Qasr el Yahud (àrab: قصر اليهود; també Kasser/Qasser al-Yahud/Yehud, etc.; lit. "Castell dels jueus", hebreu:אסר אל יהוד יהוד) és el nom oficial d'un lloc de bateig a la Vall del Riu Jordà. El lloc i les instal·lacions, sota ocupació israeliana, són administrats per l'Administració civil israeliana i el Ministeri de Turisme d'Israel com a part d'un parc nacional.
És la part occidental del lloc tradicional del baptisme de Jesús per Joan Baptista (Mateu 3: 13-17), en àrab Al-Maghtas, un nom que va ser usat històricament per al lloc de peregrinació a banda i banda del riu. També es considera tradicionalment el lloc on els israelites van travessar el riu Jordà, i Elies el profeta va ascendir al cel.
El lloc forma part de la llista provisional de llocs del Patrimoni Mundial de Palestina de la UNESCO des del 2015.
Etimologia La part jordana utilitza els noms Al-Maghtas, Betània més enllà del Jordà i Lloc de Baptisme(al), mentre que la part occidental es coneix com a Qasr al-Yahud. El proper monestir ortodox grec de Sant Joan Baptista té un aspecte semblant al castell (per tant, qasr, "castell"), i la tradició sosté que els israelites van travessar el riu en aquest lloc (per tant el-Yahud, "dels jueus"). El monestir és conegut en àrab com a Deir Mr Yuhanna, lit. "Monestir de Sant Joan" i Qasr el-Yahud.
Ubicació Qasr al-Yahud es troba a Cisjordània, una mica al sud-est de Jericó, i forma part de la governació de Jericó. Qasr el-Yahud es troba a prop de l'antiga carretera i vora el riu que connecta Jerusalem, a través de Jericó, a diversos llocs bíblics transjordans com Madaba, el mont Nebo i la carretera del rei. Es troba a Cisjordània, una mica al sud-est de Jericó i forma part de la regió de Jericó de Palestina.
Història Qasr al-Yahud és a prop de l'antiga carretera i gual del riu que connectava Jerusalem, via Jericó, amb diversos llocs bíblics de de Transjordània com ara Madaba, el Mont Nebo i el Camí Reial.
Segons Procopi (escrit cap al 560 dC), l'emperador Justinià I va fer construir una cisterna aquí.: "in the monastery of St. John beside the Jordan, a cistern" El 1883 es va descriure com "encara visible, en gairebé perfecte estat".
Període croat Segons Teodoric (c.1172), els templers havien construït un castell al costat del monestir grec de Sant Joan i del lloc del baptisme, del qual no s'ha trobat cap rastre. Els templers, juntament amb els hospitalers, tenien la missió de protegir els pelegrins que arribaven a Terra Santa en l'època del Regne Croat de Jerusalem, i aquest castell formava part d'una cadena de fortificacions templeres al llarg de la ruta de pelegrinatge fins al Jordà, que també incloïa el castell de Maldoim a mig camí entre Jerusalem i el riu, i el cim fortificat del mont Quarantana sobre Jericó.
Segles XIX i XX El costat oest del lloc tradicional de baptisme va tornar a ser un objectiu de pelegrinatge massiu cap a finals del segle XIX i principis del XX. Més tard al segle XX, es van construir un gran nombre d'esglésies i monestirs entre l'antic monestir ortodox grec de Sant Joan Baptista i el riu, una zona que va arribar a ser coneguda com la "Terra dels Monestirs". Estava formada per esglésies catòliques (franciscanes), gregues, ortodoxes etíops, siríaques, russes, romaneses i coptes. miniatura|Dones ortodoxes russes visitant "Al-Maghtas" (1913)
Després de 1967 El lloc va ser tancat el 1967 durant la Guerra dels Sis Dies. El projecte de restauració es va aprovar abans de les celebracions del mil·lenni de l'any 2000, però es va retardar a causa de la Segona Intifada i les inundacions a la regió el 2003. L'any 2000, el papa Joan Pau II va celebrar un servei religiós privat al lloc.
Després del 2011 El lloc modern es va reobrir el 2011 després de tancar-se des de la Guerra dels Sis Dies de 1967. Qasr al-Yahud està administrat per l'Administració Civil Israeliana i el Ministeri de Turisme Israelià. El 2019, la zona propera al lloc va ser desminada pel HALO Trust.
El projecte de restauració va ser aprovat abans de les celebracions del mil·lenni del 2000, però es va retardar a causa de la Segona Intifada i les inundacions a la regió el 2003. El 2000, el papa Joan Pau II va celebrar un culte privat al lloc.
Referències
Bibliografia (inscriptions and several graphitæ at, 181, 218; general description, 217) (in 1870: pp. 111-116) (Marti and Schick, 1880, p. 15)
Volume 2, p. 257 Volume 3, 2nd appendix, p. 122
Categoria:Cisjordània Categoria:Palestina