miniatura|Rètol a la porta principal de la fàbrica La Ceramo fou una fàbrica de pisa fundada el 1889 per les famílies Ros i Urgell, a la localitat valenciana de Benicalap (actualment pertanyent al districte número 16 de València).Arxiu del Regne de València, Protocol 14606, núm. 1523
Història Fundadors Un dels seus fundadors fou Josep Ros i Surió, restaurador de mobles antics, nascut el 14 de març de 1841 (al carrer d'Albelló, situat al populós barri de Pescadors); era fill d'Antoni Ros i Marín –paleta, natural de Morella (els Ports)– i de Josepa Surió i Pichó –de Castelló de la Plana–, i fou batejat en la parroquial de Sant Andreu.Arxiu Històric Municipal de València [A.H.M.V.] Nascuts-1841, núm. 761 Va morir el 30 de novembre de 1928 a València i fou enterrat a Rocafort (l'Horta Nord). Va contraure matrimoni canònic, el 13 d'agost de 1864 a València, amb Salvadora Ferrer Carbonell. El matrimoni tingué dos fills: Adela i Josep Ros Ferrer, hereus del negoci.
L'altre empresari fundador fou Julià Urgell i Pubill, nascut a València el 15 de novembre de 1854 a la plaça de Sant Llorenç, primogènit de Julià Urgell i Ares –mestre de carros, natural de Vilanova i la Geltrú– i d'Eulàlia Pubill i Bartolé, de Barcelona.A.H.M.V. Nascuts-1854, núm. 2604 Després d'abandonar La Ceramo, treballà a la fàbrica Pujol i Bausis (Esplugues). Va morir a la seua ciutat natal, el 1900.A.H.M.V. Enterraments-1900, I-I, III-B Del seu matrimoni amb Lluïsa Pereira i Fayos, tingueren quatre fills: Lluïsa, Filomena i Julià, nascuts a València el 1886, 1888 i 1890 respectivament, i Josepa, que ho va fer a Barcelona al març de 1900.A.H.M.V. Padró-1920
A la fi del , i després de nombroses vicissituds, l'empresa d'aquest consorci passà a mans de Ros, i els seus descendents la van alienar en el darrer quart del . El 2017 presenten al Museu Nacional de Ceràmica González Martí propostes d'intervenció a l'edifici d'estudiants d'arquitectura de la Universitat Politècnica de València.'Tempesta d'idees per la Ceramo', article del períodico Llevant del 15 d'octubre de 2017
Producció En La Ceramo es van produir preferentment àmfores, gerros i altres atuells amb la tècnica anomenada pisa daurada. Va participar en l'Exposició de ceràmica de Budapest durant el 1891, i hi rebé un diploma d'honor; un any després, estigué present en l'Exposició d'Indústries Artístiques realitzada a Barcelona, dins de la Secció internacional de reproduccions, i hi fou recompensada amb un diploma d'honor per les seues reproduccions d'exemplars del South Kensington Museum, del Museu Arqueològic de Madrid i del Museu de Cluny.El Mercantil Valencià, 27 de maig 1890.El Mercantil Valencià, 23 de març 1892.La Dinastia (Barcelona), 27 de desembre 1892.La Il·lustració Artística, 9 de gener 1893 També ha quedat notícia que l'emperadriu d'Àustria –més coneguda com a Sissi–, al seu pas per València, va visitar la fàbrica La Ceramo i hi va comprar plats i altres objectes de pisa daurada, El 1894, el complex va ser visitat pel ministre de Governació al seu pas per València.La Iberia (Madrid), 1 de gener 1893El Liberal (Madrid), 29 de Setembre 1894.
Molt diversos exemples de la producció de la Ceramo poden contemplar-se en diferents edificis i espais de la ciutat de València, com l'Estació del Nord, el Mercat Central, el Mercat de Colom, els «Magatzems L'Illa de Cuba», o l'ampliació de l'Ajuntament de València.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
La Ceramo. La lluentor de la Ceramo que mai es va haver de perdre (bloc). Diari Llevant, 2 de maig de 2015 . Websèrie sobre La Ceramo. Categoria:Benicalap Categoria:Edificis de València Categoria:Fàbriques del País Valencià Categoria:Articles amb traduccions sense revisar