La 3,4-Metilenedioximetanfetamina, coneguda comument com a èxtasi (en forma de pastilla) i MDMA o M (en forma de cristall), és un empatogen amb propietats estimulants i lleugerament psicodèliques. Les investigacions l'inclouen com a adjunt a la psicoteràpia en el tractament del trastorn per estrès postraumàtic i l'ansietat social en el trastorn de l'espectre autista. Els efectes farmacològics prosocials inclouen sensacions alterades, increment d'energia, empatia i plaer. Quan es pren per via oral, els efectes comencen al cap de 30 o 45 minuts i duren de tres a sis hores.
L'MDMA va ser sintetitzat per primera vegada el 1912 pel químic de Merck Anton Köllisch. Va ser utilitzada per millorar la psicoteràpia a partir de la dècada de 1970 i es va popularitzar com a droga de carrer a la dècada de 1980. L'MDMA s'associa habitualment amb festes i discoteques, Rave (música)s i música dance. Les pastilles venudes com a èxtasi poden estar adulterades amb altres substàncies com l'efedrina, l'amfetamina i la metamfetamina. El 2016, uns 21 milions de persones entre els 15 i els 64 anys havien consumit èxtasi (0,3% de la població mundial), un percentatge similar al de persones que consumeixen cocaïna o amfetamines, però més baix que el del cànnabis o els opioides. Als Estats Units, el 2017, aproximadament el 7% de les persones havien consumit MDMA en algun moment de les seves vides, i el 0,9% en el darrer any. El risc letal d'una dosi de MDMA se situa entre un mort cada 20.000 casos i un mort cada 50.000 casos.
Els efectes adversos a curt termini inclouen bruxisme, visió borrosa, suor intensa i un ritme cardíac ràpid, i l'ús prolongat també pot conduir a addicció, problemes de memòria, paranoia i dificultats per dormir. S'han reportat morts a causa de l'augment de la temperatura corporal i la deshidratació. Després del consum, les persones sovint se senten deprimides i cansades, tot i que aquest efecte no apareix en l'ús clínic, cosa que suggereix que no és resultat directe de l'administració d'MDMA. L'MDMA actua principalment augmentant l'alliberació en parts del cervell de diversos neurotransmissors: serotonina, dopamina i norepinefrina. Pertany a la classe de drogues de les amfetamines. L'MDMA és estructuralment similar a la mescalina (un psicodèlic), la metamfetamina (un estimulant) i als les neurotransmissors de les monoamines endògens com la serotonina, la norepinefrina i la dopamina.
El Servei de Medicina Interna de l'Hospital Clínic de Barcelona ha constatat que un consum recreatiu d'aquesta substància els caps de setmana durant dos o tres anys pot provocar un deteriorament cognitiu per a la resta de la vida. Això significa que aquests consumidors perden capacitat d'atenció i de concentració a causa d'una degeneració neuronal. A més, aquest equip de professionals ha constatat que aquestes conseqüències són irreversibles a llarg termini.Èxtasi i deteriorament cognitiu Hospital Clínic de Barcelona, 18 de febrer de 2008
L'MDMA té usos mèdics aprovats limitats en un petit nombre de països, però és il·legal en la major part de jurisdiccions. Als Estats Units, la Food and Drug Administration està avaluant el medicament per a ús clínic. El Canadà ha permès la distribució limitada d'MDMA mitjançant sol·licitud i aprovació per part del govern. A Austràlia, pot ser receptada en el tractament del trastorn per estrès postraumàtic per psiquiatres específicament autoritzats.
Efectes En general, els usuaris de MDMA informen que els efectes subjectius es manifesten en els 30 - 60 minuts posteriors al consum oral i arriben al pic d'efecte al cap de 75 - 120 minuts, i es mantenen constants durant unes 3,5 hores. Els efectes psicoactius desitjats a curt termini inclouen:
Eufòria: un sentit de benestar general i felicitat Augment de la confiança en un mateix, la sociabilitat i la percepció de facilitat de la comunicació Efectes entactògens: increment de l'empatia o sentiments de proximitat amb altres persones i amb un mateix Pupil·les dilatades Relaxació i reducció de l'ansietat Augment de l'emocionalitat Sentiment de pau interior Lleus al·lucinacions Millora de la sensació, la percepció o la sexualitat Alteració del sentit del temps
L'experiència provocada per l'MDMA depèn de la dosi, del context i de l'usuari. La variabilitat de l'estat alterat induït és menor que en altres psicodèlics. Per exemple, l'MDMA consumit en festes s'associa amb una alta activitat motora, una reducció del sentit d'identitat i una baixa consciència de l'entorn. L'ús de l'MDMA individualment o en petits grups en un entorn tranquil s'associa amb una major lucidesa, concentració, sensibilitat als aspectes estètics de l'entorn, consciència de les emocions i millora de la capacitat de comunicació. En entorns psicoterapèutics, els efectes de l'MDMA es caracteritzen per idees infantils, labilitat d'humor i records i estats d'ànim connectats amb experiències infantils.
L'MDMA es descriu com una droga empatògena a causa dels seus efectes productors d'empatia. Els resultats de diversos estudis mostren els efectes de l'augment de l'empatia amb altres persones. A dosis mitjanes i altes, s'ha demostrat que augmenta el plaer i l'excitació. L'efecte de l'MDMA a l'hora augmentar la sociabilitat s'ha demostrat consistent, mentre que els seus efectes en l'empatia han estat més mixtos.
Ús Recreatiu L'MDMA sovint es considera la droga preferida en la cultura de raves i també s'utilitza en clubs, festivals i festes domèstiques. En l'entorn rave, els efectes sensorials de la música i la il·luminació sovint són molt sinergètics amb la droga. La qualitat psicodèlica de l'amfetamina de l'MDMA ofereix múltiples aspectes atractius als usuaris en l'entorn rave. Hi ha usuaris que gaudeixen de la sensació de comunió massiva per efecte dels efectes de reducció d'inhibicions de la droga, mentre que d'altres l'utilitzen com a combustible en festes a causa dels efectes estimulants. L'MDMA s'utilitza menys sovint que altres estimulants, típicament menys d'una vegada per setmana.
L'MDMA també es pren conjuntament amb altres drogues psicoactives com LSD, bolets al·lucinògens, 2C-B i ketamina. Sovint, l'MDMA es coadministra amb alcohol, metamfetamina i medicaments amb recepta com els ISRS amb els quals l'MDMA té diverses interaccions fàrmac-fàrmac. S'han informat tres casos de coadministració d'MDMA amb ritonavir, amb interaccions fàrmac-fàrmac greus i perilloses, i amb una àmplia gamma de drogues tant psicoactives com antipsicòtiques i no psicoactives.
Mèdic , l'MDMA no té cap indicació mèdica acceptada. Abans que fos àmpliament prohibit, va tenir un ús limitat en psicoteràpia. El 2017, l'Administració de Drogues i Aliments dels Estats Units (FDA) va aprovar investigacions limitades en psicoteràpia assistida amb MDMA per al trastorn per estrès postraumàtic, amb evidències preliminars que l'MDMA pot facilitar l'eficàcia de la psicoteràpia per aquest trastorn.
Altres L'MDMA s'empra en petites dosis de MDMA per alguns practicants religiosos com a enteogen per millorar la pregària o la meditació. L'MDMA s'empra com a complement en pràctiques espirituals new-age.
Formes L'MDMA s'ha fet àmpliament conegut com a èxtasi normalment referint-se a la seva forma de pastilla, tot i que aquest terme també pot incloure possibles adulterants o diluents. El terme britànic mandy i el terme nord-americà molly es refereixen col·loquialment a l'MDMA en forma de pols cristal·lina, considerada lliure d'adulterants. L'MDMA també es ven en forma de clorhidrat, bé sigui en cristalls solts o en càpsules. Les pastilles d'MDMA de vegades presenten dibuixos en relleu que poden representar personatges de la cultura popular, amb la finalitat de seduir el comprador.
En part a causa de la manca d'aprovisionament mundial d'oli de sassafràs (problema en bona part superat per nous mètodes de síntesi), la puretat de les substàncies venudes com a MDMA varia amplament. Algunes d'aquestes substàncies contenen metilona, etilona, MDPV, mefedrona o qualsevol altra de les drogues conegudes com a sals de bany, a més o en lloc de l'MDMA. L'MDMA en pols varia de l'MDMA pur fins a pastilles triturades amb una puresa d'un 30–40%. Les pastilles d'MDMA tenen típicament una puresa baixa pels agents de farciment (lactosa) que s'afegeixen per diluir la droga i augmentar els beneficis i els agents aglutinants. Les pastilles venudes com a èxtasi a vegades contenen 3,4-metilendioxianfetamina (MDA), 3,4-metilendioxietilanfetamina (MDEA), altres derivats d'amfetamines, cafeïna, opiacis o analgèsics. Algunes pastilles contenen poc o gens d'MDMA. La proporció de pastilles d'èxtasi confiscades amb impureses semblants a l'MDMA ha variat anualment i segons el país. El contingut mitjà d'MDMA en una preparació és de 70 a 120 mg, amb una puresa que ha augmentat d'ençà de la dècada de 1990.
L'MDMA es conumeix generalment per via oral. També a vegades s'esnifa.
Efectes adversos A curt termini Els efectes adversos aguts són generalment el resultat de dosis elevades o múltiples, tot i que la toxicitat per dosi única pot ocórrer en individus susceptibles. Els riscos de salut física més seriosos a curt termini de l'MDMA són hipertèrmia i deshidratació. S'han produït casos de hiponatrèmia que posa en perill la vida o fatal (concentració excessivament baixa de sodi en la sang) en usuaris de MDMA que intenten prevenir la deshidratació consumint quantitats excessives d'aigua sense reposar electròlits.
Els efectes adversos immediats de l'ús d'MDMA poden incloure:
Bruxisme (reixejament i contracció dels dents) Deshidratació Diarrea Disfunció erèctil Hipertèrmia Augment de la vigília o insomni Augment de la sudoració i transpiració Augment de la freqüència cardíaca i la pressió arterial Augment de l'activitat psicomotora Pèrdua de gana Nàusees i vòmits Al·lucinacions visuals i auditives (rarament)
Altres efectes adversos que poden ocórrer o persistir fins a una setmana després de cessar l'ús moderat d'MDMA inclouen:
Fisiològic
Insomni Pèrdua de l'apetit Fatiga o letargia Trisme (tancament de mandíbula)
Psicològic
Anhedònia Ansietat o paranoia Depressió Impulsivitat Irritabilitat Deteriorament de la memòria Agitació
L'administració d'MDMA a ratolins causa danys en l'ADN al cervell, especialment quan els ratolins estan privats de son. Inclús a dosis molt baixes que són comparables a aquelles autoadministrades pels humans, l'MDMA causa estrès oxidatiu i tant trencament de la cadena senzilla com doble en l'ADN de la regió de l'hipocamp del cervell del ratolí.
Llarga durada , els efectes a llarg termini de l'MDMA en l'estructura i funció del cervell humà no s'han pogut determinar completament. No obstant això, hi ha evidències consistents de dèficits estructurals i funcionals en usuaris amb una alta exposició a l'MDMA al llarg de la seva vida. Aquests canvis estructurals o funcionals semblen dependents de la dosi i poden ser menys prominents en usuaris d'MDMA amb només una exposició moderada (normalment <50 dosis utilitzades i <100 pastilles consumides). No obstant això, l'ús moderat d'MDMA també podria ser neurotòxic, i no està establert amb claredat què constitueix un ús moderat.