sedimentació s'estén aproximadament 300 milions d'anys.
La «seqüència del Transvaal» debuta aproximadament fa 2 300 Ma L'aparició d'algues primitives, juntament amb la salinitat de l'aigua, condueix a un segon dipòsit de Roca carbonatada consistent en dolomia als llocs on la mar era més profunda i hi havia molts dipòsits orgànics; on hi havia precipitació d'aigua dolça per reduir la concentració de sílice, es formava chert. Aquestes dues roques són reunides a la «Dolomita Malmani »
La Dolomita Malmani, una successió de roques de carbonats stramotolítiques, amb chert interbegut i pissarra i quarsita subordinades, es desenvolupa a tota la conca del Transvaal. En les porcions axials de la conca, el Malmani està recobert per la Formació Penge (amb bandes ferruginoses en gran manera) que al seu torn està coberta per la Formació Duitschland (carbonats amb sediments clàstics). Aquesta tríada, dominada per la sedimentació de tipus químic, es coneix aquí com el Grup Olifants.
Les algues de l'origen del dipòsit carbonatat es troben fossilitzades a la dolomia: allò forma stromatòlits. La talla d'aquests fòssils és variable, ja que se'n troba mostres d'alguns centímetres a roques de diversos metres de diàmetre. L'aigua es filtra en les grans cavitats deixades per l'argila i la dolomita una vegada que s'han solidificat. El mar s'asseca gradualment i, amb l'augment de la temperatura, la sorra cristal·litza i preserva així les arrugues creades per les ones. miniatura|Aquestes ondulacions fossilitzades a la roca testifiquen de la presència d'una mar després dessecada